Ignacio Acosta, De Mart a Venus. 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol - Pròleg.

«De Mart a Venus» reuneix treballs de l’artista Ignacio Acosta entorn de les estratègies de resistència davant de processos d’extracció minera. S’articula al voltant de tres peces fílmiques que estableixen un diàleg geogràfic entre Xile, el país natal de l’artista, i Jokkmokk, un municipi suec i territori de la comunitat indígena sami, on l’artista viu i treballa des de 2017. Davant de l’anomenada «violència lenta» que exerceix la mineria sobre cossos i ecosistemes, Acosta hi contraposa una «resistència sostinguda», que té a veure amb la determinació d’alguns pobles per mantenir els seus coneixements, tradicions, formes de vida i mort en un context de fragmentació del territori.

Els astròlegs de l’antiguitat van relacionar els metalls amb els planetes; el ferro estava relacionat amb Mart, i el coure amb Venus. Basant-se en les cosmovisions indígenes, el treball d’Acosta planteja que territoris carregats de minerals i sabers aparentment distants es comuniquen entre si per assegurar la supervivència. Els projectes centrals de l’exposició, Litte ja Goabddá (2016-2018), Inverting the Monolith (2022) i From Mars to Venus: Activism of the Future (2023), mostren, respectivament, la continuïtat entre allò que és tecnològic i allò que és espiritual com a part de la lluita contra l’explotació; estratègies de visibilització i contravigilància per part de comunitats locals de processos extractivistes, i diàlegs entre l’enclavament de Kiruna, situat a Sábme, llar del poble sami, i el desert d’Atacama, a Xile, habitat pel poble lickanantay des de fa milers d’anys.

La mostra inclou altres treballs que visibilitzen les ruïnes de les ciutats mineres, la via de les deixalles químiques i les restes de la seva desforestació, i, sobretot, la resistència basada en la cura que sorgeix de l’aliança entre la política feminista i «queer». Basant-se en una investigació rigorosa, una metodologia crítica i processos col·laboratius de llarg recorregut, els projectes d’Acosta evidencien la nostra implicació en la mineria de metalls i minerals, en la degradació mediambiental dels processos extractius, i en l’extinció de sabers. «De Mart a Venus» és la primera exposició de l’artista xilè Ignacio Acosta a l’Estat espanyol, i la primera part de la 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol del Centre d’Art La Panera de Lleida, sobre art i extractivisme.

Ignacio Acosta va néixer el 1976 a Valparaíso, Xile, i actualment viu entre Londres i Jokkmokk. És doctor en arts per la Universitat de Brighton (Regne Unit), i investigador en el projecte col·laboratiu «Traces of Nitrate: Mining History and Photography between Britain and Chile», finançat per l’Arts and Humanities Research Council (AHRC), i a «Indigenous perspectives on forest fires, drought and climate change: Sápmi», finançat pel Swedish Research Council for Sustainable Development. Entre les exposicions recents en què ha participat, destaquen «Image Ecology C/O Berlin», Alemanya (2023-2024); «Mining Photography, Gewerbe Museum Winterthur», Suïssa (2023-2024), i «Into the Deep: Mines of the Future, Zeppelin Museum Friedrichshafen», Alemanya (2023). Per a més informació: www.ignacioacosta.com i www.tracesofnitrate.org.

Imatge: Ignacio Acosta, Vista de satèl·lit de la ciutat minera de Chuquicamata, Xile, 2011 (Servei Aerofotogramètric, SAF).