<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/34707>>.

La Paeria posa en marxa el projecte Lleida Conviu per a explorar fórmules de millora del veïnatge a la ciutat

Es crearà un grup de treball que engegarà un pla de formació en convivència comunitària i posarà les bases per a la creació d’un Observatori Social de LleidaEl pla és fruit de les conclusions de la primera fase del Pla de Convivència a la ciutat de Lleida

Es crearà un grup de treball que engegarà un pla de formació en convivència comunitària i posarà les bases per a la creació d’un Observatori Social de LleidaEl pla és fruit de les conclusions de la primera fase del Pla de Convivència a la ciutat de Lleida

La comissió informativa municipal per les polítiques de gestió de la Seguretat i Civisme ha informat avui de la posada en marxa del projecte Lleida Conviu (2020-23), una iniciativa que té com a objectiu explorar fórmules de millora del veïnatge a la ciutat, promoure la coordinació dels tècnics i tècniques municipals, oferir formació en convivència comunitària i intercultural als diferents agents implicats, així com documentar i avaluar les iniciatives existents en aquest àmbit.

Aquest pla sorgeix de les conclusions de la primera fase del Pla de Convivència de Lleida, durant la qual es va elaborar una anàlisi DAFO sobre la convivència a la ciutat, que va detectar que la desigualtat i la manca d’interrelació entre diferents comunitats i diversitats és un dels factors clau que dificulten la convivència a la ciutat, al qual es suma, d’altra banda, l’existència al sí de l’administració pública, d’una manca de coordinació i de capacitat estratègica entre els diferents tècnics i departaments.

Calendarització en tres anys

Per a afrontar aquest punt feble i engegar aquest pla, durant el 2021 s’iniciarà la creació d’un equip de treball o task force anomenada Lleida Conviu, que funcionarà com a espai de trobada entre els i les professionals municipals de diferents àrees municipals per a l’execució de projectes transversals i també per a generar i compartir dades i informació rellevant per a la diagnosi i projecció de noves intervencions.

Durant aquest primer any, es constituiran els diferents espais de trobada i es dissenyaran formes d’actuació conjunta, alhora que es va desenvolupant el pla de comunicació per a difondre les activitats. Simultàniament, es durà a terme el seguiment i avaluació de les intervencions dutes a terme al Centre Històric durant els últims 40 anys que tot i mitigar certes dinàmiques presents, no han aconseguit transformar d’arrel el barri, que concentra població exclosa.

Aquest 2021 s’inicien projectes i iniciatives centrades al Centre Històric per part de diverses regidories, la qual cosa estableix un marc ideal per documentar i avaluar les diferents actuacions. A través d’aquesta tasca es generarà un catàleg de bones pràctiques que servirà per a dissenyar i implementar accions futures, tant al Centre Històric com a la resta de la ciutat i per a explorar diferents fórmules de coordinació.

Durant els següents anys, els i les tècniques de la Task Force, així com altres agents municipals rebran diferents sessions de formació del Pla de Formació en Convivència Comunitària. Aquest seguiment es podrà completar amb una recerca-acció monogràfica sobre radicalització de la joventut (opcional), i amb una anàlisi final sobre els diferents diagnòstics, informes i estudis realitzats als barris de Lleida. D’aquesta manera, aquest grup de treball ha d’assentar les bases per a la constitució d’un Observatori Social de Lleida, com un element clau per poder recollir i compartir dades, sobretot de caràcter estadístic, de forma sistematitzada, establint paràmetres que permetin mesurar i quantificar els diferents processos socials a la ciutat. 

Balanç de l'activitat del radar mòbil

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha presidit avui la comissió, durant la qual ha donat compte del resum de les actuacions del radar mòbil de velocitat de la Guàrdia Urbana durant el mes de febrer, en el qual ha funcionat amb horari de matí i tarda. En aquest període s'han fet 86 controls a zones limitades a 30 km/h, 50 km/h, 60 km/h i 80 km/h, amb un total de 9.868 vehicles controlats, dels quals han estat denunciats 562, un 5,7%.

A les zones limitades a 30 km/h, s'ha controlat 3.779 vehicles, dels quals s'ha denunciat per excés de velocitat 318. La velocitat mitjana registrada ha sigut de 36,5 km/h.

A les zones limitades a 50 km/h, s'ha controlat 5.345 vehicles, amb 222 denúncies i una velocitat mitjana de 46,8 km/h.

En zones limitades a 60 km/h, s'han controlat 585 vehicles, amb 22 denúncies i una velocitat mitjana de 59,3 km/h.

Per últim, s'han fet 159 controls a vehicles en zones limitades a 80 km/h, sense registrar cap denúncia per excés de velocitat. La velocitat mitjana en aquest punt ha estat de 63 km/h.