La Paeria publica un vídeo de la història de l’Escorxador

L’Ajuntament de Lleida ha publicat un vídeo de la història de l’Escorxador per descobrir el passat d’aquest complex i com es va desenvolupar la seva restauració fins arribar a la seva inauguració l’any 1999. L’audiovisual, que es va impulsar des de la Regidoria de Cultura a través del Teatre Municipal de l’Escorxador, compta amb imatges i testimonis que expliquen tot el procés fins a conèixer-lo com és avui dia.

CactuSoup va ser l’encarregat de l’edició i la realització del vídeo l’any 2016, en què es poden veure imatges antigues de Lleida (cedides pel blog Quina la fem? de Josep M. Mir) , imatges antigues de l’Escorxador (cedides per Carme Berdala, Noemí Cierco i Neus Miró), imatges de l’edifici en obres (cedides per Joaquim Mateo) i documentació corresponent a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la publicació La simbiosi possible. Restauració i remodelació de l’antic escorxador de Lleida en centre cultural, Ezequiel Usón i Guardiola, Ajuntament de Lleida i FCC, 1999. Les persones entrevistades a l’audiovisual són dos ex treballadors de l’escorxador: Pedro Arroyo i Carme Berdala.

Segle XVIII, primers referències escrites de l’Excorxador

Des de la darreria del segle XVIII hi ha referències escrites sobre l'existència d'un escorxador extramurs de la ciutat, situat a l'antic Camí de la Mariola, que s'iniciava a la Porta de Sant Antoni, passava pel vessant oest de Puig-Bordell, i arribava fins a la ciutat de Fraga.

L'enderroc de la muralla, d'acord amb el Reial Decret de 1861 de la reina Isabel II, va suposar –com a tantes ciutats– l'inici de la planificació urbanística moderna. Aquell mateix any, l'arquitecte Josep Fontserè va redactar un nou pla d'alineacions i eixample. Als terrenys ocupats per l'antiga muralla es van dissenyar les rondes de circumval·lació i es va construir el Passeig de Boters (actual Rambla d'Aragó), on es van ubicar alguns dels nous equipaments que, amb afany de modernitzar la ciutat, es van construir al voltant de l'any 1900.

El nou escorxador municipal es va edificar en el mateix emplaçament en què hi havia situades les antigues edificacions destinades a aquesta finalitat i es va inscriure en aquesta nova política d'higienisme de la darreria de segle que, si més no, pretenia racionalitzar i industrialitzar el procés de la matança artesanal de bestiar.

Així doncs, en una primera fase i sobre el primitiu escorxador del Camí de Fraga, es van construir l'any 1872 les noves dependències segons un projecte de l'arquitecte Agapito Lamarca, que va aprofitar la pedra de l'enderroc de les muralles el 1864. Posteriorment, al costat de les antigues edificacions es va construir el conjunt arquitectònic, obra de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, segons el projecte que havia redactat l'any 1912, i que constitueix l'exemple d'arquitectura modernista més important a la ciutat de Lleida i, per tant, forma part del seu patrimoni industrial, a més de representar la nova sensibilitat de començaments del segle XX.

Al llarg del temps, l'obra de l'arquitecte Morera va patir diferents modificacions: afegitons i mutilacions, a causa de les necessitats derivades del pas dels anys, fins que el 1984 es va tancar definitivament.

El projecte de restauració i remodelació

La voluntat de l'Ajuntament de Lleida, amb el recentment traspassat Frederic Vilà com a Regidor de Cultura, va permetre que l'any 1993 es pogués redactar el Projecte de Restauració i Remodelació, a càrrec de l'arquitecte Ezequiel Usón i Guardiola, per transformar-lo en un equipament cultural destinat a les arts escèniques (Teatre Municipal, Aula de Teatre i Cafè del Teatre). La destinació principal de l'edifici es va complementar amb instal·lacions destinades a l'equipament del barri on és situat: la seu de l'Associació de Veïns Templers-Escorxador i l'Escola Bressol Municipal El Rellotge. El Teatre Municipal de l'Escorxador va obrir les seves portes el 8 d'octubre de 1998 i es va inaugurar el 26 de febrer de 1999.

El 6 de maig de 2013, el pati del Teatre va ser rebatejat amb el nom Plaça d'Esteve Cuito (1944-2012), com a homenatge a aquest actor i dinamitzador cultural, creador de la companyia El Sidral, que havia mort l'estiu anterior.