Per un polígon de futur, adaptat a la transició econòmica

Ens agrada el desenvolupament, el creixement, l’ocupació. Ens agrada Lleida i mirar amb optimisme cap al futur, per això cal modificar el projecte de Torreblanca i adaptar-lo al s.XXI.

Torreblanca és un projecte basat en un model de creixement caduc, que promet llocs de treball incerts sense avaluar prou bé ni la demanda real de sòl industrial ni l’afectació sobre l’entorn. Un model que no assumeix el necessari canvi de model econòmic que Lleida i el planeta necessita.

Imagina’t Lleida vista des de d’alt, a vista d’ocell. Des de Mariola fins a Pardinyes. Aquesta és l’extensió que tindria Torreblanca: volen cobrir de ciment una superfície de l’Horta equivalent a la superfície de gairebé tota la ciutat, empegat a Magraners i perdent-se horitzó enllà.

No és una qüestió sentimental o estètica. És un tema de sentit comú. Hi ha tres temes que cal replantejar-se: les dimensions del projecte per excessives, la seva ubicació empegada al nucli urbà de Lleida i les activitats d’indústria contaminant que contempla.

Primer de tot cal preguntar-se si és necessari que Torreblanca tingui aquestes dimensions i la resposta és que no, no és necessari. A Lleida ja tenim 1.820 Ha de sòl disponible en polígons que no estant essent utilitzats. La destrucció de bona part de l’Horta pot acabar generant sòl encimentat abandonat.

S’al·lega la necessitat d’oferir giga parcel·les a noves indústries de grans dimensions (per entendre’ns una sola giga parcel·la té la dimensió de més de 40 camps de futbol) però, paradoxalment, Torreblanca-Quatre Pilans preveu la meitat del polígon amb mides de parcel·les industrials convencionals.

L’altra qüestió preocupant és que el projecte admet activitats amb substàncies perilloses subjectes a la normativa SEVESO d’accidents greus, pensada per indústries que poden provocar danys greus a la població i el medi ambient. A tocar de la ciutat i d’espais naturals protegits i enmig de l’Horta!

A més a més, la normativa d’usos tampoc impedeix indústria contaminant atmosfèrica i d’aigües, ni garanteix llindars de contaminació odorífera o acústica adequats a un polígon empegat a la ciutat. Costa mirar amb optimisme el futur sabent tot això.

Pensem que es pot fer bé, que es pot fer un polígon adaptat a les necessitats del futur: celebrem que s’aposti pel transport ferroviari de mercaderies, creiem que cal fomentar activitats que contribueixin a la transició econòmica i alimentària i que responguin a la realitat i al futur de Lleida.

Creiem que s’ha de separar del nucli urbà reduint la seva extensió i alliberant la partida de Quatre Pilans, on hi ha habitatges, granges i conreus. Hi ha terrenys públics suficients a Torreblanca per a fer un gran polígon industrial, i en qualsevol cas, cal garantir informació clara i condicions justes per als qui perdran casa i terres i també per als qui quedaran envoltats de polígon.

Creiem en el desenvolupament, basat en la transició econòmica i ecològica. Per això, presentarem al·legacions al projecte. Esperem que el nou conseller sigui receptiu i valent. Volem un model econòmic per Lleida basat en el respecte al nostre entorn i un futur sostenible.

Elena Ferre
Sergi Talamonte
Grup municipal del Comú de Lleida