L’alcalde Pueyo destaca sobre el bombardeig del 2 de novembre a Lleida el deure de memòria de la ciutat, i de compromís amb les llibertats i contra el feixisme i la intolerància

Lleida ha fet memòria, com cada 2 de novembre, dels fets que van succeir amb el bombardeig de l’any 1937 quan l’aviació italiana, aliada del general F. Franco, va perpetrar sobre la ciutat. La commemoració s’ha fet amb una ofrena floral al monument “Memòria, Dignitat i Vida”, en homenatge a les víctimes i supervivents del bombardeig, i un acte simbòlic per recordar el que va passar. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha apuntat que el bombardeig de fa 83 anys, tot i no tenir objectius militars, va tenir un impacte especialment sobre la població civil, amb l’ensorrament del Liceu Escolar i centenars de persones, entre els quals infants, mortes, ferides o afectades.
A causa de la Covid-19, enguany s’ha fet l’acte sense la presència de les cinc persones supervivents de la tragèdia, que són Jordi Quílez, Josep Triquell, Manel Sampedro, Francesc Bataller i Josep Clapés. L’alcalde ha indicat que se’ls ha demanat que es quedessin a casa i se’ls ha fet arribar un ram de flors amb l’escalf i l’estima que aplega l’acte. Pueyo ha afirmat que és un deure de memòria de la ciutat recordar aquests fets i també és una mostra del compromís amb les llibertats, contra la violència, el feixisme i la intolerància. “El feixisme no és cosa del passat”, ha dit, “sinó una amenaça latent, i els demòcrates ens hem de continuar mobilitzant”.
La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes ha fet un salt al passat, situant-se a l’1 de novembre d’aquell 1937, en la tradicional visita al cementiri dels lleidatans i les lleidantes per recordar les persones estimades. “Ningú no es podia imaginar que l’endemà les seves vides s’esquinçarien d’aquella manera. Avui, a les 16 h, l'entitat la Baula farà sonar una sirena per fer-nos reflexionar sobre què devien sentir abans d’un bombardeig”, ha explicat. Castro ha recitat un fragment de l’Obra Paintball, de la companyia Les Impuxibles, basat en textos de l’escriptora i traductora Bel Olid.
Diversos membres de la corporació municipal han participat en aquest acte simbòlic, a l’avinguda de Blondel. L’ofrena ha comptat amb l’actuació musical de l’alumna del Conservatori Municipal de Música de Lleida, Elena Gasós, qui ha interpretat El Cant dels Ocells, de Pau Casals, amb la interpretació de dues exalumnes de l’Aula Municipal de Teatre. Sofia Colominas i Maria Ramos han donat suport excènic a la peça i després han recitat un poema
L’acte s’ha transmès en directe a través del Canal YouTube de Paeria, on es pot tornar a veure.
El Liceu Escolar
El Liceu Escolar de Lleida va ser creat l’any 1906 pel mestre i pedagog Frederic Godàs, juntament amb altres col·laboradors com Antoni Sabater o Humbert Torres. Va ser la primera escola lleidatana inscrita dins el moviment de l’Escola Nova catalana i va tenir diferents ubicacions, fins que el 1913 va inaugurar l’edifici definitiu, a l’avinguda de Blondel, davant l’escultura “Dignitat, memòria i vida” que avui el recorda, inaugurada el 2006.
El 2 de novembre de 1937 nou avions Savoia-Marchetti S.M. 79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida, un dels atacs aeris més mortífers de la Guerra Civil Espanyola, juntament amb els de Guernica, Durango o Granollers. En l‘ofensiva contra la població civil van morir més de dues-centes cinquanta persones. Una de les bombes va caure en un dels costats de l’edifici del Liceu Escolar, derruint-lo per complert i provocant la mort de mig centenar de nens i alguns professors.
El Ple de l’Ajuntament del novembre de 2009 va aprovar instituir aquesta data com a Dia del Liceu Escolar, en record del bombardeig d’aquesta institució educativa.