La Paeria treballa per un projecte transversal i “de tots” per atendre les necessitats de la campanya de fruita a Lleida

L’Ajuntament de Lleida treballa per dissenyar un projecte transversal per atendre les necessitats que es generen a la ciutat durant la campanya de recollida de fruita dolça i pinyol de Lleida. La regidora Regina Cairol ha assenyalat que la Paeria està liderant una tercera taula en el sector, juntament amb les que gestionen la subdelegació el Govern i la Generalitat, per focalitzar-ho en l’àmbit social. El que es vol aconseguir, ha dit, és un projecte “de tots” en què tots els agents implicats (administracions, organitzacions agràries, sindicats, entitats del 3r sector, etc.) sumin esforços per a una atenció integral (pel que fa a necessitats bàsiques i ocupació) i un model territorial de futur, en el que cada administració haurà d’assumir les seves competències i destinar-hi recursos.
En la Comissió Interinstitucional celebrada aquest divendres s’han exposat algunes dades de de la campanya a Lleida (de l’any passat i comparativa amb campanyes anteriors). A continuació s’han constituït tres taules de treball, sobre contractació, allotjament i àrea social. I s’ha conclòs amb l’exposició de les conclusions.
De Contractació s’han comentat, entre altres, els problemes existents sobre les persones en situació administrativa irregular i com regularitzar-les temporalment i també que s’ha d’assegurar la contractació en origen per minimitzar la situació de cada estiu i atendre la necessitat de mà d’obra dels productors.
A la taula d’Allotjament s’han presentat les casuístiques per acollir les persones amb contracte de treball, les que busquen feina o les que es troben en situació administrativa irregular. Això, tenint en compte que l’anàlisi de la vulnerabilitat es té present en qualsevol cas. En aquest sentit, els empresaris han posat sobre la taula la demanda de facilitar els permisos, per normativa, per ubicar allotjaments a l’Horta.
En l’àrea social, s’ha incidit en un model d’atenció integral de les persones, de necessitats bàsiques i ocupacionals, així com que l’atenció ha de tenir continuïtat, donat que es donen diverses circumstàncies durant l’any a les quals s’ha de respondre, com el Pla Iglú, el sensellarisme, etc.
Les tres taules posaran data a pròximes trobades per seguir avançant i poder concretar una proposta.
Dades de la situació a Lleida
La ciutat rep cada estiu un gran nombre de treballadors per treballar a la campanya de la fruita i es troben amb dificultats d’allotjament i d’accés als serveis higiènics bàsics. Per donar-hi resposta, des del 2002 es coordina l’acollida d’aquestes persones en el sí d’una xarxa amb entitats i organitzacions del sector implicades en la campanya. S’ha posat l’accent en dos eixos:
-L’Oficina única, coordinada pels Serveis Socials bàsics de Àrea d’Inclusió social. Aquesta oficina s’hauria de reconvertir en un oficina única integral de les àrees de treball i social, gestionada per un equip multidisciplinar. Aquest canvi d’orientació de l’oficina única permetria detectar i derivar les diferents casuístiques d’una manera més eficient i coordinada.
-Els serveis de cobertura de necessitats bàsiques, prestats per la entitats del 3r sector social, amb el finançament de la Paeria i la coordinació de l’Àrea d’inclusió social.
En el pla de xoc de l’any passat, de l’1 de juliol a finals de setembre es van atendre a l’Oficina Única d’atenció social 883 persones i a més dels 4.607 allotjaments, es van prestar diversos serveis d’alimentació, dutxes, consigna, etc. Sobre persones acollides amb contracte laboral, es van atendre en total 296 s’ha de comentar que 72 treballaven exclusivament a l’Horta de Lleida, o algunes de les persones treballadores que han fet ús dels serveis del pla de xoc tenen com a municipis referits de treball poblacions de fora del territori lleidatà (com Fraga o Osca).
L’any passat es van detectar en situació de pernoctació a carrer 200 persones temporeres. Els motius principals que apuntaven eren que disposaven de vehicle propi, que feia calor als pavellons, els horaris d’entrada i sortida o la proximitat al centre i/o als punts de recollida per anar a treballar.