La plaga de l’incivisme

És un fet objectiu que pregonar bones paraules -i bones intencions- però buides de contingut, no soluciona els problemes dels lleidatans. Tampoc soluciona res la crítica agra i destructiva, que només alimenta alguns egos superlatius, i si no s’aporta, cal apartar-se. Encara que incomodi els practicants professionals de l’esport preferit d’aquest país, que és l’enveja, des de la nostra formació política, som proactius. Resseguim els barris, observem, escoltem la gent, compartim les seves inquietuds i proposem solucions reals per millorar la vida de tots els ciutadans. Una bona mostra de la nostra feina és la proposta que hem fet per modificar l’actual Ordenança Municipal de Civisme i Convivència de la ciutat. Com tothom sap i és palès, a Lleida tenim un greu problema de manca de civisme, una plaga que està envaint les places i els carrers de la nostra ciutat. La brutícia, les pintades, les escombraries fora de lloc, els botellots, el deslluïment del mobiliari urbà, els sorolls, l’alteració de la convivència veïnal, són avui una realitat constant a la nostra ciutat i un problema que cal entomar amb decisió.

Perquè la manca de civisme no es combat només amb paraules o amb sancions. S’han de cercar altres solucions. Per això, nosaltres hem formulat, i s’ha aprovat pel govern de la ciutat, una moció per explorar la possibilitat de modificar el text de l’ordenança municipal de civisme i convivència i adaptar-lo a la realitat. Perquè no és suficient l’exercici de la potestat sancionadora, és a dir, la multa. Qui embruta, ha de netejar; qui trenca, ha de reparar. Creiem fermament que és imprescindible fomentar els valors de convivència en el nostre municipi, amb accions preventives, de tipus educatiu i, fins i tot, reparadores, que són més efectives que les sancions econòmiques.

En aquest sentit, no són pocs els ajuntaments de ciutats com Lleida que ara per ara s’han dotat d’un marc normatiu via ordenança per aplicar mesures alternatives a les sancions com l’assistència a cursos de formació, la participació en xerrades, la col·laboració en la reparació del dany causat i els treballs comunitaris. De tots és sabut que malauradament, i en molts casos, les sancions no s’arriben a cobrar per manca de recursos de l’infractor. Si això succeeix hi perd el municipi, però també hi perden els veïns que finalment, i via impostos, són els que acaben pagant les malifetes dels incívics.

La clau està, doncs, en poder dotar-nos de les eines necessàries perquè l’assumpció de les responsabilitats cíviques i de convivència tingui efecte en la persona infractora i serveixi d’exemple per a la resta de veïns.

Cal aprofitar totes les possibilitats que la vigent legislació ens ofereix per avançar en l’aplicació de mesures alternatives a les sancions econòmiques, preveient en les nostres ordenances determinades accions per a promoure la convivència i procurant l’impuls de pràctiques educatives i reparadores alternatives o substitutòries de la multa econòmica. Si volem que Lleida sigui una ciutat més cívica, més neta, més saludable, hem d’apostar primer per l’educació i, després, gestionar amb les eines que disposem per fer que el compliment de les normes, el compliment de les ordenances, sigui efectiu.

Maria Burrel Badia
Portaveu del grup municipal
de Ciutadans a la Paeria