18 anys del Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida “Fem Banda”

El Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida “Fem Banda” arriba a la seva 18a edició amb artistes vinguts des de Malta, França, Portugal i Eivissa. En aquesta edició destaca la coproducció conjunta que oferiran la Socjeta Muzikali Santa Katarina de Malta, la Sociedade Musical e Recreativa Obidense de Portugal i la Banda Municipal de Lleida a l’Auditori Municipal Enric Granados.

La regidora de Cultura, Pilar Bosch; la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach, i el director de la Banda Municipal de Lleida, Amadeu Urrea, han presentat el XVIII Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida “Fem Banda” que se celebra a Lleida fins diumenge, 2 de juliol i en què prop de mig miler de músics i acompanyants protagonitzaran aquest cap de setmana simfònic.

Bosch, ha destacat la importància de propostes culturals com aquesta, per tal de posar Lleida al mapa del món musical: "Lleida està plena de música i de músics i està oberta al món. Estem donant la benvinguda a pràcticament 500 persones entre totes les nacionalitats". (Tall de veu P. Bosch)

Pel que fa a la programació, es realitzaran concerts des d'aquest divendres i fins diumenge a Lleida, però també en 7 municipis de la demarcació com Almacelles, Alcoletge, Castelldans o les Borges Blanques. Amadeu Urrea, director de la Banda Municipal de Lleida, ha repassat les obres que s'interpretaran: "Les bandes són unes formacions molt plurals i versàtils, ens atansaran música clàssica de Mozart o Shostakovich, però també podrem escoltar opera, musicals com el Rei Lleó o música de cinema".

El Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida posarà el punt final amb el concert de cloenda, el diumenge, a les set del vespre a l'Auditori Enric Granados.

Al llarg d’aquests divuit anys han participat prop d’un centenar de bandes, 5.000 músics i ha arribat a 70.000 persones

Ressenya històrica del festival

Els Festivals Internacionals de Bandes de Música de Lleida que es varen iniciar el 2015 i que enguany ja arriben a la 18a edició són, de fet, la continuïtat dels Festivals de Música de Bandes Germans Roig i Torné que van néixer el 2004, quan se’n va celebrar el primer festival coincidint amb les Festes de Sant Miquel durant la tardor.

El nom Germans Roig i Torné adoptat al festival és un reconeixement als dos germans Jaume Roig i Torné (1839-1890) i Ramon Roig i Torné (1849-1907) membres d’una família procedent de Cornudella de Montsant (Tarragona) i instal·lada a Lleida el 1840 on obriren una botiga de queviures a Casa Guiu (Plaça de Sant Joan).

Segons la documentació conservada a l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Lleida comptava ja des de l’Edat Mitjana amb una formació de músics municipals estable que va ser l’encarregada d’acompanyar la corporació municipal en els actes protocol·laris i les celebracions.

Aquest grup reduït format per trompetes i timbals va ser substituït a inicis del segle XIX per la primera “banda municipal” o “música municipal”, com se l’anomenava llavors. La primera notícia documental de l’existència d’aquesta banda data del 1816 tot i que molt probablement ja devia ser anterior. Alguns anys més tard, el 1823, podem confirmar sense dubtes l’existència d’una banda formada per 19 músics que tenia com a finalitat l’acompanyament de l’Ajuntament en 6 funcions anuals a més de tocar a les revistes de la Milícia Voluntària i participar en la rebuda a la ciutat de personatges rellevants. Per la seva part, l’Ajuntament es comprometia a abonar la quantitat anual de 20 pesos forts però havia d’afegir una pesseta a cada músic per cada actuació que es fes fora del programa previst.

Amb data de maig de 1860 es conserven dos documents més, un plec de condicions signat per Pau Ichart i una carta de Joan Barrull adreçada a l’Ajuntament. El primer conté un llistat de les condicions laborals i una proposta de les funcions que hauria de tenir la banda per tal que Ichart se’n fes càrrec. Igualment, demanava a la Paeria que la banda estigués formada per 24 músics, també es fixaven les condicions econòmiques de cadascuna de les tasques i la necessitat de disposar d’uniformes, a més d’un local d’assaig a càrrec de l’Ajuntament. Els músics, per la seva part, es comprometien a fer com a mínim un assaig cada quinze dies i a no utilitzar els uniformes municipals amb finalitats personals així com a estar disponibles per si l’Ajuntament els necessitava fora de les actuacions pactades.

La Banda Municipal tenia el local d’assaig a l’antic convent dels frares trinitaris desamortitzat el 1835. Aquest convent estava situat a la petita placeta de la Trinitat, a l’inici del carrer del Carme i allotjava, a més de la Banda Municipal, una escola de primària dita de la Concepció i l’Orfeó Lleidatà amb la seva pròpia escola de música. El 1887 l’antic convent s’enderrocà i es construí l’actual Baixada de la Trinitat. Segons alguns documents conservats a l’Arxiu Municipal la banda feia els assajos (acadèmies) amb una freqüència mitjana d’un assaig cada quinze dies tot i que aquesta freqüència augmentava a mesura que s’atansava la festa major de maig i l’estiu, èpoques de més activitat de l’agrupació musical.

Pau Ichart va ser nomenat Músic Major de la Municipalitat el 21 de novembre de 1868, probablement per reconèixer la tasca feta durant els anys ja dedicats anteriorment a la Banda Municipal, un càrrec que va mantenir durant 11 anys més enllà de la pròpia existència de la Banda Municipal.

El malestar d’alguns dels músics de la banda amb la gestió de Pau Ichart va fer que la Comissió de Música i Teatres de l’Ajuntament decidís un dictamen (21 d’abril de 1869), signat per Eusebi Montull, pel qual es recollien tots els instruments i es dissolia la Banda Municipal.

Poc temps abans de la dissolució de la Banda Municipal, concretament el 23 de març de 1869, Jaume Roig havia comunicat per carta a l’alcaldia la recent creació d’una nova banda de música, anomenada Banda Popular, formada per 24 músics procedents de l’orquestra del teatre. Roig oferia la nova banda per tocar als actes oficials i festius de la ciutat de manera gratuïta i l’alcaldia n’acceptà la proposta. Tot i la dissolució de la Banda Municipal l’abril de 1869, la desaparició no va ser immediata i durant uns quants mesos va conviure amb la nova Banda Popular.

Segons la documentació conservada, el 1870 l’antiga Banda Municipal devia desaparèixer definitivament essent substituïda en les seves funcions per la Banda Popular. La nova banda va assumir l’acompanyament musical dels desplaçaments rituals de la corporació municipal fins el 1914.

Cosme Ribera, nascut a La Plana d’Alcover el 1842 i mort a l’Albi el 1928, va ser el director de la Banda Popular durant els anys que el músic va residir a Lleida (1892 a 1909) i va ser justament durant aquest període que la Banda Popular, que ja havia estat fundada el 1869 per Jaume Roig, va arribar a tenir el màxim nivell musical. Quan el 1909 Cosme Ribera es va jubilar per retornar a l’Albi, la banda –ara, sota la direcció de Josep Vila- va passar per un període de decadència que la va dur gairebé a desaparèixer.

Malgrat els esforços de Ribera i d’alguns altres entusiastes que van lluitar per aconseguir la fidelització dels músics, l’estrena de nous uniformes... la Banda Popular va decaure. Per donar resposta a la situació, el 1913 s’acordà crear una nova Banda Municipal. Per fer-ho es va decidir que se celebraria un concurs lliure al qual s’hi podrien presentar totes les bandes que ho desitgessin i la banda que superés el concurs seria la nova Banda Municipal.

El dia fixat per al concurs va ser el dimarts 5 de maig de 1914 al teatre dels Camps Elisis, pocs dies abans que comencés la Festa Major. La Banda Popular –que va ser l’única que s’hi va presentar- va superar folgadament les proves convertint-se a partir d’aquest moment en Banda Municipal.

La nova Banda Municipal creada el 1914 es va mantenir fins el 1936 quan va desaparèixer com a conseqüència de la guerra civil i fins la creació el 1996 de l’actual Banda Municipal de Música de Lleida dirigida per Amadeu Urrea no n’ha existit cap altra amb aquesta denominació explícita. És per això que l’actual Banda Municipal pot ser considerada sense cap mena de dubte la successora directa de l’antiga banda.