Sandra Castro participa en el un webinar sobre la paritat de les dones en la política municipal

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha participat aquesta tarda en el Seminari realizat amb motiu del 10è aniversari de l’aprovació de la Llei de paritat del Senegal on ha exposat la seva experiència com a dona electa des de la visió catalana.
Aquest webinar està emmarcat en un projecte de Cooperació que realitza l’ONGD Mon3 a Senegal i que té com a objectiu principal l’Apoderament polític-econòmic de les dones del Departament de Podor, a Senegal.
En el la trobada s’ha exposat l’evolució de llei de paritat de Senegal, 10 anys després de la seva aprovació a partir de l’anàlisi de quina és la situació de la paritat en la política municipal senegalesa coparada amb la paritat existent a la política municipal de Catalunya, el rol que desenvolupen les dones electes, i l’impacte social econòmic i polític que té, així com el nivell d’acceptació de la ciutadania.
Han intervingut en aquesta sessió Carme Gual, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Irene Maestro, presidenta de L’ong Món-3, Alexis Duroux, àrea de Cooperació de Món-3, Mame Penda Ba, directora del grup de recerca LASPAD (Laboratoire d’Analyse des Sociétés et Pouvoirs / Afrique – Diasporas), vicepresidenta de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques de la Universitat Gaston Berger de Saint-Louis (Senegal), Anta Diop Niang, primera tinenta d’alcalde de Dagana com a testimoni d'una dona electa, Fatou Secka Faye, presidenta de l’associació EQUIS-MGF, Equip de Sensibilització contra la Mutilació Genital Femenina, Maria Montesinos, consultora en gènere i desenvolupament i professora del Màster de Cooperació UB. La taula l’ha moderat Celeste Muñoz, professora d’història de l’Àfrica a la Universitat de Barcelona.

L’evolució d’una llei històrica

El 14 de maig de 2010 l’Assemblea Nacional del Senegal va aprovar, per una amplíssima majoria (només tres vots en contra), la Llei de Paritat del país, que estableix la paritat com a condició indispensable per presentar-se a les eleccions. Per tant, hi ha d’haver una participació igualitària de dones i homes en les instàncies electives i semielectives: el Parlament, el Senat i les col·lectivitats locals. En les primeres eleccions legislatives posteriors a l’aprovació de la llei, la presència de dones a l’Assemblea va augmentar de 33 a 64 diputades, el 42,7 % del parlament.
Les primeres dades sobre la pràctica de la paritat a nivell local mostraven una tendència que a grans trets semblava ratificar el statu quo que exclou les dones del poder de decisió efectiu, i per tant, de la concepció i la implementació de les polítiques públiques locals.

Perfil de les dones electes de la paritat

De les 451 dones dels 21 consells així seleccionades, es disposen de dades consolidades sobre 397. En aquesta població àmpliament representativa, al voltant del 41%, de les enquestades per l’estudi elaborat dins el projecte, no ha anat mai a escola. El 36,5% té un nivell d’estudis primaris o ha estat alfabetitzat.

Aquests dos grups representen més del 77% de les regidores, mentre que en aquesta categoria s’hi troben el 55,2% dels homes.

Les dones estan sobrerepresentades en el grup "gens o poc escolaritzat". Inversament, com més alts són els nivells d’educació, més escassegen (18% a la franja d’estudis secundaris, 4% sumant les franges de batxillerat i batxillerat més dos anys d’estudis) per acabar desapareixent quasi totalment a partir dels 3 anys d’estudis superiors.

Només una dona de les entrevistades ha assolit el nivell més alt: l’Alcadessa de Podor.

De l’anàlisi de l’evolució de la llei fruit de la jornada, es destaca que en l’ocupació de l’espai públic i del llocs de responsabilitat, les dones parteixen amb molt de retard i serioses dificultats. Al Senegal, la societat tradicional no les tolerava en aquests espais i la d’avui segueix sent injusta i poc equitativa envers elles. Si la llei sobre la paritat ha representat un progrés important en el procés de revalorització de les dones als espais polítics, en la realitat, la seva participació en les estructures de decisió segueix sent problemàtica. Per entendre’n la causa cal partir de la manera en què funciona l’àmbit polític local i de les institucions de selecció dels candidats, és a dir, els partits polítics.