<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/34209>>.

El Pati del Palau de la Paeria acull l’exposició ‘Els nostres papers de Salamanca’

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, assenyala que una de les missions capitals de la memòria històrica és el coneixement perfecte de què va passar, perquè actuï com a vacuna per no repetir els mateixos errors La mostra sobre el patrimoni documental del Col·legi de l’Advocacia de Lleida entre 1937-38 “és un merescut homenatge a molts professionals que es van haver d’exiliar, van perdre la feina i van patir tortures”

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, assenyala que una de les missions capitals de la memòria històrica és el coneixement perfecte de què va passar, perquè actuï com a vacuna per no repetir els mateixos errors La mostra sobre el patrimoni documental del Col·legi de l’Advocacia de Lleida entre 1937-38 “és un merescut homenatge a molts professionals que es van haver d’exiliar, van perdre la feina i van patir tortures”

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha inaugurat aquest vespre, al Pati de la Paeria, l’exposició ‘Els nostres papers de Salamanca’, l’arxiu del Col·legi de l’Advocacia dels anys 1937 i 1938, confiscat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil, que es podrà contemplar fins al 2 de desembre.

L’alcalde, que ha estat acompanyat durant l’acte pel degà dels advocats, Jordi Albareda, així com de la tinent d’alcalde Jordina Freixanet i els regidors Jaume Rutllant, Joan Ramon Castro i Begoña Iglesias, ha assenyalat l’encert del lema de l’exposició: “recordar perquè no torni a passar”. Per Miquel Pueyo, “una de les missions capitals de la memòria històrica no incideix només en un aspecte nostàlgic, ni tan sols una revenja simbòlica, sinó en la recerca del coneixement de què va passar, perquè pugui actuar com a vacuna i eviti repetir els mateixos errors”.
Pueyo també ha valorat la mostra dels 27 documents que s’exposen com “un merescut homenatge a molts professionals que es van haver d’exiliar, van perdre la feina i van patir tortures. La seva memòria és la memòria de tots nosaltres, que hem de traspassar a les generacions futures, com un símbol de compromís i de lluita contra la intolerància i el feixisme”.
L’alcalde ha manifestat que, “com a paer en cap, m’enorgulleix que la nostra societat, i el Col·legi de l’Advocacia n’és un exemple amb aquesta exposició, se sumi als actes en record de la memòria històrica i sigui capaç d’organitzar aquest cicle ‘Memòria 2N’, aprofitant l’efemèride del bombardeig del Liceu Escolar”.
En la seva intervenció, Miquel Pueyo ha volgut destacar la figura d’Antoni Bergós, degà dels advocats de Lleida durant aquest període i a qui li fou confiscat de casa seva el conjunt de documents ara recuperats, ja que en aquella època el col·lectiu de juristes no disposava d’estatge social. Bergós és un personatge molt representatiu de la societat lleidatana, malgrat que no prou conegut, que va treballar en tots els àmbits per defensar què quedava de la catalanitat després de la guerra, segons l’alcalde.
El degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Jordi Albareda, ha presentat l’exposició com “un modest testimoni de la Història, que posa de manifest la tossuderia d’aquells companys a fer allò que nosaltres pretenem com a col·lectiu: la defensa dels drets de la ciutadania i la promoció dels drets humans. Una tasca gens fàcil en aquest període que van viure”, segons Albareda.
Simeó Miquel, exdegà dels advocats lleidatans, ha estat l’encarregat d’explicar l’exposició “modesta, quan a volum”, ja que consta de 27 documents, perquè se suposa que la majoria han desaparegut en ser utilitzats i escampats en els diversos litigis que es van realitzar durant la repressió franquista després de la guerra. Estem convençuts que el gruix de documents el 1938 era molt més gran, perquè el Col·legi d’Advocats es va fundar el 1850”.
Miquel ha situat el col·lectiu d’advocats lleidatans en el context històric i ha explicat la tasca que, encapçalats per Antoni Bergós, van desenvolupar per recuperar els drets dels encausats davant l’anarquia inicial dels tribunals populars dels primers anys de la Guerra Civil.