El nou Museu d’Art de Lleida comença a caminar

El nou Museu d’Art de Lleida comença a caminar després que el ple municipal hagi aprovat aquest divendres el Projecte Bàsic i d’Execució d’Adequació de l’Antic Palau de Justícia, que compta amb un pressupost garantit de 4,8 milions d’euros, mercès a l’aportació municipal, així com la del Ministeri de Cultura, la Generalitat, la Diputació de Lleida i els ajuts europeus del Fons FEDER.

Els grups municipals del PSC, Ciutadans, Crida-CUP i Comú hi han votat a favor, mentre que els grups municipals de Convergència i Unió, Esquerra Republicana i el PP s’han abstingut en la votació.
La tinent d’alcalde i regidora de l’àrea de Cultura, Montse Parra, ha afirmat que “avui estem més a prop de tenir el Museu d’Art de Lleida. Per fi resoldrem la seva provisionalitat al llarg de la seva centenària història i entre tots hem d’aconseguir que sigui un museu de caràcter nacional i internacional, donant continuïtat al seu discurs”. Parra també ha afegit que “la ubicació del museu a la Rambla Ferran contribuirà a la seva regeneració urbana, donarà un impuls econòmic i, alhora, rehabilitarem un edifici públic”, ha dit.
“Serà una nova porta d’entrada a la ciutat des de tres vessants: cultural, urbanístic i social. El nou Morera a la Rambla Ferran farà que apareguin noves àrees de regeneració, perquè els equipaments culturals s’han convertit ara en el motor de regeneració”, ha assegurat Montse Parra davant la sessió plenària.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que “l’any del Centenari del Museu Morera es complirà un somni que ha estat possible gràcies a la complicitat de totes les administracions, malgrat no hagi tingut una correlació al ple municipal i no hagi estat un projecte amb un ampli consens de tots els grups polítics”.
El projecte del nou Museu d’Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) ha estat elaborat pel director del Museu, Jesús Navarro, i l’arquitecte municipal, Jaume Terès, i ha comptat amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis – guanyadora del concurs convocat per l’encàrrec d’aquest treball.
La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat al Museu. Aquesta intervenció configurarà un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat, tant en relació a la rambla Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella.
El projecte també planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Totes les sales d’exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent.
La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, acollirà els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais especials d'interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Tot això amb la idea de reforçar l’eix Rambla Ferran – Vestíbul – i l’espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través d’obertura del pati central fins a arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a.) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.
Com una extensió de les sales d’exposició bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Aquesta innovació museogràfica ha de permetre la superació dels límits espacials que condicionen i limiten l’espai físic dels museus i facilitar al màxim l’accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat en un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d’espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu.
El nou Museu d’Art de Lleida serà el primer edifici públic amb la consideració energètica A, és a dir, que serà un immoble eficient des del punt de vista mediambiental. Així mateix, el termini d’execució per adequar l’edifici de l’antiga Audiència que acollirà la nova pinacoteca serà d’uns 25 mesos, preveient que es licitarà immediatament després de l’aprovació del projecte.
Aprovació del Pla de sanejament financer per al període 2017-2020
El ple ha aprovat el pla de sanejament de la Paeria amb els vots favorables de l’equip de govern, les abstencions dels grups municipals de CiU, Ciutadans, ERC i PP, i els vots en contra de la Crida-CUP i el Comú.
La tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Economia, Montse Mínguez ha explicat que pla de sanejament financer és preceptiu per sol·licitar un crèdit de 10,6 milions que refinanci el deute de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i perquè el deute municipal supera el 110% dels ingressos per la incorporació del parc de Gardeny, que s’ha adscrit totalment a la Paeria tot i que és compartit amb la Universitat de Lleida.
Mínguez ha defensat que “aquest és un document tècnic, que no incorpora mesures dràstiques, perquè el deute està controlat", ha assegurat que “el 2018 es reduirà del 118 al 107% i que només amb el creixement vegetatiu augmentaran un 1% els ingressos el 2018”.
Avança la tramitació de les noves àrees d’innovació social que es crearan al Centre Històric
El ple de l’Ajuntament de Lleida ha donat llum verda a la proposta d’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Lleida per al canvi de qualificació a subzona de recuperació urbana, clau 1hru, de part de l’illa compresa entre els carrers Tallada, Boters, Veguer de Carcassona i Múrcia. Es tracta de la tercera àrea d’innovació social i urbana que crearà la Paeria al Centre Històric. Precisament, de la segona àrea, també s’ha donat llum verda a l’aprovació provisional de la Modificació puntual del pla general per al canvi de qualificació de Subzona de recuperació urbana, clau 1Hu, de part de l’illa compresa entre el carrer de l’Assalt i la plaça del Dipòsit i la delimitació del polígon d’actuació urbanística UA 98, corresponent al mateix àmbit (article 16).
Són àrees d’innovació social i urbana que es crearan al Centre Històric amb habitatge familiar, aparcament i baixos comercials. La primera d’aquestes noves àrees d’innovació social i urbana estarà situada als carrers de l’Ereta, Galera i Alsamora. En total, es preveu tirar endavant un total de sis àrees d’innovació social, tres de les quals ja estan en marxa, per afavorir la incorporació de nous segments de població, joves i famílies, gent gran, construint habitatges singulars que donin resposta a les seves necessitats.
En una segona fase, per als tres projectes, s’obrirà un procediment per facilitar la concurrència pública de projectes que, segons ha explicat Larrosa, hauran de ser propostes amb un caràcter determinat i que l’Ajuntament vetlli perquè el resultat sigui ajustat als objectius municipals”.
Conveni amb l’Associació de voluntaris del CAAC Lleida
El ple municipal també ha aprovat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Lleida i l’Associació de voluntaris del Centre d’Animals de Companyia (CAAC) Lleida per endegar un projecte de voluntariat amb l’objectiu de fomentar les adopcions i el respecte dels animals que inclou, a més, un reglament.
En matèria de mobilitat, ha prosperat l’aprovació inicial de la modificació de l’article 8 del reglament del servei de transport urbà de viatgers de Lleida pel qual els animals domèstics podran pujar a l’autobús complint una sèrie de requisits d’higiene i transport. Cal recordar que els gossos pigall ja poden pujar al transport urbà.
Mocions
Per una altra part, el Ple de la Paeria ha aprovat la moció de la Plataforma Memoràndum, que demana que s’ampliï el termini d’al·legacions per un període de dos mesos, a l’expedient de declaració de ruïna de part del Departament de Santa Cecília. Així mateix, s’ha aprovat que es convoquin els membres del Consell del Patrimoni, perquè informin sobre la idoneïtat de preservar l’esmentat departament i mentre no finalitzi el període d’al·legacions se suspèn temporalment el procediment iniciat amb l’expedient d’enderroc.
Un cop aprovada la moció, l’alcalde dictarà que es prenguin mesures cautelars de protecció de l’espai i es requerirà un informe addicional de la comissió tècnica de Patrimoni. El tinent d’alcalde Xavier Rodamilans ha explicat que l’expedient de declaració de ruïna de part del Departament de Santa Cecília respon als informes tècnics que ho avalen i a la preservació de la seguretat de l’espai, a la vegada que s’està en contacte amb les famílies afectades per l’expedient per oferir les millors solucions.
La moció s’ha aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC, Crida per Lleida, PP i Comú de Lleida i ha tingut en contra els sufragis dels regidors del PSC i C’s.
Al marge d’aquesta moció, promoguda per les entitats ciutadanes, els grups municipals n’han presentat quatre més, en aquest ple municipal.
La impulsada pel Partit Popular per instar la Generalitat a donar compliment als acords aprovats pel Parlament de Catalunya sobre l’accés universal a l’educació infantil ha estat consensuada per tots els grups municipals i, per tant, ha estat aprovada per unanimitat. El mateix ha passat amb la moció de CiU per l’adaptació i aplicació del model de codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals, que tampoc s’ha debatut, en haver un acord previ consensuat.
Per contra, no ha prosperat la moció del grup municipal del Comú de Lleida en defensa de l’autonomia dels municipis i de rebuig a les disposicions addicionals 27 i 35 dels pressupostos generals de l’Estat. Aquest enunciat fa referència a la incorporació de personal laboral a les administracions públiques, en els supòsits què un Ajuntament o una comunitat autònoma acordi apostar per la gestió directa dels serveis públics, reinvertint la gestió privada realitzada a través de concessionàries, quelcom que avui impossibilita el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l’Estat. Els vots del Comú per Lleida, CiU, ERC i la Crida per Lleida, no han estat suficients davant la suma dels grups del PSC, C’s i PP.
La Moció del Grup Municipal de Crida per Lleida-CUP d’adhesió de l’Ajuntament de Lleida a la campanya mundial de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel, tampoc ha prosperat. Malgrat votar-se per punts, Crida i Comú només han aconseguit arrossegar els vots d’ERC en un d’ells, però tot i això han estat insuficients davant de la suma de PSC, CiU, C’s i PP.