Els arqueòlegs descobreixen importants restes al Castell de Gardeny

El projecte de millora dels accessos i del recinte del Castell Templer de Gardeny s'enriquirà amb les troballes arqueològiques que els tècnics han localitzat en les darreres excavacions. Els tres sondejos han desvetllat una cisterna medieval, l'espai d'un enterrament humà, un túnel d'accés datat al segle XVII i l'escalinata monumental. Les restes, juntament amb les pintures del segle XIII trobades a l'interior del castell en una investigació prèvia, aporten més dades sobre la història d'aquest monument de Lleida que la Paeria vol potenciar com a punt d'interès turístic i cultural. La presidenta de Turisme de Lleida, Montse Bergés, ha visitat les excavacions acompanyada per Fèlix Larrosa, director gerent de Turisme de Lleida; Carles Sàez, cap dels Serveis de Patrimoni de l'Ajuntament; Xavier Payà, director de l'excavació, i Xavier Eritja, doctor en Història. Un túnel d'accés del s-XVII i una cisterna medieval El primer dels tres sondejos s'ha realitzat sobre la superfície del pati, al costat del tancament oest de la torre del castell. En aquets punt, "s’ha localitzat un accés format per un túnel de 10 metres de llargada que parteix de la paret oriental de l’antiga cisterna medieval. El terra és pla i es troba a uns cinc metres per sota del nivell actual del patí. No es conserven ni la volta ni les escales d’accés que, se suposa, deurien ser de cargol", segons que assenyala el primer informe que ha realitzat l'equip d'arqueòlegs que encapçala Xavier Payà. Els tècnics interpreten que "aquesta entrada a la torre solucionava el problema que s’havia creat a mitjans de segle XVII quan els nous baluards igualaren la superfície del pati medieval (recinte Sobirà) amb l’exterior (recinte Jussà), cobrint una part del castell (cara est i nord). Aquest canvi topogràfic inutilitzà l’antic accés a la planta baixa de la torre motiu pel qual s’obrí l’esmentat túnel". Una altra de les estructures localitzades en aquest àmbit ha estat una cisterna d’aigua medieval situada al centre del pati. La seva planta és rectangular (7 x 5 metres), amb parets de pedra i una volta de canó. Les restes es troben en un estat de conservació excel·lent. La cisterna, molt semblant a la que existeix al castell de la Suda, emmagatzemava l’aigua per tal d'assegurar-ne una reserva. Troballes a l'absis de la capella L'objectiu del sondeig en aquesta part era obtenir dades i relacions estructurals entre el mur de tancament occidental del castell, la terrassa-corredor, la sagristia i l'absis. "Malgrat l’escassa sedimentació existent en aquesta zona s’havia conservat un enterrament, sense les restes humanes, dins una cista rectangular excavada en el terreny natural. Amb el cap orientat a ponent estava situat seguint l’eix central de la capella la qual cosa permet suposar que es tractava d’un enterrament singular o d’un personatge influent dins la comunitat", indica Xavier Payà. "Pel que fa a les relacions estructurals", continua el director de l'excavació, "la més important de totes ha estat constatar com una part de la terrassa corredor, la que no estava sobre la sagristia, és efectivament una estructura anterior, i formaria part d’un accés a la plantes superiors anterior a la construcció de l’escalinata monumental." L'escalinata monumental El tercer sondeig, a l'edifici de la terrassa-corredor, ha descobert les restes d'un dels contraforts de l'església, la capella nord, part de l'escalinata monumental, la destrucció de la capella i reducció del seu fons. Al sector est de la terrassa, davant de les portes d'accés a la torre i l'habitació, s'han trobat les lloses originals.