Les grans ciutats demanen una llei autonòmica que les reguli més enllà del reconeixement formal

Alcaldes i regidors d’onze dels 12 municipis catalans que poden acollir-se al règim especial de grans ciutats han acordat avui demanar al Parlament de Catalunya que aprovi una llei específica que les reguli i, d’aquesta manera, vagi més enllà del simple reconeixement formal previst a la llei estatal de modernització dels governs locals. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assistit a la reunió de les grans ciutats celebrada avui a Mataró, la tercera que celebra aquest grup d’ajuntaments coordinats per la Federació de Municipis de Catalunya. Hi han assistit representants de tots els ajuntaments més grans de Catalunya, a exepció de Badalona, que ha excusat la seva presència, i de Barcelona, que disposa d’un règim jurídic propi. El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha destacat que la reunió d’avui "ha consolidat aquest grup de ciutats grans com un lobby" que està disposat a acollir-se al règim especial de grans ciutats tot i trobar-lo "insuficient per resoldre els dèficits competencials i de finançament que afecten els municipis". Per aquest motiu, s’ha considerat oportú que el Parlament de Catalunya, competent per aprovar la declaració d’un municipi que ho sol·liciti com a gran ciutat, redacti i aprovi una llei que, a part de regular aquest reconeixement, vagi més enllà i ajudi a resoldre les mancances de la legislació estatal. Donat que hi ha obert el procés de reforma de l’Estatut, l’elaboració d’un llibre blanc sobre l’administració local a nivell d’Estat, i la resolució pendent de recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei de modernització, el president de l’FMC ha apuntat que "és el moment oportú d’introduïr el debat sobre el paper dels ens locals, que, després de 25 anys de gestió eficaç i contrastada, encara estem ancorats en el 13 per cent de la despesa pública i tenim greus dificultats per obtenir el reconeixement institucional i competencial que mereixem. Ara que hi ha un Govern de la Generalitat amb molts membres d’orígen municipalista i un nou Govern de l’Estat, s’ha de donar un tomb que ens tregui de l’oblit, perquè aquestes qüestions s’han de resoldre ja". Al fil d’aquestes paraules, l’alcalde de Mataró Joan Antoni Baron, ha denunciat que "els ajuntaments rebem les conseqüències de decisions que es prenen en altres instàncies, que sovint s’obliden d’acompanyar de recursos econòmics la càrrega de responsabilitat que se’ns adjudica". Segons que ha informat la Federació de Municipis de Catalunya, els acords que han assolit avui els representants municipals són els següents: "-Tornem a constatar que és una llei que no resol els problemes de fons que tenen els ajuntaments. -Demanem al govern central que faci una revisió d’aquesta llei i s’adapti més al que realment necessiten els ajuntaments. -Demanem al Parlament de Catalunya que el procés d’acolliment dels municipis al títol de gran ciutat sigui regulat per una llei autonòmica que permeti anar més enllà del previst a la Llei de modernització del govern local, i partir d’aquí puguin resoldre’s altres aspectes. -Fer evident al Parlament que som conscients que hi ha diferents processos de reflexió paral·lels en marxa, com ara la redacció d’un nou Estatut de Catalunya o la resolució de recursos pendents d’inconstitucionalitat. -Demanar una entrevista al ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla. -Demanar una entrevista al conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Carretero."