«COSSOS D’AIGUA. ENCARNACIONS AQUOSES DE MATÈRIES I SIGNES». EXPOSICIÓ COL·LECTIVA A CURA DE CHRISTIAN ALONSO.

Examina l’impacte natural i cultural de l’aigua en els ecosistemes i en l’imaginari col·lectiu.

Data d'inici

Examina l’impacte natural i cultural de l’aigua en els ecosistemes i en l’imaginari col·lectiu.

Quan?
24/02/2024 a 12:00 fins a 26/05/2024 a 14:00 (Europe/Madrid / UTC100)
On?
Plaça. La Panera, 2
Ubicació virtual
Lloc web extern
Afegiu l'esdeveniment al calendari

Epai 0 i Dipòsit del Pla de l'Aigua

Hi participen: Francesc Torres, Grup d’Estudis Horta-Riu de l’Ateneu Popular de Ponent, Àlvar Calvet, Vespe, Carlos Monleón, Sitesize (Elvira Pujol i Joan Vila Puig), Fito Conesa, Anna Dot, Marco Noris, Antonieta Aguiló Pascual, Ramon Casanova, Joaquín Ureña, Taller de Cappont, Francesc Xavier Parcerisa, Ramon Mestre Vidal, Marià Gomà Pujadas, Enric Garsaball, Josep Antoni Ferrer i Bordonaba.

Lleida és un territori fortament marcat per l’aigua. Els seus ecosistemes, els seus paisatges i els seus habitants són constantment configurats i reconfigurats per la força dels rius, dels aqüífers, dels aiguamolls, de la neu i de la boira. Sobre la seva província es despleguen diverses conques hidrogràfiques: la del riu Segre, amb els seus afluents, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i la del Garona. Les aigües d’aquests rius són emmagatzemades en pantans, processades en plantes i distribuïdes per infraestructures hidràuliques per a finalitats agrícoles i ramaderes, per tal de generar energia hidroelèctrica, per a elaborar productes industrials i per a abastir aigua de boca. La distribució massiva de l’aigua no només ha transformat l’agricultura, sinó també les formes de vida individuals i col·lectives.

«Cossos d’aigua. Encarnacions aquoses de matèria i signes» examina l’impacte natural i cultural de l’aigua en els ecosistemes i en l’imaginari col·lectiu. Els treballs ens parlen de les conseqüències de la sequera, de la privatització de l’aigua, de la contaminació mediambiental, de la transformació del sòl i del paisatge, de la configuració urbana, de la simbologia i la cultura populars, de fenòmens meteorològics, de processos biològics, de personalitats jurídiques... Com sosté la filòsofa Astrida Neimanis, l’aigua no és una mera «massa», sinó un «cos» que canvia constantment, que connecta a tots els éssers i que encapsula les seves experiències i les seves històries. No som éssers aïllats de l’entorn que instrumentalitzem una aigua que considerem passiva. Som, alhora, encarnacions i constitucions d’aigua: hem sorgit de l’aigua, som el resultat de l’aigua i som totalment dependents de l’aigua.

Hi col·laboren: Museu de l’Aigua de Lleida, MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Museu de Reus, Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV), Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida, Arxiu Municipal de Lleida, Arxiu Arqueològic de Lleida, Ateneu Popular de Ponent, Espai Cavallers, Museu de Lleida, Homesession, Etopia, Fundación Zaragoza Conocimiento.

Crèdit imatge: Francesc Xavier Parcerisa, Lleida, 1839 (fragment). Dibuix litografiat acolorit a ma. Barcelona: Impremta de Joaquim Verdaguer (Recuerdos y Bellezas de España. Principado de Cataluña). Fons Sol- Torres / Universitat de Lleida. Cortesia de la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida.