CORDES I PASSIONS. MARISA MARTINS & RAFAEL BONAVITA

Marisa Martins, mezzosoprano
Rafael Bonavita, tiorba i guitarra

A la fi del segle XVI, els italians es proposen, conscientment, trencar els cànons estètics imperants en la música, tant pel que fa a estructures, com a la notació, o el tractament de les dissonàncies.. Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la “antiga” i complexa polifonia, perquè una sola veu, neta, pogués expressar els més diversos afectes i passions de l’ànima humana. 
La pràctica de el “recitar cantant” -com ho feia Giuglio Caccini, romà que s’acompanyava a si mateix amb la tiorba- i la bellesa transcendent dels textos musicats pel gran Claudio Monteverdi i molts dels seus contemporanis, van marcar una manera de fer la música que trenca les fronteres del temps i contínua sent actual.

Els principis compositius de les cançons del segle XX que presentem en la segona part d’aquest programa, on el cant s’acompanya amb la guitarra, són essencialment els mateixos que van crear aquells revolucionaris del primer barroc italià. Són passions i sentiments… nous?, diferents?… probablement no. L’amor i el desamor, la solitud, l’alegria o la tristesa, ara són expressats amb altres paraules, amb altres acords i girs melòdics i rítmics que els acompanyen. Però continuen sent cordes… i passions.