EL ROBATORI DE NADONS DURANT EL FRANQUISME

Durant dècades al nostre país es va produir un robatori continuat de nadons que es desenvolupa en diverses fases. S’inicia com un mecanisme estrictament polític, repressiu, de persecució dels vençuts durant la Guerra Civil, i té lloc bàsicament a les presons. Aquest tipus de procediments estaran en vigor del 1938 al 1952.

Més tard, el robatori de nadons serveix com una eina de càstig i de control cap a les dones que no acompleixen els cànons establerts per l’Església catòlica. Es prenen els nadons, sobretot, a les dones solteres. Aquesta fase dura del 1952 al 1977. Amb els anys tot canvia i es transforma en un negoci fins a l’any 1996, quan es reforma la llei d’adopció i  fa gairebé impossible el robatori.

Per tal donar llum a tots aquests fets, hem convidat a dos dels millors especialistes que treballen en l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, la Sra. Neus Roig Pruñonosa i el Sr. Santiago Castellà Surribas.