Inauguració del xalet de La Canadiense, seu central del Museu de l'Aigua
La casa, que ha estat restaurada per alumnes de l'Escola Taller de l'Imt, data de l'any 1914.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha inaugurat avui el xalet de la Canadiense, que serà la seu del Museu de l'Aigua de Lleida. Aquesta edificació formava part del campament que l'empresa Barcelona Traction Ligth & Power, coneguda popularment com "La Canadiense", va edificar a Lleida mentre realitzava les obres del Canal de Seròs. Ros ha destacat que amb la posada en funcionament del xalet, la ciutat "recupera una component sentimental important, perquè a Lleida tenim incorporada la cultura de l'aigua i el que ha representat el Canal de Pinyana, el de Serós i Urgell".
El xalet de la Canadiense, construït l'any 1914, constitueix la seu del Museu de l'Aigua, que compta ja amb el Dipòsit del Pla de l'Aigua i els Pous del Gel com a centres d'interpretació de l'aigua. En aquesta edificació, a partir del setembre, es realitzaran tallers per a escolars de primària que complementaran l'oferta educativa que s'ofereix actualment amb les visites al Dipòsit del Pla de l'Aigua i al Pous del Gel.
Una mica d'història
El xalet de la Canadiense era l'element central del campament i la seva arquitectura, realitzada en la seva majoria per arquitectes nord-americans, era molt similar a la dels campaments que edificava el els terrenys on realitzaven una obra.
Tot el conjunt de "La Canadiense" forma part de l'àmbit del patrimoni industrial que es conserva a la ciutat de Lleida i ha estat inclòs, com a element d'interès historicoartístic, al Pla General Municipal.
La construcció del Campament de la Canadiense i del Canal de Seròs coincideix amb una etapa de canvis i de desenvolupament cultural de la ciutat, les obres del canal van arribar a ocupar fins a 20.000 persones. Altres edificacions contemporànies de "La Canadiense" són les Cases Noves de Boters (1914), el dispensari municipal de la Gota de Llet (1918), el Mercat del Pla (1918), el Casal i el Camp d'Esports de Joventut Republicana de Lleida (1918) i, dos anys més, tard, el Museu Morera.