Ciutats que avancen, ciutats que caminen
“Perquè les ciutats que caminen no sols beneficien la salut de les persones i del planeta. Les ciutats que caminen són també ciutats més inclusives, més segures, amb més cohesió social i més igualtats d’oportunitats en l’ús i el gaudi de l’espai públic”
Lleida se suma a la xarxa de Ciutats que Caminen, una associació internacional d’ajuntaments i altres administracions públiques compromeses amb la millora de l’espai públic com lloc per caminar, per passar-hi l’estona, per socialitzar... Compromeses amb fer dels vianants els i les protagonistes de la ciutat. Una bona notícia, que fa molt que esperàvem.
El comúdelleida ja ho va proposar al desembre del 2016 i, de fet, es va aprovar com a proposta de resolució. Però hem vist que els responsables de les polítiques de mobilitat, llavors el PSC, ara JuntsxCat, no han tingut gaire pressa en tirar endavant l’adhesió i, el més important, no han tingut gaire interès en implementar el compromís que suposa.
Ara per fi ens adherim a la xarxa. Una xarxa que defensa mesures que el comúdelleida ha vingut proposant a la Paeria, estant a govern i des de l’oposició: 30km/h com a velocitat general per als cotxes, tret de vies excepcionals; 10km/h en entorns escolars i altres espais de prioritat de vianants; millorar la visibilitat en els passos de vianants; un disseny urbà caminable a tots les barris, amb voreres més amples, carrers de plataforma única, vianalitzacions; revisió de freqüències i línies del servei d’autobús, recuperant-ne el control directe; reforç del servei públic de rodalies... Aquestes són algunes de les mesures que hem proposat i que el regidor de mobilitat que ara sortirà a lluir l’adhesió a la Xarxa de Ciutats que Caminen no ha volgut implementar. Per això, tot i que celebrem que ens adherim a la xarxa, també sabem que per anar més enllà dels papers signats, caldrà un canvi en les majories polítiques a l’ajuntament per fer realitat els compromisos. Per accelerar les polítiques de mobilitat i desaccelerar l’ús i la velocitat dels cotxes a la ciutat.
Perquè les ciutats que caminen no només beneficien la salut de les persones i del planeta. Les ciutats que caminen són també ciutats més inclusives, més segures, amb més cohesió social i més igualtat d’oportunitats en l’ús i el gaudi de l’espai públic.
Elena Ferre
Sergi Talamonte
Grup municipal del Comú de Lleida