“Hem de poder prevenir l’exclusió social per a fer polítiques de salut pública i perquè és la base del conflicte de demà”

El debat sobre la inclusió, el desenvolupament social amb un enfocament feminista i comunitari, el canvi cap a un model de serveis socials més preventiu, la lluita contra la desigualtat i la segregació educativa i el dret a l’habitatge han centrat la primera de les taules rodones de la segona jornada de debat de la trobada Àgora de LleidaLa gestió local de la salut, nous models de mobilitat, energia, espais verds i alimentació més sostenibles han protagonitzat el segon espai de debat d’Àgora, que tindrà continuïtat aquesta tarda amb un workshop sobre la transformació d’espais públics, les conclusions i la cloenda

Dues taules rodones sobre “Igualtat, diversitat i inclusió” i sobre “Emergència climàtica i sanitària” han centrat la segona jornada de la trobada “Àgora de Lleida. Oportunitats i aliances per a una ciutat postcovid”, que ha abordat qüestions d’interès en molts àmbits d’actualitat. Els participants en els debats han posat de manifest la necessitat de canviar molts dels models de funcionament de la societat actual per afrontar els reptes de futur. Aposten per un enfocament més inclusiu, que facilita la prevenció sanitària i evita conflictes; per promoure un desenvolupament social i econòmic amb una perspectiva feminista i comunitària més justa; per uns serveis socials centrats en la prevenció i en garantir els drets de les persones; per una educació més igualitària i sense segregació escolar; per un habitatge molt més accessible; i per nous objectius més sostenibles en la gestió de la salut, la mobilitat, l’energia, els espais verds i l’alimentació.

Igualtat, diversitat i inclusió

La Taula rodona sobre “Igualtat, diversitat i inclusió”, ha comptat amb la participació dels experts David Fernàndez, Xavier Pelegrí, Joan Cuevas, Blanca Garcés i Blanca Valdivia, mentre que la periodista Laia Riverola n’ha resumit les principals idees com a relatora.

Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions i coordinadora de recerca del CIDOB, s’ha referit a les greus situacions d’exclusió que pateixen especialment col·lectius com els dels joves migrats i els temporers. Garcés ha assegurat que “les ciutats no es poden permetre” aquestes situacions, per la vulneració de drets que suposen, però també perquè “només assegurant les condicions per a tothom” es pot garantir la seguretat sanitària i posar les bases per a la convivència social en el futur. “Només des de la inclusió de tots podem portar a terme polítiques de salut pública. Hem de poder prevenir l’exclusió social, que és la base del conflicte de demà”, ha conclòs.

La sociòloga Blanca Valdivia ha posat de manifest en la seva intervenció que les activitats de la ciutat estan pensades “per la societat patriarcal i amb una dicotomia del públic i privat, que relega a les dones a l’espai domèstic, les tasques reproductives i de cures”. Segons Valdivia, aquesta pandèmia ha evidenciat la vulnerabilitat de les persones i la seva dependència no només del sistema sanitari sinó de tota una xarxa social de cures. A més, ha demanat que la gestió de la pandèmia tingui en compte els problemes de salut mental, de la infància, la gent gran, les persones amb diversitat funcional i de les víctimes de la violència de gènere, molt agreujada amb el confinament. De cara al futur, Valdivia demana apostar per la proximitat d’equipaments, comerços i zones verdes i per repensar les cures des de perspectiva comunitària amb espais públics als barris que ho permetin.

El professor de Treball Social de la UdL Xavier Pelegrí ha centrat la seva intervenció en l’anàlisi dels canvis necessaris en el model dels serveis socials per permetre una major inclusió. Pelegrí ha defensat que cal que els serveis socials “deixin de ser el cotxe escombra que recull allò que no fan els altres sistemes de protecció de l’estat del benestar”. Per una banda, ha defensat, el sistema de serveis socials s’ha d’organitzar a escala de país la cobertura de necessitats bàsiques, avançant en la igualtat de drets i la universalitat. Per a fer-ho, ha assegurat, cal reforçar el sistema públic comptant amb el tercer sector com a aliat. A més, els serveis socials s’haurien de centrar a fer actuacions preventives d’acompanyament, cura, suport legal i psicològic i mediació per la convivència, amb una interacció coordinada amb el sistema sanitari i l’educatiu.

Joan Cuevas cap de projectes de polítiques educatives de la Fundació Bofill, ha liderat el debat en l’àmbit educatiu, on ha plantejat com a grans reptes la falta d’un model educatiu digital equitatiu que no agreugi les desigualtats; la segregació escolar, especialment preocupant a la ciutat de Lleida i que té conseqüències en cohesió social i resultats educatius globals; l’excessiva estandardització del sistema educatiu, que no atén prou bé la diversitat i genera així abandonament; les condicions d’escolarització desiguals, amb pobresa material i emocional de base que genera desigualtat; i altres limitacions com la manca de desenvolupament professional dels docents i de col·laboració entre ells.

Per a afrontar-ho proposa una municipalització de l’educació, traspassant competències i recursos a ajuntaments, districtes i centres educatius per a liderar des de baix la implementació de projectes educatius; impulsar un model d’aprenentatge híbrid presencial i digital que garanteixi la connexió a la xarxa i la disponibilitat de dispositius digitals; exercir el lideratge enfront de la segregació escolar des dels ajuntaments, ajustant la reserva de places per alumnat amb necessitats especials; promovent l’orientació educativa dins i fora de l’escola; els vincles amb les famílies; i mitjançant l’assignació de recursos de forma asimètrica, beneficiant les escoles i famílies amb dificultats.

El periodista i activista social David Fernàndez ha destacat les greus mancances i precarietat residencial d’una gran part de la població que ha atribuït a les polítiques dels últims 40 anys i al fet que el món financer veu l’habitatge com una fonda de rendes i especulació. “El rovell de l’ou és la manca de parc públic d’habitatge, que no arriba al 2%, quan la mitjana europea és del 15%”, ha assegurat i ha defensat que cal buscar alternatives en el nostre entorn. Aquestes alternatives passen per una estratègia nacional contra el sensellarisme com la finlandesa, per limitacions de preus com les de Berlín i París, per la regulació dels pisos turístics i per iniciatives d’economia social i solidària com la cessió d’ús i la masoveria urbana, ha plantejat, i per ampliar els límits del sistema de protecció social.

Emergència climàtica i sanitària

L’altra taula rodona de la jornada matinal d’Àgora ha tractat sobre “Emergència climàtica i sanitària”, amb la participació com a ponents d’Antoni Trilla, Marga Parés, Cristina Castells, Salvador Rueda i Amaranta Herrero, i amb la periodista Laura Cortés exercint de relatora recopilant les principals intervencions.

Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i un dels majors experts de l’Estat en aquesta especialitat, ha destacat la importància d’abordar una bona gestió sanitària des de les ciutats. “La pandèmia ens ensenya que una relació estreta del sistema i els serveis sanitaris amb els municipis és molt important. L’afectació de la pandèmia no es dona només en els malalts, ha afectat la vida de moltes persones, que han requerit suport del teixit associatiu”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Trilla defensa que “cal una xarxa de suport perquè la gent que ho necessita pugui tenir una ajuda” i que en el disseny de ciutats més amables cal tenir en compte qüestions com la mobilitat, el transport, els espais de lleure, i els accessos a llocs concorreguts. “La salut ha d’estar inclosa a totes les polítiques i a nivell municipal”, ha conclòs.

Salvador Rueda, president de la fundació Ecologia Urbana i Territorial de l’Ajuntament de Barcelona, ha demanat evitar pensar que les ciutats saludables han de ser més disperses i ha defensat seguir apostant pel model de ciutats compactes, molt més sostenibles enmig de l’emergència climàtica. Segons el seu model, el que cal per fer més saludables les ciutats és prendre espai als cotxes mitjançant les superilles, que alliberen l’espai interior per als vianants i els usos ciutadans, guanyant espais verds i confinant als cotxes a determinats carrers. Rueda ha proposat per Lleida un model similar al de Vitòria, que ja està treballant en aquestes superilles, com també fan Madrid i Barcelona.

Per la seva banda, Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’àrea de Medi Ambient de Barcelona, ha plantejat un canvi de model energètic cap a un de “més renovable, net i democràtic” des de les ciutats. Lleida, ha explicat, ha d’aprofitar el sol com a font neta plenament a l’abast, promoure l’autoconsum i un ús racional i eficient de l’energia, alhora que es garanteixen els subministraments bàsics per a tothom. “No aconseguirem canviar aquest model si no aconseguim interpel·lar i apoderar la ciutadania. Lleida té gran potencial per fer això, perquè té recursos, terreny i una ciutadania que pot estar preparada per a fer-ho”, ha assenyalat.

L’anàlisi de l’àmbit dels espais verds ha anat a càrrec de Marga Parés, cap del programa de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, qui ha destacat que “durant el confinament, les persones només s’han sentit segurs a casa seva i a la natura”. Parés ha defensat la necessitat de fer un canvi en la gestió del verd cap la naturalització per la importància de la connexió humana amb la natura, implantant una concepció ecològica de la gestió del verd, que classifica els diferents espais verds per gestionar-los de forma adequada. Això suposa, ha explicat, una transformació radical, ja que s’incorporen espais que no formaven part de la gestió jardinera com herbassars, escocells i basses naturalitzades, per exemple.

Per últim, la sociòloga Amaranta Herrero, ha parlat de consum agroalimentari i de com la crisi de la Covid ha posat sobre la taula la importància d’aconseguir societats més resilients i de deixar de dependre de l’agricultura i ramaderia intensiva i de les seves cadenes de subministrament globals, que tenen un fort impacte en emissions contaminants. “Les ciutats envoltades d’hortes periurbanes, com Lleida, són elements importantíssims per construir aquesta resiliència, la capacitat de tenir respostes ràpides a riscos globals sanitaris i climàtiques. Horta és rebost més immediat i pròxim de la ciutat, font d’aliments saludables, ha plantejat. Herrero ha defensat una aposta de futur per la producció de proximitat i ecològica, que es pot impulsar des de l’administració amb la compra pública alimentària, tasques de sensibilització i formació, els programes d’ajuda a la pobresa alimentaria i fomentant la comercialització local en mercats, escoles i restaurants.

Les conclusions, aquesta tarda

Les jornades Àgora de Lleida acabaran aquesta tarda amb la celebració del Workshop “Estratègies col·lectives per a la transformació d’espais públics”, a càrrec de Ramon Marrades, la lectura de les conclusions i un acte de cloenda amb Miquel Pueyo, Joana Soto Kelly Isaiah (Koers), Antoni Gelonch i Carmina Pardo.

Programa i inscripcions: agoralleida.paeria.cat