Èxit del pla pilot d'acolliment lingüístic

Fer possible que les persones nouvingudes coneguin el català com a llengua d'acollida és l'objectiu del pla pilot que la Secretaria Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa en set ciutats catalanes, una d'elles Lleida. Miquel Pueyo, Secretari general de Política Lingüística de la Generalitat ha presentat avui a Lleida els primers resultats d'aquest pla, iniciat a principis del curs 2004. Pueyo ha destacat que "la llengua és una eina important per lluitar contra l'exclusió" i que "no hi ha acolliment cívic si no hi ha acolliment lingüístic". Amb aquesta finalitat, el pla inclou diferents accions com cursos o parelles de voluntaris lingüístics, organitzats en coordinació directa amb diferentes regidories dels ajuntaments (en el cas de la Paeria, especialment amb la regidoria de Drets Civils, Cooperació Immigració), altres institucions i amb les associacions d'immigrants. Més de 300 persones estan participant a Lleida en les diferents activitats d'un pla pilot, que segons ha avançat el tinent d'alcalde Xavier Sàez, "passarà a ser un pla permanent amb recursos com una Aula de Llengua que es posarà en marxa properamenti i serà un model per al país ". Per la seva banda, el president del Consell de Centre del Consorci de Normalització Lingüística de Lleida, Xavier Macià, ha assenyalant l'increment en la demanda de cursos de català que s'ha enregistrat durant el curs i la importància de les accions del pla pilot " que permeten integrar els nouvinguts des de l'aspecte emocional". En el marc del pla pilot s'ha posat en marxa durant aquest curs la Coordinadora de Serveis Lingüístics de la ciutat de Lleida, s'ha editat un directori de Serveis Lingüístics i s'han creat un fons bibliogràfic i de materials didàctics de consulta i préstec per a professionals i alumnes. Dels 127.014 habitants de Lleida, un 12,7% són estrangers, segons les dades del darrer cens. Pel que fa al coneixement del català a Lleida ciutat, l'estudi realitzat sobre el cens del 2001, establia que el 96,34% de la població entenia el català i un 81,30% el sap parlar.