El Museu d’Art Jaume Morera reflexiona sobre el confinament amb l’exposició “Reclòs-osa”

El Museu d’Art Jaume Morera ha obert avui al públic la mostra “Reclòs –osa”, una exposició que intenta reflexionar sobre les conseqüències psicològiques i socials del confinament a partir d’un conjunt d’obres de la seva col·lecció. L’exposició, que es podrà visitar a l’Espai 2 del Museu fins al proper 15 de novembre, ha estat comissariada per Txell Bosch, responsable del Serveis Educatius del Museu. En aquest sentit, la idea del projecte de la mostra va sorgir pocs mesos enrere durant el primer període de confinament del país provocat per la pandèmia de la COVID-19 i especialment davant la situació excepcional que va obligar a tota la població a confinar-se a casa seva.

El principal objectiu de l’exposició és reflexionar sobre les implicacions psicològiques i socials que ha provocat el confinament i demostrar que l’art pot servir com a canal de mediació, transmissor i mirall d’unes sensacions, emocions i experiències viscudes i compartides per bona part de la població. L’exposició està formada per quasi una vintena d’obres de la col·lecció del Museu d’autors de diverses èpoques i disciplines artístiques, des de la pintura a l’oli fins al videoart, passant per la fotografia, i que malgrat que no foren creades en una situació de pandèmia com l’actual ajuden totes elles a reflexionar sobre els diferents estats mentals i emocionals de reclusió que d’una manera o altra ha experimentat la població sota el confinament domiciliari

La majoria de les obres es relacionen amb les sensacions que una gran part de les persones han experimentat durant els dies de confinament extrem, com ara el fet de desaparèixer de cop i volta de l’espai comú i veure els indrets que normalment estan plens de persones absolutament buits; trobar-se forçat a ocupar la pròpia casa totes les hores del dia i adonar-se que els espais que la conformen deixen de ser espais de trànsit i es converteixen en espais totals, fixes, definitius, tot assolint altres significats; adonar-se de com canvia el pas del temps en aquests espais propis i com la reclusió ha condicionat la vida d’un mateix i les persones que hi conviuen; o les conseqüències de trobar-se al límit psicològicament i les accions absurdes, estranyes, o fins i tot violentes, que provoca aquest estat anímic. Entre les obres que formen part de l’exposició, hi ha peces de Jaume Morera, Joaquín Ureña, Rosa Siré, Albert Bayona, Neus Buira o Eulàlia Valldosera, entre d’altres.

Amb aquesta exposició, el Museu d’Art Jaume Morera es referma en la seva voluntat de servei públic i en el seu compromís amb la ciutadania de Lleida i les terres de Ponent en unes setmanes especialment difícils degudes al nou context de confinament que viu la ciutat. En aquest sentit, el Museu vol presentar-se com una alternativa no només de lleure sinó també com un espai terapèutic que ajudi al visitant a posar en ordre els seus sentiments i sensacions relacionats amb el confinament a partir de les obres d’art que es mostren. Des del Museu es pretén doncs que els visitants s’adonin que no han viscut situacions aïllades sinó compartides per molta gent, fet que sense dubte els ajudarà a encarar millor el futur incert que dibuixarà la pandèmia.