Lleida ret homenatge a les víctimes de l’holocaust
L’alcalde Miquel Pueyo diu que, a més de recordar i fer un treball d’amor i memòria, cal estar alertes i plantar cara a la persecució basada en la identitat, en la desinformació i en la negació de la justícia, resistint-nos a les falsedats i exercint actes de solidaritat Set col·lectius que van patir persecució pel nazisme participen en l’acte que s’ha desenvolupat davant l’escultura ‘Fita’, juntament amb un representant del Comitè Internacional de Mauthausen i un altre del grup de Memòria Històrica del CELL
L’alcalde Miquel Pueyo diu que, a més de recordar i fer un treball d’amor i memòria, cal estar alertes i plantar cara a la persecució basada en la identitat, en la desinformació i en la negació de la justícia, resistint-nos a les falsedats i exercint actes de solidaritat Set col·lectius que van patir persecució pel nazisme participen en l’acte que s’ha desenvolupat davant l’escultura ‘Fita’, juntament amb un representant del Comitè Internacional de Mauthausen i un altre del grup de Memòria Històrica del CELL
La ciutat de Lleida ha commemorat el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust amb un acte, que s’ha desenvolupat aquest matí, entorn l’escultura Fita, d’Àngel Eroles, i en el qual han intervingut els principals col·lectius que van patir la persecució per part del nazisme.
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha dirigit als assistents, agafant com a punt de partida del seu missatge el lema de la diada: ‘Sigues la llum en la foscor’. “L’acte d’avui té una dimensió política, però alhora celebrem un treball d’amor, memòria i justícia vers aquells que van ser exterminats per uns altres que desitjaven la desaparició de la seva memòria. Som aquí per dir alt i fort que la vida de totes i cadascuna de les víctimes té, tenia i tindrà un sentit”.
El paer en cap ha assenyalat que a més de recordar les víctimes, “cal estar alertes i treballar contra els diversos tipus de foscor, per plantar cara a la persecució basada en la identitat, en la desinformació i en la negació de la justícia. Si som aquí és perquè estem compromesos en les diverses maneres de ser la llum, resistint-nos a les falsedats i exercint actes de solidaritat”
Miquel Pueyo ha aprofundit en aquesta idea quan ha dit que “encara ara hi ha prou motius relacionat amb la negació, la divisió, la desinformació, l’odi, la xenofòbia i el racisme, perquè ens mantinguem alerta”. Un compromís pensant en les properes generacions de joves, que no tindran l’oportunitat d’escoltar els testimonis vius de qui va patir aquesta barbàrie. “Tots tenim el deure moral, cívic i polític de mantenir encesa la torxa del record, per això som aquí avui i continuarem venint els propers anys. És extremadament important que les noves generacions sàpiguen què va passar, que no va ser un episodi aïllat, sinó una de les tragèdies més intenses que s’han abatut sobre la història de la Humanitat”, ha dit. Tall de veu M. Pueyo
L’Ajuntament de Lleida ha fet un treball de recerca per localitzar els lleidatans i lleidatanes víctimes de l’holocaust, per poder incorporar els seus noms en la làpida que els recorda als peus de l’escultura d’Àngel Eroles. “N’hem trobat 43 lleidatans i dues lleidatanes, però és voluntat de la Paeria actualitzar la làpida amb tots els noms que puguem documentar, perquè és un treball de memòria i dignitat”, ha explicat.
La commemoració
L’acte de commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, que ha comptat amb l’assistència de les tinents d’alcalde Sandra Castro i Jordina Freixanet, i la regidora Ángeles Ribes i els regidors Jackson Quiñónez i Xavier Palau, ha estat organitzat per l’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb el Grup de recerca de Memòria Històrica del Centre Excursionista (CELL).
L’actor i director de teatre Jaume Belló ha actuat de mantenidor de l’acte, en el qual el grup Guerrilla Folk ha oposat la nota musical.
A més de les intervencions del representant del Comitè Internacional de Mauthausen i delegat de l’Amical a l’Aragó, Josep San Martín, i del president del grup de recuperació de la Memòria Històrica del CELL, Joan Ramon Segura, també han pres la paraula els set dels col·lectius que van patir persecució pel nazisme. Sílvia Schnessel ho ha fet per la comunitat jueva de Lleida; Josep Roigé, pel col·lectiu gitano; Josep Guàrdia, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans espanyols; Noemi Bosch, per l’Associació Lgbtiq Colors de Ponent; Joan Sorribes, per l’Associació Down Lleida; els alumnes Dioyana B. Yaneva i Pau Cases, en nom dels infants víctimes dels camps, i Salvador Escudé, com a veu de les minories religioses. Tots ells han dipositat una espelma a peus del monument, un cop llegit el seu missatge.
L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral d’institucions i col·lectius davant l’escultura Fita.