L’alcalde Miquel Pueyo diu que no existeix cap espai públic despolititzat

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha manifestat aquest migdia que no es pot parlar un espai públic despolititzat, durant el bateig de la plaça de l'U d’Octubre al barri de Cappont, una reivindicació veïnal i de les entitats del barri que s’ha arribat a debatre dues vegades en el ple de la Paeria, per recordar els fets ocorreguts durant la jornada del referèndum.

El paer en cap ha especificat que, “quan s’expulsa de l’espai públic l’expressió de les idees i els conflictes, no queda un espai neutral i el que acaba prevalent és el sistema dominant del moment”. Tret de les idees que inciten a l’odi i la violència, totes les altres tenen dret a poder ser expressades en l’àmbit públic, segons l’alcalde, “perquè no s’avançarà cap a un horitzó de solució i de pacte mentre no tornem a l’espai de la política. Si no ho fem, la cronicitat del conflicte entre Catalunya i Espanya està assegurada amb els conseqüents perjudicis per ambdues comunitats i amb l’afegit perniciós de generar una situació de desànim, confrontació i frustració per a la ciutadania”, ha dit. Tall de veu M. Pueyo (1)
Miquel Pueyo ha assenyalat que avui estàvem en aquesta plaça per donar testimoni que “som molts, que som resilients i que no renunciem a res”, però també per dir que “no només estem a favor de les llibertats nacionals de Catalunya, sinó també d’una manera d’entendre la convivència, basada en el respecte mutu, en la tolerància, en la comprensió i en la capacitat”. Ha estat llavors quan l’alcalde ha fet una apel·lació a aquells que no se senten implicats de la mateixa manera en el record i l’esperit de l’1-O, “però també a tots nosaltres, a fer un esforç polític, moral, ètic i humà per entendre les raons i motius dels altres”.
El paer en cap entén que aquesta no és una apel·lació fàcil, però “com alcalde de la ciutat ho he de recordar contínuament, perquè nosaltres hem de ser capaços de sumar, de cosir i engreixar el nostre moviment. Ja que la nostra és una posició a favor de les llibertats, la tolerància, els drets humans, el respecte i la dimensió europea”, ha dit. Tall de veu M. Pueyo (2)
L’alcalde ha volgut agrair i reconèixer la tasca de l’Associació de Veïns i del CDR del barri de Cappont, perquè va ser d’ells d’on va sortir la iniciativa de batejar aquest espai com a Plaça de l'U d’Octubre, i ha lamentat que hi hagués hagut algun malentès, perquè aquesta no era la voluntat del Govern municipal. Reitero el meu reconeixement i agraïment a la tasca que fan totes les entitats, pel seu esforç, activitats i constància. Totes són imprescindibles i totes continuaran tenint la Paeria al seu costat quan ho necessiten, però no per teledirigir o supervisar la seva feina, sinó per donar-les un cop de mà quan convingui”, ha clos el paer en cap
Descoberta de la plaça
L’alcalde Miquel Pueyo i la germana de la consellera Meritxell Serret han estat els encarregats de descobrir la placa de la ‘Plaça de l’U d’Octubre’, abans que el mantenidor de l’acte, el president d’Òmnium Cultural, Andreu Vázquez, donés pas als parlaments.
Leo Badia, en nom del CDR del barri, ha manifestat que “la repressió no s’atura, però l’ànsia de ser lliures, tampoc”. I ha fet una apel·lació a les institucions. “És aquí al carrer, però també a les institucions, on hem de demostrar aquest compromís sense tebiesa, mitges veritats i sense embolcalls”.
Abans de prendre la paraula Anaïs Serret, que ha llegit una carta de la seva germana, Meritxell Serret, ho ha fet Enric Sirvent, en representació de les persones afectes per les càrregues policials, el qual ha dit que avui era un dia de joia.
En la seva carta, la consellera Serret ha manifestat que l’1-O de 2017 era la llavor del canvi. “El primer pas per despertar d’un passat encara viu i que volem que acabi per construir un present i un futur millors. Aquell dia, que ens vam reafirmar com a ciutadans lliures i responsables, ha esdevingut el moment fundacional de la Catalunya contemporània”, ha dit.
El tinent d’alcalde Antoni Postius ha manifestat que avui es feia “un acte de restitució, d’expiació de 4 anys de 155 a l’Ajuntament de Lleida. Com a Govern de la Paeria teníem l’obligació moral de fer un acte de dignitat col·lectiva i sobretot de restitució, de posar les coses al seu lloc”, ha dit. Davant de les propostes d’unitat de les forces sobiranistes, que s’han fet en alguns parlaments, Postius ha matisat que el Govern municipal està unit i al costat del poble, malgrat estar format per tres partits. “Estem al costat d’aquesta majoria social, que l’1-O va anar a votar i que deforma persistent i resilient no ha parat des de llavors.
Antoni Postius ha deixat un missatge “als brètols que intenten tirar-nos i embrutar aquestes plaques. No podran amb nosaltres, com no han pogut amb el poble de Catalunya en els últims 300 anys”. Tall de veu A. Postius.
L’acte, al qual ha assistit la pràctica totalitat dels regidors dels grups que componen el Govern municipal, també ha comptat amb l’assistència de diputats i parlamentaris, així com representants de diverses entitats ciutadanes, tenint un protagonisme especial el Col·lectiu Cultural de Cappont, amb el grup de gegants i grallers, i els Cantaires de Ponent.