La Balada d'en Solé Sugranyes. Òpera de butxaca de polifoníes tradicionals

Núria Andorrà, Carles Belda, Iu Boixader, Cati Reus, músics
Sebastià Bardolet, Martí Brutau, Heura Gaya, Iris Gayete, Miguel Gómez, Oriol Mallart, veus
Jaume Aiats, Idea, música i text
Iban Beltran posada escènica  
Vesc -Lali Pujol, producció

A la manera d’una de les antigues balades tradicionals, l’argument ressegueix els tres darrers anys de la vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes, i la seva mort a trets a la muntanya de Sorogain, a punt de travessar la ratlla de França l’abril de 1976.

Comença amb la detenció a la Cerdanya, després el judici, l’empresonament a Segòvia i la fugida amb els membres d’ETA i la tràgica mort amb 28 anys. La mirada dels fets des de la distància i certa qüestió crítica s’incorporen a l’acció per empènyer l’espectador a situar-se davant de la història recent.

Cada part, com si fos un fris de quadres o una auca, presenta una escena a partir d’un estil o d’un model de cançons tradicionals catalanes (i una basca), especialment de les balades lírica narratives. L’escriptura dels versos i de les músiques és obra de Jaume Ayats, seguint el coneixement que té de diversos models de cants i balls orals. En alguns casos fa servir com a element constructiu alguna melodia recollida de l’oralitat, en altres crea noves melodies per a aquesta ocasió.

De manera constant fa ús de ‘cant a veus’ –polifonies tradicionals. No segueix un cantant representant un personatge concret, sinó una veu col·lectiva que va assumint la veu del protagonista, les descripcions dels fets i les expressions emocionals i líriques, alhora que també incorpora recursos d’acció teatral amb la participació del públic.