Pueyo: “L’Àgora de Lleida ha posat de relleu que cal continuar organitzant més espais de reflexió com aquest”

400 persones i gairebé 500 connexions en el fòrum Àgora de Lleida. Oportunitats i aliances per a la ciutat postcovid que s’ha celebrat, per primera vegada, de forma virtual i amb el centre neuràlgic a la Llotja de Lleida aquest dimarts i dimecres.

La tarda ha començat amb el Workshop “Estratègies col·lectives per a la transformació d’espais públics” a càrrec de l’economista urbà Ramon Marrades que ha apostat pel Place Making, és a dir, la construcció d’estratègies col·lectives per transformar una ciutat, entenent que les persones que l’habiten són les majors expertes. Marrades ha destacat que “és important que hi hagi consensos basats en l’habitabilitat en el disseny d’una ciutat”.

Així mateix, ha posat de relleu que “el progrés tecnològic urbà s’ha paralitzat, potser les dinàmiques tecnològiques estan avançant més en àmbits socials. Cal tenir en compte el hardware, el software i el orgware d’una ciutat”. A més, ha emfatitzat en la importància que les administracions públiques apostin per una burocràcia creativa per fer possible el placemaking, així com tenir en compte polítiques d’inclusió de totes les persones dins dels Plans d’Acció Municipal.

Posteriorment, ha estat el torn de les conclusions que han anat a càrrec de les periodistes que han estat les relatores dels diferents àmbits que han format l’Àgora de Lleida. Eva Cortijo, Míriam Garcia, Laia Riverola, Noèlia Casellas i Laura Cortés han explicat a grans trets quines han estat les visions de cadascun dels àmbits de debat: infantesa i adolescència, governança, imatge, projecció, igualtat, diversitat i inclusió i emergència climàtica i sanitària.

Les aportacions de l’Àgora de Lleida es recolliran en el Pla d’Actuació Municipal

Per cloure l’Àgora de Lleida s’ha realitzat un cafè virtual amb la participació de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; Joana Soto, antropòloga, periodista i professora a la UdL; Antoni Gelonch, advocat, col·leccionista d’art, membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i Carmina Pardo, assessora fiscal i activista social.

Pueyo ha advocat per continuar celebrant àgores d’aquest tipus, ja siguin virtuals o híbrides i n’ha destacat el seu format nou, obert, participatiu i sostenible. El paer en cap ha posat de relleu que “Lleida és una ciutat amb 138.000 opinions i mirades diferents i és obvi que, a més de la contribució d’expertes i experts, també és important la participació de la ciutadania, empresariat i associacions”.

De les aportacions que s’han fet durant els dos dies que s’ha celebrat l’Àgora de Lleida l’alcalde ha explicat que “s’ha parlat molt de polítiques socials i som conscients que hi ha moltes famílies que en aquest escenari postcovid ho està passant malament. Tot i que s’ha multiplicat per quatre la inversió que ha fet la Paeria en ajuts alimentaris, de moment l’impacte real d’aquesta crisi no el podem mesurar”.

Pueyo ha explicat que està d’acord que l’Ajuntament també hauria d’entrar en la governança de l’àmbit sanitari, com ha fet evident la crisi de la COVID19 i ha remarcat la importància de la mobilitat en moltes taules de debat, “en aquesta legislatura serà un element clau”, ha destacat el paer en cap.

“Vull assumir una crítica que s’ha fet dient que no s’havia donat suficient importància a la cultura en aquesta Àgora. És cert que no hi havia cap àmbit específic però en totes les àrees que hem tocat ha aparegut la cultura, i això vol dir que penetra o amara en tots els àmbits”, ha assegurat Pueyo, que s’ha compromès a recollir totes les aportacions en el Pla d’Actuació Municipal

El segle XXI serà el segle de les ciutats

Aquesta és una aportació que s’ha fet durant l’Àgora de Lleida i que l’alcalde ha volgut recollir: “Les ciutats són capaces d’entendre’s unes amb les altres. Des de Lleida hem d’apostar per la capitalitat i el lideratge sobre el territori, bé i amb generositat”.

Per la seva banda, Antoni Gelonch ha explicat que per a ell hi ha tres virus socials com són la simplicitat, les grans paraules i la desconfiança. També s’ha mostrat preocupat per la imatge de marca de la ciutat de Lleida, entre altres. “Cal racionalitzat, compartir i mesurar el que fem”, ha assegurat Gelonch que ha posat de relleu que tant la sanitat, com els serveis socials i, també, la cultura són drets fonamentals”.

En aquesta línia, Joana Soto ha explicat que hem d’intentar construir un escenari postcovid des de la comunitat i la col·lectivitat. A més, ha posat de relleu el paper fonamental de la cultura i revertir les conseqüències de les retallades que es van fer al 2007. “Els recursos públics han d’estar en mans públics, es necessita més inversió pública sobretot en sanitat, com ha posat en evidència aquesta crisi”, ha destacat.

La cultura també ha estat un dels punts als quals ha fet referència Carmina Pardo que ha destacat, a més, que la participació ha estat un tema transversal que ha anat sortint en totes les intervencions d’aquests dies. Pardo ha reclamat, així mateix, una interacció entre totes les administracions públiques.

Àgora de Lleida. Oportunitats i aliances per a la ciutat postcovid ha estat un espai de debat i reflexió sobre els canvis que ha suposat per a la societat la pandèmia global de la Covid-19. Ha analitzat, de la mà de diversos experts i expertes, com s’han d’incorporar aquests nous paradigmes a la ciutat per construir, entre tots i totes, una Lleida més equitativa, saludable, segura i  preparada per al futur.