El filòsof Xavier Antich advoca per afavorir els canvis derivats de la pandèmia que fomenten la sociabilitat

Les jornades ‘Àgora de Lleida. Oportuntiats i aliances per a la ciutat postcovid’ han arrencat aquest dimarts al matí amb reflexions entorn als canvis que la pandèmia deixarà en la vida de les persones. En la conferència inaugural, el doctor en Filosofia i professió d’Estètica a la Universitat de Girona, Xavier Antich, ha assenyalat que hi ha més dubtes que certeses al respecte, donat que s’ha produït un esdeveniment absolutament imprevist. Ha confessat que ni el ni ningú sap “si això canviarà la nostra vida”, però ha que s’ha d’aprendre de l’experiència de la incertesa i la vulnerabilitat, ja que cada cop ens sentíem més forts i segurs i el virus ha mostrat que la vida humana és vulnerable i fràgil. D’aquí que ens haguem de preguntar si som capaços d’assumir l’extrema vulnerabilitat a la qual ens ha confrontat la pandèmia.
Antich a exposat cinc apunts de l’experiència viscuda en aquesta situació d’excepcionalitat per la Covid-19. El primer ha estat que el confinament i la reclusió, per garantir la seguretat sanitària, han estat una expressió de de responsabilitat individual i un instrument de solidaritat perquè s’ha fet per protegir-se un mateix i als altres. Això han enfortit el sentiment de pertinença i el vincle comunitari. I ha distingit que la distància social ha estat física però ha portat a la proximitat social i personal.
En segon lloc ha apuntat que la percepció de la seguretat va canviar amb l’11 de Setembre de 2001, moment en què per garantir aquesta seguretat es va passar per davant de molts drets personals i es van restringir drets i llibertats. Segons Antich, hi ha un risc real que ara pugui passar una cosa semblant i que es mantinguin les restriccions. Els poders ho han utilitzat per incrementar el control sobre la població. Per això, pregunta si tot està permès en nom de la protecció sanitària i quin risc s’està disposat a assumir.
Un altre dels apunts té a veure amb les fronteres i les classes socials. El doctor en filosofia ha afirmat que és un disbarat dir que la pandèmia no en coneix. La desigualtat social i econòmica assegura la discriminació perquè si bé els virus no ho fan, els comportaments humans sí. La crisi sanitària pel coronavirus ha exposat i explotat les desigualtats de tota mena, de gènere, educatives, econòmiques, etc. i cal analitzar de quina manera.
En la seva exposició, Antich ha dit que un dels efectes més clars del confinament ha estat l’increment de la dependència dels dispositius electrònics, del conjunt de pantalles, la única manera de tenir contacte amb el món. El xoc digital aleta del risc de genera un nou context més desequilibrat on prima la relació a distància i on també hi ha el perill de la vigilància i el control digital.
Per últim, ha dit que en l’entorn postcovid hi haurà canvis i que hauríem de ser capaços d’afavorir els que fomenten la sociabilitat. Ha citat el filòsof Karl Popper, que ja advertia davant una societat en què els humans gairebé no es trobaven mai. D’aquí, que cal posar a prova el model de sociabilització i quin model de relacions es reequilibra i es fomenta. Antich ha conclòs que no podem tornar a la normalitat, perquè precisament la normalitat que es tenia abans era el problema.
Benvinguda i inauguració
L’actriu i dramaturga Lara Díez, presentadora d’’Àgora de Lleida” ha obert les jornades amb una radiografia de la situació actual arreu del món arran de la Covid-19, fet que ha provocat una “sacsejada emocional” a les persones i les comunitats i que fa repensar el model de societat i de ciutats que volem.
En la sessió inaugural, el paer en cap, Miquel Pueyo, ha expressat el desig que amb les jornades es pugui arribar a consensos amplis sobre decisions claus per a la ciutat post-Covid. ‘No tornarem al món del 13 de maç. Estem en una nova situació que fins a cert punt encara no podem albirar’, ha dit. La crisi sanitària ens ha fet veure que les persones som ‘més fràgils i vulnerables del que pensàvem’. Una de les principals conseqüències del confinament i l’estat d’alarma ha estat la relació solidària i generosa a la ciutat, amb ‘un comportament força exemplar i que ha mostrat una capacitat d’autoorgantizació molt interessant.’ Ha recordat que 675 persones voluntàries han integrat la Xarxa de Solidaritat i que el principal patrimoni de la ciutat són les persones, els seus valors i sentiments.
Els eixos de les jornades es base en els del Pla d’Acció Municipal (PAM), instrument estratègic que recull les línies prioritàries del mandat. L’impacte de la Covid sobre aquest PAM ha obligat a revisar-lo en profunditat per adaptar-lo a la situació. La celebració de l’Àgora de Lleida permetrà obtenir idees i projectes que s’incorporaran. Pueyo ha remarcat que la Paeria treballarà per evitar que la crisi que s’ha patit sigui font de desigualtats i que provoqui més desequilibris i afebleixi la cohesió social. El repte de la recuperació pivotarà en dos eixos, segons ha indicat l’alcalde: les polítiques socials i les polítiques de promoció econòmica. Recollits als Objectius de Desenvolupament Sostenible, en proposa quatre: reducció de desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles, acció climàtica i aliança per assolir objectius.
Entre altres, el paer en cap ha fet un repàs d’iniciatives d’entitats del tercer sector i també de la pròpia Paeria, a través de l’Institut Municipal d’Ocupació i de la Regidoria de Persones, Comunitat i Agenda 2030, per pal·liar els efectes d’aquesta crisi, com la inserció de 432 persones de l’IMO o els ajuts municipals a alimentació que s’han quadruplicat. En aquesta línia, ha subratllat la importància de fer polítiques de promoció econòmica, adaptades al teixit empresarial de la ciutat; i de sostenibilitat i mobilitat, com la implantació de la limitació a 30 km/h la velocitat a la majoria de carrers.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha saludat els assistents a Àgora de Lleida i ha reconegut la iniciativa que ha sortit de Lleida, impulsada per la Paeria amb el suport de la Diputació, per buscar aliances i oportunitats per construir un futur disruptiu que porti a un nou país. Torra ha assegurat que calen canvis profundíssims, com en l’àmbit de la salut i el sociosanitari o en la gestió de les residències que han d’estar més integrades en el món sanitari. Ha apuntat a canvis de valors i també a la necessitat de redescobrir el país, “tenir-lo viu”.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que “la ciutat de Lleida hauria d’aprofundir en una capitalitat còmplice amb els municipis del voltant. Ser la capital és un fet administratiu, però cal trobar l’equilibri solidari i empàtic que la faci referent real del territori que l’envolta. El president de la Diputació ha posat com a exemple d’aquest lideratge l’actuació per acollir regis per a persones temporeres durant aquest estiu. Per a Talarn, el virus, amb el qual s’haurà de conviure i ha condicionat les relacions. I ha afegit que els principis de solidaritat, que s’han vist en aquest període, son més necessaris que ami s’ha d’evitar que els dèbils surtin més dèbils d’aquesta situació.
També ha estat virtualment present en benvinguda la periodista Laia Servera, qui ha plantejat que, malgrat la tragèdia, aquesta crisi també té coses positives, com la sensació de vulnerabilitat que ens genera. Aposta per l’honestedat en la comunicació per “repensar-nos entre tots” i demana que en el futur “no tinguem una memòria tan curta”.

Taula rodona de presentació dels 4 eixos de l’Àgora de Lleida

La primera de les taules rodones de la sessió matinal ha estat per presentar els 4 eixos que conformen l’’Àgora de Lleida. Oportunitats i aliances per a la ciutat postcovid’. Ho han fet els tinents d’alcalde Toni Postius, Jordina Freixanet, Sergi Talamonte i Sandra Castro.

El primer eix de les jornades és sobre Governança i excel·lència operativa. En aquest context, Freixanet ha llançat la pregunta de quin model de ciutat es vol, quins governs han de dirigir-les, quines administracions es construeixen i quines relacions hi ha entre elles. El debat d’aquest àmbit se centrarà en sis punts concrets: aliances territorials; les ciutats del segle XXI; l’administració oberta; la transparència i el bon govern; la participació i l’empoderament ciutadà, i la innovació social i les polítiques públiques.

El tinent d’alcalde Postius ha introduït l’eix sobre la Imatge, la protecció i la promoció de la ciutat, per valorar el model de ciutat, l’espai públic, les infraestructures i els equipaments essencials, així com la regeneració urbana. En aquest sentit, ha destacat que "tenim la sort que la ciutat de Lleida està molt ben connectada: tenim un enclavament privilegiat des del punt de vista de la seva ocupació. Tenim sòl, tenim energia, tenim I+D+I, la Universitat, un Parc Científic que ens pot generar valor afegit, que ens pot generar coneixement."

El debat sobre la Igualtat, la diversitat i la inclusió, ha dit la tinent d’alcalde Sandra Castro, girarà a l’entorn de prioritats com la igualtat d’oportunitats amb perspectiva de gènere, la revisió dels serveis en drets socials i la lluita contra la segregació escolar. Castro ha explicat que “volem que Lleida sigui la capital del respecte a la diversitat i els drets humans”. En aquesta línia, ha dit que ja s’estan incorporant aportacions de diferents àmbits per millorar la seva gestió.

El quart eix l’ha apuntat Sergi Talamonte i se centra en l’emergència climàtica i sanitària. El tinent d’alcalde ha destacat la importància d’aquest espai de reflexió, ja que els municipis són a la primera línia de l’emergència. "Tenim reptes com el de donar forma a una nova mobilitat, que sigui sostenible i que respecti la nostra salut i la del planeta. Una mobilitat que potenciï altres mitjans de transport, amb especial atenció a la mobilitat individual, que faciliti la distància, que no contamini i que sigui menys sorollosa. Que generi, en definitiva, salut". 

Conversa amb representant de l’oposició
‘Àgora de Lleida’ ha reservat espai a les jornades per als representats dels grups municipals a l’oposició. N’ha fet ús la portaveu de Ciutadans, Àngeles Ribes, qui ha demanat una major representació d’altres col·lectius de sensibilitats diverses en el debat i ha lamentat les víctimes de la pandèmia. Ribes ha prioritzat la salut i el benestar de les persones, el suport als llocs de treball i pensar sobre el futur de Lleida, tenint clar per què aposta la ciutat per poder afrontar les oportunitats.
La visió de la infància i l’adolescència
La seva també ha està present en les jornades per analitzar les oportunitats i les aliances per a la ciutat postcovid. La Defensora dels drets dels infants i adolescents, Iman Benataya, ha destacat la importància que també puguin expressar com han viscut aquest període i perquè facin les seves aportacions per a una ciutat més amable amb el conjunt de la ciutadania. Ha moderat la taula el tècnic municipal Pep Vidal, i n’ha estat la relatora la coordinadora de continguts i esports d’InfoLleida, Eva Cortijo.
Els representats del Plenari dels Infantis i Adolescents de Lleida han estat els encarregats de transmetre les seves opinions. La Dana, la Gemma, la Júlia, l’Anna, el Roger i el Xavier, del Consell de Joves, han valorat ser escoltats “perquè som una gran part de la població i tenim diferents punts de vist que poden ajudar a millorar la ciutat”. Els participants han observat que es pot tenir una ciutat més verda, pel que volen més espais naturals ben cuidats, una mobilitat sostenible amb més transport públic, tecnologia a l’espai públic i empatia i solidaritat entre les persones. Els membres del Consell de Joves han explicat que han trobat a faltar amics, familiars, l’escola o activitats a la natura. Han sentit avorriment, tristesa i incertesa, però han après a valorar altres coses quotidianes que fins ara no valoraven tant.
El Joan, la Violeta, l’Ares, el Jordi, el Xavi i la Martina han dit que en aquesta etapa han après a valorar el que tenen a casa, a viure amb menys materialisme i a valorar la llibertat. També ho han viscut amb tristesa i se senten alleujats perquè hagin millorat les coses. Entre altres, han trobat a faltar l’escola, els amics i la família. En el futur, els hi agradaria una ciutat més neta, amb menys contaminació, més zones verdes i arbres, i totalment accessible per a les bicicletes.

Programa i les inscripcions: agoralleida.paeria.cat

Més informació