Pueyo: "El nostre primer deure com a catalans és continuar lluitant per la llibertat plena del nostre poble i per l'amnistia dels presos polítics i dels exiliats"

La Seu Vella ha estat aquest vespre l'escenari de l'acte institucional unitari de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, en un any en què excepcionalment per la Covid-19, la commemoració s'ha realitzat sense públic. La commemoració s'ha realitzat davant del monòlit que recorda "la memòria dels catalans i catalanes que al llarg dels segles han defensat les llibertats i les constitucions catalanes" i, especialment, als que van perdre la vida en el setge de Lleida, l'any 1707 durant la Guerra de Successió.

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit l'acte en què també han participat el president de la Diputació, Joan Talarn, i el delegat del govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré.
En el seu parlament, el Paer en cap, ha recordat que "en l'esperit de l'11 de Setembre se sent representada una gran majoria social de catalans i catalanes que viuen el catalanisme com a expressió del seu patriotisme i de la seua adhesió a una llengua, unes institucions i un projecte nacional integrador". Pueyo ha demanat continuar treballant per la llibertat plena de Catalunya i per l'amnistia dels presos polítics: "El nostre primer deure com a catalans és continuar lluitant per la llibertat plena del nostre poble i per l'amnistia dels presos polítics i dels exiliats, sense oblidar pel camí la necessitat d'enfortir-nos institucionalment, econòmicament i socialment, i sense deixar de treballar en tots els àmbits que reforcin la posició de Catalunya: relacions exteriors, identificació nacional, front antirepressiu, món cultural i lingüístic, espai comunicatiu, nova ciutadania, entre d'altres. Necessitem il·lusionar-nos i això no és cap inconvenient, sempre que no dipositem en aquestes il·lusions la potència que encara no tenim".

Sobre la lluita democràtica per la llibertat de Catalunya, l'alcalde ha assenyalat que històricament "ha oscil·lat entre la temptació de convertir-se en una fe que proporcioni certeses i l'opció de convertir-se en un moviment polític disposat a afrontar incerteses i contradiccions". I ha mostrat la confiança en què els catalans "continuarem tenint l'oportunitat de guanyar si som realment capaços de processar honestament els aprenentatges i dir-nos tota la veritat".

El president de la Diputació, Joan Talarn, ha recordat la "vexació extrema que va patir la ciutat de Lleida i la Seu Vella durant la Guerra de Successió" i ha destacat que "malgrat la pandèmia, Catalunya continua reivindicant un projecte col·lectiu de llibertat que ha portat els nostres representants a la presó i l'exili".

El delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, s'ha mostrat confiat en la consecució d' una nova realitat política amb la força de la societat: "Per reeixir, tenim una eina de fortalesa indubtable. Té "nosaltres" com a nom col·lectiu. Si aquest nosaltres es mobilitza amb fe i esperança, coratge i intel·ligència, amb respecte a la diferència, amb sensibilitat i finor, res no ha de privar que la Nació se'n surti i esdevingui una nova realitat política en el context de les nacions que al món són".

Els parlaments dels representants de les tres institucions lleidatanes que organitzen l'acte unitari han estat acompanyats de les interpretacions musicals del Quartet Prysma, integrat per membres de l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida: Xesco Grau, flauta, Joan Sancho, Violí, Eduard Boleda, viola i Marta Llona, violoncel.
Durant la celebració i l'ofrena al monòlit situat al peu de la Seu Vella, han sonat el canon de Pachelbel, el Cant dels Ocells, La Presó de Lleida, Les Quatre Estacions, de Vivaldi (Hivern) i Els Segadors.

L'acte, que ha presentat la periodista Núria Sirvent, s'ha pogut seguir en directe per streaming i se'n faran reemissions per Lleida TV.