La Paeria actualitza el protocol d’empadronament per a garantir els drets de tota la ciutadania

La Paeria ha posat en marxa aquest mes de febrer un nou protocol de funcionament del procés d’empadronament al municipi de Lleida, que permetrà inscriure al padró a totes les persones al seu domicili habitual, com a via per a garantir els seus drets de ciutadania i en compliment de la normativa vigent. A més, s’acaba de posar en marxa una web que recull tots els tràmits i informació relacionada amb aquest procés, que es podrà consultar en sis idiomes (català, castellà, anglès, francès, romanès i wòlof) i que farà molt més àgil i accessible tot el procés d’empadronament.

“L’objectiu que hem de perseguir com a administració és que totes les persones que conviuen en el nostre territori tinguin els mateixos drets i llibertats i això és el que busca aquest protocol. L’empadronament és un metadret que obre la porta a altres drets com la salut, l’educació o els serveis socials”, ha destacat avui la regidoria de Participació i Lluita contra la corrupció, Elena Ferre, en la presentació d’aquesta iniciativa. A més, Ferre ha recordat que “l’objectiu del padró és conèixer la realitat del territori, saber la població real de la ciutat, per poder desenvolupar acció de govern eficient i efectiva, adreçada al conjunt real de la població”.

El govern municipal va posar en marxa fa sis mesos un equip de treball multidisciplinari, integrat per personal de la Secretaria General, Omac, Estadística, Informàtica i Serveis Socials, per actualitzar i millorar el circuit d’empadronament existent, en el qual s’havien detectat mancances. Això ha permès que tots els tràmits relacionats amb l’empadronament puguin fer-se ja a través d’internet, fet que en facilita l’accés. Són els següents:

• Sol·licitud de certificats d’empadronament
• Aportació de documentació relativa a un tràmit ja iniciat
• Alta al padró
• Alta per naixement
• Canvi de domicili
• Renovació de la inscripció
• Actualització de dades de caràcter obligatori

Des del passat mes de setembre ja s’han fet 1.600 sol·licituds per internet relacionades amb el padró i s’han expedit més de sis mil certificats d’empadronament, ha destacat la segona tinent d’alcalde i regidora de Govern Obert, Jordina Freixanet.

“El fet que totes les gestions relacionades amb el padró es puguin fer de forma electrònica, a més de ser un exercici de transparència, publicitat i informació, també permet fer-les en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, sense haver de demanar cita i estalviant temps de desplaçament i d’espera a la ciutadania. Podem passar d’haver de demanar cita en dues o tres setmanes a poder fer la petició les 24 hores del dia des del sofà de casa sense haver de desplaçar-se o sense haver de deixar les obligacions laborals o familiars. En tot cas, per casos d’urgència o emergència social sempre es disposa d’un correu electrònic i telèfon, a més de l’opció d’anar presencialment a l’Omac”, ha explicat Freixanet.

Nou protocol

La tasca de l’Ajuntament pel que fa a l’empadronament, segons fixa la normativa, és comprovar la identitat de la persona (nom i cognoms, sexe, nacionalitat, lloc i data de naixement i número de document d’identificació) i quin és el seu domicili habitual, confirmant que hi ha una situació de permanència al municipi, però no li correspon fer cap comprovació o judici de valor sobre la legalitat de la seva residència. A la vegada, el fet d’empadronar una persona en un habitatge no implica res respecte a cap conflicte que hi pugui haver sobre la propietat de l’immoble.

 “Des de fa uns anys, el simple fet d’empadronar-se per una part de la població ha estat un tràmit difícil i poc accessible. L’empadronament és la porta d’entrada a molts altres drets, com la sanitat i l’educació, i el nostre paper ha de ser garantir, fer accessible, ràpid i àgil per a les persones aquest dret tan bàsic”, ha justificat la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall.

El nou protocol té per objectiu regular el procés d’empadronament d’aquests residents que no disposen de domicili, que es troben en situació d’ocupació irregular o que tenen domicilis que no compleixen la normativa que regula les seves característiques, deixant constància de la situació real de residència que està succeint.

Quan una persona es troba en alguna d’aquestes situacions, cal adreçar-se als serveis socials, que s’encarreguen de fer un informe d’habitualitat, que certifica la voluntat de residir al municipi i que és necessari per a obtenir l’empadronament. Abans la normativa fixava un període de residència de sis mesos per a poder tramitar-lo, que un nou decret ha escurçat a un mes. Els serveis socials el redacten directament en el cas de les persones que ja coneixen, mentre que a la resta se’ls hi dona cita per a dues entrevistes successives per tal de certificar la seva voluntat de permanència a la ciutat i elaborar l’informe.

L’empadronament tindrà lloc a l’habitatge de residència encara que sigui ocupat de forma irregular (fins ara en aquests casos es feia als centres cívics) i quan es tracta de persones sense sostre es farà al menjador social del carrer Panera número 7, ha assenyalat Sall. La regidora ha destacat la importància que aquests col·lectius no hagin de fer anar circuits alternatius als de la resta de la població i que la gestió no els obligui a anar d’un departament a l’altre. Un cop feta la sol·licitud, els tràmits seran tots interns.

Nova web

Coincidint amb la posada en marxa dels nous criteris d’empadronament, la Paeria ha estrenat també una nova web per facilitar l’accés als tràmits i a tota la informació relacionada. S’hi podran trobar els tràmits endreçats, tota la normativa de referència i els protocols, que es fan públics per primera vegada a l’Ajuntament de Lleida. A més, s’incorpora un formulari d’ajuda que indica quin és el tràmit que cal fer si hi ha dubtes.

També s’està fent un esforç per a incorporar a la web la diversitat idiomàtica de la ciutat, que s’anirà actualitzant progressivament en els sis idiomes, i s’incorporen un seguit d’infografies de la campanya d’empadronament actiu per tal de donar-la a conèixer a la ciutadania, a les entitats que treballen per conscienciar de la importància de l’empadronament, als mitjans de comunicació, etc.