L’alcalde Pueyo reflexiona sobre l’oportunitat d’un escenari post-covid més amable, ecològic, comunitari i amb més justícia social

La crisi de la Covid-19 ha fet repensar els espais poblacionals i ha posat sobre la taula la necessitats de reflexionar sobre el seu futur. L’Institut Cerdà ha convidat el paer en cap, Miquel Pueyo, a participar en la jornada sobre nous escenaris a les ciutats catalanes arran de la crisi sanitària, on Pueyo ha plantejat aprofitar les oportunitats que es presenten, tendint cap a espais més amables, ecològics, comunitaris i amb més justícia social.

Servies Socials. Pueyo ha intervingut en l’àrea social i ha posat en relleu com la desigualtat s’ha fet palesa en la gestió de la pandèmia pel coronavirus. Ha explicat que en el cas de Lleida, l’últim tram de l’estat d’alarma s’ha solapat amb l’inici de la campanya de la fruita, amb un impacte important per l’arribada de persones per treballar-hi. Pueyo ha insistit en la necessitat que l’Estat regularitzi les persones migrades. Ha indicat que a Catalunya arriben unes 40.000 persones, bona part de les quals es queden a la Plana de Lleida i, amb especial repercussió al Centre Històric de la ciutat, i ha fet el símil que seria com si a Barcelona arribessin unes 150.000 i es concentressin al Raval.
La Paeria, amb el suport d’entitats de la ciutat, ha habilitat el pavelló 3 de Fira de Lleida per atendre les necessitats bàsiques d’aquestes persones, i alhora, ha demanat ajuda a la Generalitat (departaments de Treball, Agricultura i Salut) i de la Diputació de Lleida, que ja han rebut. Malgrat els esforços destinats, es fa evident que cal la implicació de l’Estat i, com ha recordat l’alcalde, així ho ha tramès per carta l’equip de govern i el grup socialista a la Paeria. La meitat de les persones que estan a la ciutat “no existeixen”, ja que no tenen papers, fet que no els permet accedir a un lloc de treball i es genera “un bucle”, ha dit Pueyo. A més, Lleida ha estat la destinació de persones procedents d’Itàlia, Canàries, Balears, etc. en un moment en què no es podien fer desplaçaments. Tot plegat, ha conclòs l’alcalde, és una situació que “ens inquieta i ens preocupa moltíssim”, amb conseqüències negatives per a la imatge de la ciutat i del sector agrícola.
En l`àmbit social, el paer en cap ha destacat altres serveis, com són la teleassistència, que ha triplicat el seu treball, o l’impuls de la Xarxa de Solidaritat, que ha comptat amb 6175 voluntaris i voluntàries, que han ajudat a cobrir les necessitats bàsiques de persones que demanaven suport i les han acompanyat en aquest període tan convuls. En aquest sentit, s’ha atès moltes persones que viuen soles, en edats i circumstàncies diferents, i és important fer-ho també en la gestió emocional i psicològica de la soledat i les pors.
Sostenibilitat. En aquest apartat, l’alcalde ha exposat que han proposta una primera modificació de l’ordenança de ciruclació, que es portarà al ple ordinari del mes de juny, per convertir en zones 30 gran part dels carrers de la ciutat, invertint la situació actual en què majoritàriament són zones 50 (que limiten la velocitat a 50 km/h). La reducció de la velocitat comportarà que moltes vies comparteixin la calçada amb bicicletes i patinets elèctrics. La voluntat, ha comentat l’alcalde, és ampliar els espais segurs per a persones que vagin a peu, en bicicleta i en VMP (vehicles de mobilitat personal), tal com s’està fent amb els talls de carrers els caps de setmana. A més, la vianalització dels carrers s’aprofita per part dels restauradors per ampliar els seus espais de terrasses.
Al programa electoral de les forces polítiques del govern de la Paeria ja recollien aquestes mesures, que amb la Covid-19 s’ha creat un marc per implantar-les i, amb pedagogia anar demostrant els beneficis que té per a la ciutat en mobilitat i també per al comerç.
Àgora de Lleida. En aquest context, el paer en cap ha parlat de les jornades ‘Àgora de Lleida. Oportunitats i aliances per a la ciutat postcovid”, organitzades per la Paeria, amb el suport de la Diputació, per analitzar i debatre amb experts i professionals de diverses matèries com ha de respondre la ciutat i quines són les transformacions derivades de la crisi sanitària i social mundial. Es fan telemàticament els dies 30 de juny i 1 de juliol i pivoten a l’entorn de quatre eixos: -Governança i excel·lència operativa; Imatge, projecció i promoció de la ciutat; Igualtat, diversitat i inclusió, i Emergència climàtica i sanitària. La participación està oberta a tothom a agoralleida.paeria.com.
Jornada sobre escenaris post-covid de l’Institut Cerdà
La jornada, amb la benvinguda del director general de l’Institut Cerdà, Carles Cabrera, ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez. El moderador ha estat el director de l’Àrea de Territori de l’Institut Cerdà, Lluís Inglada. S’han obert diàlegs, alternant la participació, entorn a diversos àmbits com els serveis socials, l’habitatge, el teixit empresarial, la capacitat industrial o la sostenibilitat
L’objectiu ha estat conèixer de primera mà i reflexionar conjuntament sobre els escenaris que s’obren per als municipis i ciutats de Catalunya arran de la pandèmia. L’impacte de la Covid-19 ha afectat molts fronts de la societat, el territori i les seves activitats i s’ha hagut de respondre a una situació de gran complexitat, amb un paper molt important per part de les administracions locals, i de la qual cal recuperar-se.