Dora García. Books are the best things. Publicacions i edicions 1992 - 2024

L’espai de la paraula

Llegir, escriure, interpretar, parlar, escoltar, explicar, conversar, dir, anunciar, repetir…

Quan la paraula, en qualsevol dels seus usos, és la matèria constitutiva de l’obra d’un artista, és quan la publicació esdevé el mitjà més adequat per apropar-se als fonaments d’una pràctica artística principalment de tipus verbal, vinculada al cos i connectada directament a les maneres com ens comuniquem. Entesa com una via de transmissió de coneixement, independent o vinculada a una obra d’art, concebuda o no com a part d’una exposició, com a eina indispensable per a la realització d’una acció, com a protocol o manual d’instruccions i amb una vida capaç de sobrepassar la tirania de tot espai i temps expositiu, la publicació que concep un artista —qualsevol artista— no és (només) allò que es pot trobar en una llibreria o galeria d’art, o consultar en el marc d’una exposició, en un centre de documentació o en una biblioteca, o escoltar o mirar a través de qualsevol mitjà de reproducció físic o digital, sinó, sobretot, una altra de les seves obres lliurada a la riquesa formal de l’àmbit editorial, per materialitzar una idea o recollir un procés d’investigació o recerca que, com és habitual, sempre es dilata en el temps i que és amb paraules com ha de prendre cos. Si aquesta explicació està fora de qualsevol dubte davant la producció d’aquells artistes que treballen habitualment amb o a partir del llenguatge, quan l’artista a la qual ens referim és Dora García (Valladolid, 1965) la qüestió adquireix una dimensió rellevant degut a la varietat d’usos que fa de la paraula i, en conseqüència, a la particularitat de cada una de les publicacions on la diposita.

Una publicació, per a Dora García, és —més que no pas un receptor de paraules o una centrifugadora d’idees, conceptes o reflexions— la conseqüència de considerar que els llibres són la millor de les coses, d’afirmar que si la vida val la pena és perquè pots llegir o et llegeixen, de constatar que és llegint com sempre s’ha sentit i se sent més feliç, i de sostenir que l’art i el pensament han de ser quelcom del tot democràtic i a l’abast de tothom. D’aquí que el seu treball sigui un treball que s’adreça a tothom, per bé que no tots en són plenament conscients.

Procedent del llatí publicare, que significa ‘fer públic’, l’acció de publicar designa, en el seu origen, el fet de portar informació al coneixement del públic. Es tracta d’una acció que s’endega per comunicar alguna cosa, que és pensada per algú per compartir coneixements, que es manté en moviment per la xarxa de complicitats que crea i que nodreix l’ànima d’una col·lectivitat —la comunitat lectora, la dels amants de la paraula i la lectura— que veu en les publicacions l’únic reducte per a l’existència d’aquelles realitats —potser realitats paral·leles?— que a tots ens va bé saber que existeixen per tal que la vida ens resulti una mica més amable.

Titulada «Books are the best things» —potser perquè és exactament això, el que pensa l’artista—, aquesta exposició, concebuda i produïda especialment per al Centre de Documentació de La Panera, de Lleida, agrupa prop d’una setantena de publicacions i edicions de Dora García en diferents materials, formats i presentacions des de 1992 fins a l’actualitat, és a dir, des de la seva primera publicació, concebuda a partir de paràmetres creatius i, per tant, com una obra d’art —ens referim a Contes choisis, publicat en ocasió d’una exposició individual feta a De Appel, Amsterdam (Països Baixos)—, fins a la reedició idèntica d’un pòster —What a Fucking Wonderful Audience, editat per primer cop l’any 2009 arran d’una exposició individual a la Galerie Michel Rein de París, incloent-hi l’entrevista que li va fer Vincent Honoré, el seu comissari—, la reedició d’una postal pràcticament introbable de Dora García amb una de les seves frases d’or —«El arte es para todos pero solo una élite lo sabe»— i l’edició especial d’una samarreta amb una altra de les seves frases d’or, una sèrie d’obres iniciada l’any 2001, consistent a reproduir amb un material tan preciós com l’or frases corrents o de sentit, col·locant en un mateix nivell, per una banda, el registre intel·lectual per on sovint circula l’art —en especial, conceptual— i, per l’altra, la cultura de base, és a dir, la vida real.

Després de les exposicions que ja va fer al Museu de l’Empordà de Figueres i a The Tetley, a Leeds (Regne Unit), «Books are the best things» és la tercera ocasió en què es proposa una exposició de Dora García reunint bona part de les publicacions i edicions produïdes fins ara i basades en textos propis, en textos d’altres autors, utilitzant textos literaris de referència o responent-hi, alterant la lògica d’una lectura ortodoxa, seccionant-ne una part, intervenint-hi al damunt, creant un facsímil, o inserint-se en el si d’una pràctica com la seva, que transita entre la reflexió, la ficció, l’humor, la performance i aquella il·lusió de la psique humana que fa que tot sigui possible.

Frederic Montornés