El Consorci del Museu de Lleida presenta el Pla d’Impuls 2021

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha presentat aquest dijous el Pla d’Impuls 2021 del Museu de Lleida. També han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la directora general del Patrimoni Cultura, Elsa Ibar; el director del MNAC, Pepe Serra, i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt i ha estat presidida pel Sant Antoni Abat del Mestre d’Albesa, de la segona meitat del s. XIV, adquirida recentment pel Departament de Cultura i el frontal d’altar de Rigatell, de la segona meitat del s. XIII, dipòsit procedent del MNAC.

El Museu de Lleida, un referent de la història i la cultura de Lleida i les Terres de Ponent, ha patit, des de l’onze de desembre del 2017, un seguit de decisions judicials que han afectat tant el discurs museològic com la formació històrica de les seves col·leccions. Amb la sentència ferma sobre les obres del monestir de Sixena emesa el gener del 2021 i, sobretot, amb l’execució provisional decretada pel jutjat de Barbastre el desembre de 2020, segons la qual la propietat de les 111 peces en litigi corresponia al bisbat de Barbastro-Monzón, el discurs de la part romànica, gòtica i barroca de la sala permanent s’ha vist greument afectat.

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha manifestat: “Tenim l’obligació i la responsabilitat de construir el futur, i ho farem junts: Consorci, experts i professionals artístics”. “El Museu i totes les persones que estimem l’art hem passat tres anys difícils. Seguirem lluitant per les obres que han marxat, hem d’esgotar el recorregut judicial espanyol per continuar a totes les instàncies que siguin possibles”, ha afirmat Ponsa.

Aquest pla d’impuls respon al compromís del Govern de donar suport al Consorci del Museu de Lleida en la defensa i protecció del patrimoni cultural, i s’emmarca en un Pla Estratègic 2021-2025, que està previst que es presenti al llarg d’aquest any, amb la voluntat que el museu esdevingui una entitat de referència per a la presentació de la història i la cultura de Lleida i de les terres de Ponent. Tot això sense perdre la missió de continuar en la defensa judicial dels postulats del Consorci del Museu de Lleida, que suposarà arribar fins al recurs davant del Tribunal Suprem i si escau, a instàncies internacionals per mantenir la unitat de col·lecció.

Aquest pla d’impuls ve a completar les accions preses des del 2016 amb el programa ‘Compromís per l’Art i el Patrimoni de Lleida’, que va reforçar la política d’adquisicions amb diverses compres com la col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII i un primer dipòsit del MNAC de peces procedents de la ciutat de Lleida i territori, es va incrementar el pressupost ordinari fins el 50% i es va declarar Museu d’Interès Nacional per la significació especial que té per al patrimoni cultural de Ponent i Catalunya, i la importància i valor de les seves col·leccions i interès del projecte museístic.

El Pla d’Impuls 2021 contempla 4 grans actuacions:

En primer lloc, el desplegament del discurs a partir dels elements patrimonials més rellevants del territori; en segon lloc, l’impuls a la política d’adquisicions iniciada pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida; en tercer lloc, l’adscripció del fons de l’Arxiu Arqueològic de Lleida i, per últim, la finalització de la remodelació de la sala permanent.

Desplegament del Museu de Lleida

Amb la voluntat d’ampliar el relat del Museu de Lleida i que aquest articuli la proposta de visita al patrimoni cultural de les Terres de Lleida, es començarà a treballar en el desplegament del discurs del Museu en un seguit d’elements patrimonials que expliquin moments rellevants de la història de Catalunya, des de la prehistòria fins la contemporaneïtat: Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, Jaciment de Gebut de Soses, Jaciment del Molí de l’Espígol de Tornabous, Vil·la Romana del Romeral a Albesa, Poblat d’El Bovalar de Seròs, Canals de Pinyana i d’Urgell, Paisatges i construccions de la pedra seca, Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.

Impuls a la política d’adquisicions

Des del Consorci del Museu de Lleida es vol fer una aposta clara per implementar la política d’adquisicions que ha d’enriquir la col·lecció del Museu i explicar el relat patrimonial històric i artístic de Ponent i la Franja. Unes adquisicions que compten amb l’aportació de recursos per part de les administracions consorciades, sobretot de la Generalitat i de la Diputació, però també amb el mecenatge privat, que ha d’enriquir la col·lecció.

En aquest Pla d’Impuls destaquen dos dipòsits molt rellevants: un procedent del Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i un altre procedent del Museu del Disseny de Barcelona.

Un dels principals eixos de treball del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és el desplegament de la col·lecció nacional a través dels museus del territori, que expliquin un relat determinat d’una zona o d’una temàtica determinada, que ajudin a construir la història de Catalunya. El 2017 ja es va iniciar aquesta col·laboració amb el dipòsit permanent de 7 grans obres. Un dipòsit que s’amplia ara amb 7 noves peces de primer nivell del romànic i del gòtic lleidatà, peces originàries del territori que explica el Museu de Lleida: Ponent i la Franja.

El segon gran dipòsit de llarga durada és el procedent del Museu del Disseny de Barcelona, amb la incorporació de 13 peces de ceràmica dels segles XIV i XV provinents dels tallers valencians de Manises. Una col·lecció que amplia i enriqueix la col·lecció de ceràmica del Museu, una de les institucions museístiques amb una gran col·lecció d’arts decoratives a Catalunya. Aquesta adquisició se suma a l’adquisició d’un conjunt de 24 peces de pisa lleidatana del segle XVII, adquirides el 2017 pel Departament de Cultura.

Adscripció del fons de l’Arxiu Arqueològic de l’Ajuntament de Lleida

Amb l’objectiu que el Museu de Lleida sigui referent nacional de les col·leccions patrimonials procedents de Lleida, Ponent i la Franja, el paer en cap, Miquel Pueyo, ha explicat que el Pla d’Impuls comença a treballar en una ampliació del discurs i de col·lecció vinculada a les peces que es conserven a l’Arxiu Arqueològic de Lleida. Unes restes arqueològiques procedents de les principals excavacions que s’han fet en les darreres dècades a la ciutat de Lleida i que abasta des de l’època romana fins a la moderna, i que posa en valor l’herència històrica de la ciutat.

Remodelació de l’exposició permanent

L’1 de febrer de 2021 van començar les obres de remodelació de les sales d’exposició permanent dedicades a la baixa edat mitjana. Les sales abasten una superfície de 220 metres quadrats i comprèn l’àrea que explica la segona meitat del segle XIV fins a la de finals del segle XV. Des dels retaules de pedra de l’Escola de Lleida fins a la Lleida del Renaixement.

L’obra compta amb un pressupost de 208.000 euros i està cofinançada pel Departament de Cultura i el Museu de Lleida. Aquesta actuació dona continuïtat al procés de reforma començant fa una anys amb la voluntat de fer evolucionar el discurs museogràfic i donar una narració més històrica.

Les noves sales oferiran una lectura més reposada de l’exposició i del discurs, al qual s’incorporen els conceptes d’història, societat i territori.

Està previst que la reforma dels nous espais finalitzi a finals d’abril, i s’incorporaran objectes nous procedents de dipòsits del MNAC, del Museu del Disseny de Barcelona, del Fons Arqueològic de la Paeria i de fons propis.

Amb aquesta nova remodelació, el Consorci treballa per crear un veritable museu del segle XXI, més visible i accessible, tal com recull el Pla de Museus 2030.

Història i identitat

La col·lecció del Museu de Lleida és un instrument bàsic per a la història i la identitat de tot el territori. La dispersió de qualsevol element de les col·leccions d’aquest museu perjudica el conjunt i disminueix el valor cultural de cadascun dels objectes que les integren. La integritat de la col·lecció formada al llarg de més de cent anys conforma el testimoni material de la memòria històrica d’un territori homogeni i unitari --Lleida i la Franja-- des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural. La col·lecció diocesana, en la seva unitat i integritat esdevé un instrument bàsic i imprescindible per a poder explicar la història, l’art i la identitat del territori històric de l’antic bisbat de Lleida.

La fragmentació de la col·lecció suposa la voluntat d’esborrar la unitat històrica del territori actual de Catalunya amb el territori conegut com a franja de ponentque és fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida, en base a una herència cultural i un flux de relacions que continuen perfectament vigents a dia d’avui.

Per tot això, es fa necessari seguir lluitant per les obres que han marxat i esgotar el recorregut judicial.

El Pla d’impuls 2021 del Museu de Lleida s’ha presentat després de la reunió del Plenari del Consorci, format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.

Paral·lelament s’ha celebrat una trobada amb representants de la Plataforma d’entitats culturals de Lleida i el Cercle d’Amics del Museu de Lleida.