L'opinió i la participació de la ciutadania i la projecció pendent de Lleida, pilars de la primera jornada de l'Àgora

La tarda de la primera jornada de l'Àgora de Lleida. Oportunitats i aliances per a la ciutat post-covid ha acollit les dues primeres taules rodones. Conduïdes per l'actriu lleidatana Lara Díez, la primera ha versat sobre "Governança i excel·lència operativa" i ha comptat amb la participació de la politòloga Mariona Lladonosa, la dramaturga i activista Simona Levi, l’economista Ismael Peña-López, la doctora en Economia Àngels Cabasés i Jaume Magre, doctor en Ciències Polítiques .

Lladonosa ha explicat que les polítiques de reconeixement de la diversitat són fonamentals per teixir aliances en una ciutat i, per aconseguir-ho, "cal construir una agenda social escoltant tots els actors i tenint en compte tots els aspectes com la classe o l'atenció i la dignificació de les cures, així com el dret a la ciutat". Així mateix, ha remarcat que les demandes existents avui dia "no són gaire diferents de les que hi podia haver abans de la pandèmia, només que la situació per la que hem passat les han agreujat i ha apostat per desplegar polítiques d’acció comunitària per aprofitar les xarxes de col·laboració ciutadanes".

Magre, al seu torn, ha reflexionat sobre els efectes de la pandèmia sobre les debilitats de les institucions i la seva legitimitat, ja que "les ha posades sobre la taula". Una legitimitat basada, cada vegada més, "en l'eficàcia de les institucions i subjecta a la seva transparència". Levi ha centrat la seva intervenció en "el paternalisme amb què els darrers anys les institucions han tractat la societat civil", ha assegurat que aquestes institucions van a remolc del que demanen els moviments socials i que sense transparència, la sobirania del poble, mai serà possible”.

Peña-López ha apostat per fomentar la participació ciutadana explicant que "no es tracta tant de fer-la participar en petites iniciatives sinó en crear un ecosistema que afavoreixi la participació". L'administració ha de fer xarxa, sense fer palesa la jerarquia, per fomentar aquesta participació i ha remarcat que són necessaris canvis en l’actual model d’administració: “Pràcticament tothom està conscienciat que el model d’administració, com la coneixem, ha arribat a la seva fi”.

Finalment, Cabasés ha animat l’Ajuntament a ser un agent actiu en la innovació social i ha apostat clarament per la intel·ligència artificial per preveure què passarà en diferents àmbits, així com per adaptar la formació del jovent a les noves necessitats que sorgeixin en l’àmbit laboral. La periodista Míriam Garcia, sots cap d'informatius d'UA1 Lleida, ha estat la relatora d'aquesta taula.

Lleida s'ha de projectar més

La segona de les taules, "Imatge, projecció i promoció de ciutat", conduïda també per Lara Díez, ha estat la segona i última taula del dia. En aquest cas, ha comptat amb la participació de l’empresari i periodista Tatxo Benet, la consultora Marta Grañó, l’arquitecte i urbanista Josep Maria Llop i l’economista Oriol Amat i ha tingut com a denominador comú, també en paraules de la relatora de la taula, la periodista Noèlia Casellas, que “aquest 2020 no és l'any que esperàvem i que Lleida no té una bona imatge”. Tots dos handicaps, però, tenen una part positiva: "la possibilitat d'innovar i d'aprofitar les noves oportunitats que et donen molt de camí per córrer".

Josep Maria Llop ha explicat Lleida ha de superar el rol provincial i unir les grans ciutats que té a prop però que per aconseguir aquest repte "cal millorar les infraestructures", al mateix temps que també són necessaris nous criteris de planificació municipal urbanística -no cal expandir la ciutat sinó que apostar per un parc d'habitatge amb forma mixta pública-privada- i ha parlat dels dos barris més sensibles de la ciutat. Per al Centre Històric, “ el més gran i i potència simbòlica de tot Catalunya, amb 66 hectàrees” ha recomanat "més habitatge de lloguer"i per a la Mariola "una renovació dels habitatges més antics així com millor connexió amb Gardeny i amb el centre".

Grañó, al seu torn, ha centrat la tecnologia i l'esperit emprenedor com els principals motors per a transitar novament cap a la normalitat i superar la davallada que travessem i ha conclòs assegurant que la dicotomia entre salvar l'economia o les persones no és certa, ja que les empreses que tindran èxit seran les que es preocupin per a les persones".

Benet ha estat taxatiu a l'hora de valorar la imatge de Lleida, assegurant que "no és bona" però ha assegurat que "això té una part positiva: hi ha molt de camí per recórrer. Hem de vendre Lleida sense vincular-la al Pirineu i fent èmfasi en els potencials que té la ciutat, que són molts, i que queden eclipsats pels tòpics". "Lleida, des del punt de vista turístic, és gairebé un diamant en brut", ha sentenciat i ha apostat per fomentar la ciutat de Lleida “com una metròpoli petita amb millors comunicacions en un ràdio de 25-30 quilòmetres” i ha assegurat que la millor imatge de Lleida, després de la Seu Vella, és l’Horta i cal apostar per la seva capitalitat de la Gastronomia natural”. En el pla cultural, Benet ha exposat que es pot apostar per la cultura "sense haver de fer una important infraestructura sinó potenciant iniciatives més atomitzades que poden atreure persones que potser no vindrien per altres motius".

Finalment, Amat ha llistat fortaleses, amenaces i ha enumerat una sèrie d'oportunitats que poden contribuir a una millora de la ciutat. Com Benet, Amat també ha apostat per potenciar la idea de vincular Lleida a qualitat de vida així com el repte de simplificar els tràmits burocràtics -com qualsevol altra ciutat-, millorar els estímuls per a les empreses, millorar l'impuls dels parcs tecnològics, potenciar el sòl industrial i la col·laboració público-privada. Ha conclòs apostant per la digitalització, la tecnologia per fomentar el teletreball, la sanitat i les ciències com a camps emergents en què ciutats com Lleida poden guanyar.