El confinament redueix pràcticament a zero els accidents de trànsit amb ferits a Lleida
Les dades de la Guàrdia Urbana constaten una disminució de delictes en gairebé tots els àmbits durant l’estat d’alarmaS’han posat 21 denúncies a establiments públics i s’han produït 11 detencions de persones que no han respectat el confinamentEl consistori va avançar-se a adoptar mesures per la situació d'emergència abans de l'estat d'alarma amb la creació d’un òrgan de coordinacióEl departament de Protecció Civil ha guiat la resposta a les necessitats sorgides per l'emergència sanitària
Els delictes a la ciutat Lleida s’han reduït de forma generalitzada durant l’ estat d’alarma i l’impacte del confinament ha estat molt gran en el nombre d’accidents de trànsit a la ciutat, que han baixat un 92,5% respecte al mateix període de l’any passat. L’any 2019, en les dates equivalents a la crisi sanitària de la Covid-19, es van produir 45 accidents amb ferits i aquest any, 3.
Així s’ha constatat en la comissió de Polítiques de Gestió de la Seguretat i el Civisme celebrada avui, presidida pel Paer en Cap, i on s’ha presentat l’informe de la Guàrdia Urbana i de Protecció Civil sobre les actuacions realitzades específicament durant el període de l’estat d’alarma.
“Es redueixen pràcticament a zero els accidents de trànsit amb ferits”, ha destacat l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, qui ha valorat que “aquestes dades representen un exemple de pes per al model de mobilitat que volem per a la ciutat. Lleida ha de tenir una mobilitat més segura, més sostenible, més amable i l'escenari post emergència ha de sorgir, en part, dels aprenentatges positius d'aquestes setmanes”. En aquest sentit, Pueyo, ha recordat que la dimensió de la ciutat de Lleida “permet anar caminant a pràcticament tot arreu així i ho potenciarem, així com també que les bicicletes guanyin espai i seguretat a la via pública."
En l’àmbit de mobilitat de l’informe es desprèn també que els accidents sense ferits es redueixen un 79,82%, l’any 2019 se’n van produir 223 i des del passat 14 de març n’han tingut lloc 45.
La policia local ha fet 226 comprovacions en establiments públics arran de les limitacions fixades per l’estat d’alarma i el confinament i s’han posat 21 denúncies. El número més ressenyable de denúncies es va produir durant la primera setmana (del 14 al 20 de març) del confinament. Pel que fa al moviment de persones i l’incompliment del decret de l’estat d’alarma, s’han realitzat 2.270 comprovacions, que han donat lloc a 1.558 denúncies, 11 detencions i 16 imputacions.
Reducció generalitzada de delictes a la ciutat
El confinament també ha tingut un impacte en les diferents tipologies de delictes, amb una reducció en general i entre els quals destaquen la disminució total dels robatoris de vehicles respecte al mateix període de 2019, en què se’n van robar 6. També disminueixen els robatoris a l’interior de vehicles (46 al 2019 i 11 al mateix període de 2020) i es redueixen els robatoris amb violència a més de la meitat ( 14 al 2019 i 6 durant el confinament). Durant la crisi sanitària s’han produït més denúncies per persones que conduïen sense permís ( 26 respecte a les 11 del 2019) i arran del confinament s’han multiplicat per 2,5 les actuacions per ordre, recerca i detenció, al centralitzar part de les actuacions de la Guàrdia Urbana en el control de la circulació de persones. També, en aquest període s’han registrat un 70% menys denúncies per casos de maltractament en l’àmbit de la llar, se n’han produït 3 durant el confinament i 10 en el mateix període de l’any passat. Tot i aquesta xifra, la Guàrdia Urbana està amatent als possibles nous casos que es puguin produir i l’Ajuntament de Lleida ha reforçat la difusió dels diferents serveis i telèfons d’atenció a les dones que es puguin trobar en situació de maltractament a la llar per mitjà d’una Guia específica. L’alcalde ha especificat que les dades de la Guàrdia Urbana constitueixen només una part del global d’actuacions per motiu de maltractament, on s’hauran de tenir en compte les dades de Mossos d’Esquadra i poder fer l’anàlisi pertinent en la propera Junta Local de Seguretat.
Durant l’estat d’alarma s’han detingut 51 persones pel conjunt de delictes tipificats anteriorment i han estat imputats 26. Al 2019, els detinguts van ser 50 i els imputats, 2.
El departament de Protecció Civil de l’àrea de Seguretat Ciutadana ha centralitzat els protocols i les actuacions que s’han dut a terme per contenir l’impacte de la crisi sanitària a la ciutat. Ha estat l’encarregat de fer el seguiment de les mesures de seguretat establertes pels diferents organismes (de Seguretat i Salut) i la seva aplicació a Lleida. Des del departament s’han determinat accions com l’operativa del lliurament de targetes menjador a les famílies vulnerables dels centres d’educació de Lleida – se’n van lliurar 3.845 als patis d’escoles públiques i a la regidoria d’Educació- , tasques de suport a la desinfecció d’espais comunitaris (Caserna de la Guàrdia Urbana, Llar de Sant Josep, sol·licitant l’actuació de la UME a la subdelegació del govern) i s’ha assessorat l’adequació d’un dels pavellons municipals en el cas que sigui necessari un reforç sanitari.
El departament també ha centralitzat les peticions i recerca del material higiènic i de protecció, l’operatiu de distribució de mascaretes i el protocol operatiu del refugi temporal del confinament per a persones sense sostre al Pavelló Agnès Gregori. En aquests moments, està analizant espais i realizant els protocols a partir de les recomanacions aprovades pel govern de la Generalitat per garantir la seguretat en la campanya de la fruita en el marc de la Covid-19.
El grup de voluntaris de Protecció Civil, que de forma estable durant l’estat d’alarma l’integren 25 persones, ha tingut un paper clau en el bon desenvolupament de l’atenció a persones durant la crisi sanitària. Entre les tasques que han dut a terme destaquen la vigilància i control d’accessos al Pavelló Agnès Gregori, el repartiment d’aliments provinents del Banc d’Aliment, la distribució de mascaretes ( estació de RENFE, Autobusos i al servei d’Autobús Urbà, residències geriàtriques de Lleida i Sucs), vigilància del Mercat de Fruites i Verdures en la seva reobertura el dia 2 de maig i suport al departament de Serveis Personals amb la distribució d’EPIS (Equips de Protecció Individual) un cop per setmana. Els voluntaris han realitzat 204 serveis i 1.377 hores.
En la comissió s’ha destacat també el valor de la tasca dels 666 voluntaris de la Xarxa de Solidaritat Lleida coordinada des de l’Auntament. “La tasca dels voluntaris de Protecció Civil, sumada a la de les persones que de forma altruïsta han conformat la XSL és un referent del carácter solidari dels lleidatans i lleidatanes” Els voluntaris de la XSL han realitzat 184 serveis però cal tenir en compte que aquesta xifra es pot considerar triplicada perquè un cop han contactat amb els usuaris repeteixen l’ajut.
El CECOPAL ha coordinat l’operativa de funcionament de la ciutat de Lleida davant la crisi de la covid-19
En la reunió d’avui també s’ha donat compte de les diferents actuacions que ha posat en marxa l’Ajuntament de Lleida des d’abans del confinament, amb la constitució del Centre de Coordinació Operativa Local (CECOPAL), presidit per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el passat 10 de març. Des d’aquesta primera reunió, on hi han participat el paer en cap i representants polítics i tècnics de totes els serveis essencials de l’ajuntament (salut, guàrdia urbana,protecció civil, serveis socials, serveis bàsics de neteja, subministraments i mobilitat) , se n’han celebrat 9 durant l’estat d’alarma. Des d’aquest organisme s’ha coordinat tota l’operativa de resposta i funcionament de la ciutat de Lleida davant la crisi del coronavirus i de la qual s’ha anat informant puntualment.
El Paer en cap ha remarcat la bona coordinació i transversalitat entre tots els departaments implicats en la resposta per la Covid-19 “l’Ajuntament de Lleida ha respost amb fermesa, eficàcia i amb tots els recursos al seu abast al desafiament més gran pel nivell de risc per la salut de la nostra població en aquest segle”. Pueyo ha recordat que el CECOPAL es va constituir abans que es decretés l’estat d’alarma, fet que ha permès actuar amb coordinació i previsió davant el gran abast de la crisi.