L’alcalde Miquel Pueyo diu “recordar els difunts és un signe de generositat i una expressió d’humanitat”

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha assenyalat que “recordar els difunts és un signe de generositat i una expressió d’humanitat”. Un acte que constitueix “una obra d’amor”, ha dit tot recordant Kierkegaard. El paer en cap s’ha expressat d’aquesta manera en l’homenatge “Sospirs de pau”, que ha tingut lloc aquest vespre al Parc de la Mitjana, en memòria de les persones que han traspassat durant el confinament.

El paer en cap, que ha estat acompanyat pel president de la Generalitat, Quim Torra, ha explicat que la ciutat de Lleida volia retre un homenatge serè als 349 conciutadans i conciutadanes, uns 115 dels quals havien estat a conseqüència de la Covid-19. “Unes morts que s’han produït d’una manera insuficient, incompleta, gairebé clandestina”, recordava fent al·lusió que els familiars no havien pogut acomiadar-se a conseqüència de l’estat d’alarma. “El record és la subsistència de la persona estimada en forma de reminiscència, però quan no s’ha pogut veure el cos, quan no s’ha pogut celebrar el funeral que desitjava la víctima o que desitjava la família, quan han quedat massa converses per acabar, quan les darreres paraules no han estat pronunciades o no han pogut ser escoltades... el dol es converteix en una empresa titànica, llarga i dolorosa”.
Tots hem patit les conseqüències d’aquesta pandèmia, però l’alcalde ha assenyalat que alguns encara ho han patit més. “Els familiars dels traspassats, els sanitaris i les sanitàries, els i les que han continuat treballant (la Guàrdia Urbana, el personal del cementiri de Lleida, els treballadors i treballadores dels serveis socials, els conductors d’autobús, les caixeres dels supermercats) i també els ancians i els infants... Tots ells han contribuït a la nostra salvació i han contribuït, sobretot, a la salvació de la nostra esperança”.
El paer en cap ha manifestat que “la cerimònia d’avui ens ha d’ajudar a recuperar la comprensió de la finitud humana, perquè la crisi de la Covid no s’ha acabat, haurem de conviure durant un temps amb ella i no ens en sortirem, si no afrontem plegats reptes col·lectius i sumem les capacitats i recursos. No és el moment per a la cridòria política, ni per a la frivolitat, els ciutadans no ens ho perdonarien”, ha dit.
Miquel Pueyo no ha volgut pronosticar què canviarà en el futur, però ha apuntat la necessitat d’una transició en profunditat. “Una revisió del model de consum que tingui en compte l’eficiència en la utilització dels recursos naturals i la reducció dels residus físics. Però necessitem un pacte socioeconòmic, que posi fi a les desigualtats”, ha afirmat, per cloure que “durant aquest temps hem experimentat la fragilitat d’aquest món híperglobalitzat, i hem de comprendre que un creixement il·limitat és un objectiu suïcida”.
“Com a comunitat voldria que l’acte d’avui fos una reflexió i un compromís amb un horitzó diferent”, ha continuat dient l’alcalde, perquè “l’exemple dels que ens han deixat ens ha de recordar que som éssers sensibles, animals pensants capaços de reconèixer i de vegades practicar fins i tot la bondat, en un planeta que encara conserva la part substantiva de la seva bellesa”
Un gran homenatge de país
El president Quim Torra ha fet èmfasi en aprofitar el canvi a positiu que ha portat aquesta crisi sanitària, per “recuperar els valors europeus de l’humanisme, que no són altres que el valor de la vida de les persones, l’únic que té sentit”, i ha demanat extreure lliçons.
“Tenim un deure amb els professionals que han tingut cura de tots nosaltres, aquells treballadors de serveis essencials, entitats i voluntaris. Però tampoc ho hem fet bé en algunes coses, perquè no hem sabut acompanyar a les famílies de les persones que ens han deixat. Tenim una ferida profunda en l’ànima, i ens dol”, ha dit el president, que tot seguit ha volgut acompanyar el dol a tots aquells que han perdut algun ésser estimat a causa de la pandèmia.
Un condol que feia a Lleida, però que també feia extensiu a tot Catalunya, malgrat que de forma oficial ho farà el pròxim 9 de juliol en l’homenatge nacional que la Generalitat està organitzant per acompanyar el dol a totes les famílies.
A l’acte del Parc de la Mitjana, també han assistit a l’acte la delegada del Govern central, Teresa Cunillera; el president de la Diputació, Joan Talarn, i el president del Consell Comarcal, David Masot, així com la gairebé totalitat dels regidors de l’Ajuntament de Lleida.

Sospirs de Pau

En nom de tota la ciutat, la Paeria ha organitzat ‘Sospirs de Pau’, amb la voluntat d’oferir un espai i un moment d’escalf, d’acompanyament i de consol a les lleidatanes i els lleidatans que s’han vist afectats per aquesta situació.
A banda de l’homenatge públic, l’Ajuntament de Lleida vol que la memòria d’aquestes persones perduri en el temps, per la qual cosa ha encarregat una escultura pel seu record. L’obra és de l’artista Erik Schmitz i, malgrat presentar-se ahir al Parc de la Mitjana, la seva ubicació definitiva serà el Cementiri de Lleida
L’acte ‘Sospirs de Pau’ ha estat conduït per Remei Capitán, directora d’Agraïments, i ha comptat amb diferents interpretacions musicals i de dansa i amb la intervenció de representants del món sanitari, de les famílies i l’autor de l’escultura.
L’escultura
L’escultura en homenatge a les persones que han mort durant el confinament està realitzada principalment amb pedra i també inclou una part de metall i una olivera. Es tracta d’una estructura horitzontal amb una base de pedra, que forma una illa amb la silueta del terme municipal de Lleida.
A l’interior de l’illa, un accent de metall –per simbolitzar l’ànima de les persones desaparegudes- omple una cavitat que representa el buit que han deixat. Al seu costat, l’olivera, icona de pau, recorda les persones que han mort, l’amplitud del seu nombre i la diversitat generacional. La pedra, predominant en l'escultura, és una expressió d’eternitat i de la solidesa del record que deixen.
L’escultura fa 3,43 m de llargada, 1,5 d’amplada i s’eleva 0,60 m sense comptar l’altura de l’olivera.
Erik Schmitz és un artista nascut a Alemanya i establert a Ivars d’Urgell, que conrea especialment l’escultura però també s’expressa amb gravats, pintures i murals.