Darreres entrades a la venda per al “Concierto de Aranjuez” a l’Auditori
Amb Pablo Sáinz Villegas i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae aquest dissabte, 20 de març, a les 20.00 hores, en el marc de la programació de LaTemporada Lleida
L’Auditori Municipal Enric Granados acull, en el marc de la programació de LaTemporada Lleida, el “Concierto de Aranjuez” que interpretarà Pablo Sáinz Villegas acompanyat de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. El concert, per al quan queden molt poques entrades a la venda, serà aquest dissabte, 20 de març, a les 20.00 hores.
A Rodrigo i Beethoven se’ls va posar molt bé l’estona que compartiren amb els seus amics respectius, ja que tant el concert com la simfonia d’aquest programa sorgiren a partir de converses mantingudes al voltant d’una bona taula. Han passat 80 anys des que es va estrenar al Palau de la Música Catalana (1940) el concert per a guitarra més famós i interpretat de tots els temps. Una peça absolutament rodona, no tan sols per l’enginy de Joaquín Rodrigo en aconseguir que una orquestra simfònica no tapi en cap dels tres moviments el so de la guitarra, sinó també per la forma imaginativa en què permet percebre algunes sensacions dels jardins d’Aranjuez: el so dels ocells, el murmuri de l’aigua de les fonts i, fins i tot, el perfum de les flors.
Beethoven es referia a aquesta obra com a ‘petita simfonia’, no pas perquè la trobés poc interessant, sinó perquè té una durada menor. En va parlar sempre amb gran estima, ja que és extravertida, alegre i humorística, i que el va ajudar a oblidar la tristesa del mal moment en la relació amb el seu nebot i la seua cunyada. No té moviment lent i a l’allegretto scherzando es pot sentir un bon exemple d’aquest bon humor, a través d’un obstinat rítmic amb què fa referència a l’invent que Johann Nepomuk Mälzel estava desenvolupant i que denominaria metrònom.
Biografia de Pablo Sáinz Villegas
Pablo Sáinz Villegas ha estat aclamat per la premsa internacional per la seva “virtuosa i commovedora interpretació d’una exuberància irresistible i un ventall de colors vius” (The New York Times).
Des del seu debut al Lincoln Center amb la Filarmònica de Nova York, s’haconvertit en un referent de la guitarra simfònica actual tocant amb directors i orquestres com la Filarmònica de Los Angeles, Boston, San Francisco, Toronto, Israel, Orquesta Nacional de España i en històriques sales com el Carnegie Hall de Nova York, la Philharmonie de Berlín, l’Auditorio Nacional de Madrid i el Suntory Hall de Tòquio.