Trobada amb l’artista Juan Zamora a la Fundació Sorigué, dins el festival Intangible
Trobada amb l’artista Juan Zamora a la Fundació Sorigué, dins el festival Intangible. “Hem de processar la pèrdua de la biodiversitat com el punt de partida d’una transformació”, afirma Zamora en aquesta trobada en què ha interactuat amb Neus Teixidó, Doctora en Patologia i investigadora de l’IRTA.
L’artista Juan Zamora, ha explicat avui a Lleida que és important tractar com un procés de dol “en positiu” la pèrdua que està patint actualment la biodiversitat, posant com ha exemple la malaltia de la grafiosi que pateixen moltes fulles d’arbre i que Zamora ha aprofitat per transformar en música a l’exposició que té actualment a la ciutat.
Zamora i Neus Teixidó, enginyera agrònoma, investigadora i doctora en Patologia, han mantingut aquest dimecres a la tarda un artist meeting titulat “Art i Ciència” amb motiu de l’exposició de Zamora, ‘la Vida en Emergència”. L’exposició es pot visitar actualment a la Fundació Sorigué, i en ella l’artista plasma en el seu treball el procés d’entendre la vida des d’una aproximació poètica.
L’artista madrileny ha explicat que “he recollit fulles d’arbre, d’un om malalt, i les he traduït en melodies musicals aprofitant els forats que han produït els escarabats a les fulles, fent-les malbé, les he posat dins duna caixa de música, i aquests forats sonen com a notes musicals, i per mi, és com una manera de tocar el que ja no hi és”.
És, per aquest motiu que Juan Zamora explica que a ‘La Vida en Emergència’ hi ha quelcom de dol, “d’aquest dol per la pèrdua de la biodiversitat que patim actualment i que en el fons, també és un dol”, però no des d’un punt de vista negatiu, ja que per Zamora, ‘l’art es una eina alquímica a la fi, que processa canvis i que els transforma en poesia, i això precisament és el que vull donar a entendre amb el meu treball”.
Juan Zamora canalitza a través del seu treball, “La Vida en Emergència” la necessitat comú d’entendre la vida partint de la biologia, una disciplina científica on Zamora plasma des d’una aproximació poètica qüestions primàries, comunes, universals i quotidianes.
L’eix de la conversa amb la Neus Teixidó han estat les malalties que està patint actualment el medi ambient, a més del canvi climàtic que està fent que moltes espècies emmalalteixin sense raó aparent i que acabin morint, “o transformant-se en art” tal i com ha volgut recalcar Zamora.
Teixidó ha manifestat durant aquest artist meeting, que al final tot radica en fer entendre que la ciència i l’art no estan tan allunyats, “sempre s’ha vist als científics com a unes persones serioses que estaven al seu laboratori amb les seves fórmules, però tenim un nexe d’unió ja que nosaltres busquem sempre el perquè de les coses per solucionar problemes, i l’artista busca coses noves per arribar als sentiments de les persones que miren les seves obres. Aquest és el nostre lligam i és el que hem volgut trametre durant aquesta xerrada’.
Durant el matí l’artista contemporani, Juan Zamora ha estat impartint un taller a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol (l’EAM) davant 18 alumnes de Segon de CFGS d’Il·lustració i Animació, on per primera vegada s’ha incorporat un cicle inclusiu de 4 alumnes.
Sobre Juan Zamora
Juan Zamora (Madrid, 1982) és llicenciat en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid i Màster en Art Contemporani per la Universidad Europea de Madrid. El 2016 va ser guardonat amb el premi Generacions de la Fundación Montemadrid, i el 2017 va ser reconegut amb el Premi Fundació Princesa de Girona de les Arts i Lletres. Anteriorment, també va rebre el Premi ABC (2006). Artista nòmada durant molts anys, compta amb una àmplia experiència educativa. Ha exercit com a docent a la Universidad Europea de Madrid, a universitats de Sud-àfrica (Pretòria i Johannesburg) i als Estats Units (Long Island o Irvine).
La IA al Cafè Curt, que inclourà un Premi Goya
El Cafè del Teatre acollirà aquest vespre una nova sessió de Cafè Curt, avui vinculada al festival Intangible, amb dos treballs, Statistical hallucination i Arquitectura emocional 1959 , fets amb recursos d’Intel·ligència Artificial. Cal destacar també que el curt Taràntule està realitzat per un creador lleidatà, Antoni de la Ungla, que presentarà el seu treball en directe. D’altra banda, Arquitectura emocional 1959 va guanyar enguany el Premi Goya al Millor Curtmetratge. L’activitat començarà a les 20.30 h i l’entrada és gratuïta.
Així dons, en la sessió d’avui podrem veure Taràntule (25‘), curt d’Antoni de la Ungla del 2023; Statistical hallucination (11’), treball de Jorge Caballero i Anna Giralt també del 2023; Les empremtes de la llum (4’), de Ruben Seca, realitzat el 2022, i Arquitectura emocional 1959 (30’), film de Leon Siminiani de l’any 2022.