L’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de Lleida coorganitzen diferents activitats en el marc del projecte “Conseqüències del consum de prostitució”

L’Institut Català de les Dones (ICD) i l’Ajuntament de Lleida han programat per a demà, divendres 9 d’abril, dues activitats en el marc del projecte “Conseqüències del consum de prostitució”.

A un quart de sis de la tarda a la sala Jaume Magre tindrà lloc la conferència “Els lligams entre pornografia i prostitució i els seus perills”, a càrrec de Mabel Lozano.

A continuació, a dos quarts de vuit del vespre es projectarà al cinema Screenbox Funatic el documental “El proxeneta” amb la presència també de la directora Mabel Lozano, guanyadora de l’últim Goya a Millor curt documental per “Biografía del cadàver de una mujer”, qui també participarà en el col·loqui posterior.

Ambdues activitats formen part del projecte “Conseqüències del consum de prostitució” que es durà a terme durant el mes d’abril a 20 municipis de la província de Lleida.

Aquest projecte pretén obrir un debat en la societat sobre la prostitució i sensibilitzar especialment els més joves sobre les conseqüències que té el seu consum, tant per a les dones com per a la societat en general.

Mabel Lozano és feminista abolicionista, guionista, productora i directora de cinema social. En els inicis de la seva carrera professional treballa com a presentadora, col·laboradora i actriu en nombroses sèries i programes de televisió. L’any 2007 dona un gir a la seva carrera professional. Realitza un màster de cinema social i drets humans a la Universitat de Galway i comença una carrera com a documentalista pels drets humans. Pel que fa al seu activisme a favor de l’abolició de la prostitució destaquen especialment:

• El seu primer llargmetratge documental Voces contra la trata de mujeres, rodat a Romania, Moldàvia i Espanya, en què denuncia la compra-venda de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual.
• Chicas nuevas 24 horas (2015) sobre el tràfic i l’explotació sexual de dones, que va ser candidata a un Goya i als Premis Platí del cinema iberoamericà.
• El proxeneta (2017), la història real en primera persona d’un traficant de dones. A través d’aquest documental repassa l’evolució de la prostitució i el tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual a Espanya des de la dècada dels 80. Sobre aquesta història també va publicar el llibre del mateix títol l’any 2018.
• Biografía del cadáver de una mujer (2020), guanyador del Goya en la categoria de Millor Curtmetratge Documental 2021, ens explica la història d’una dona que denuncia el seu proxeneta i com aquest n’encarrega l’assassinat a trets.

Estudis sobre prostitució

Les dades de diferents organismes internacionals sobre prostitució i tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual han motivat la realització d’aquest projecte.

Segons l’informe de l’UNODC (Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i la Prostitució), "Tracta de persones cap a Europa amb fins d'explotació sexual":

"Malgrat que existeixen diferents mercats de el sexe, en particular el turisme sexual, la prostitució transsexual i la prostitució masculina, pràcticament tots els clients dels serveis sexuals comercials a Europa són homes i majoritàriament les dones en són les proveïdores.

Les dades d'estudis nacionals indiquen que el percentatge d'homes que han consumit serveis sexuals en la seva vida varia considerablement segons els països i al llarg de el temps. [...] Estudis recents realitzats en altres països indiquen xifres similars a Suècia (13%), els Països Baixos (14%), Austràlia (15%), i Suïssa (19%). Espanya (39%) representa un valor atípic a Europa [...]".

Segons l'UNODC també:

"Es calcula que a Espanya exerceixen la prostitució un nombre proper a les 350.000 dones de les quals el 80% són estrangeres en situació de migració irregular provinents del Brasil, Colòmbia, Nigèria, Romania, Rússia i Ucraïna".

L’estudi Feminicidi Volum 10: Formes Contemporànies d’Esclavitud de Dones i Nenes, del Consell Acadèmic de les Nacions Unides (ACUNS) planteja que:

"Segons una dada oficial de l'Enquesta de salut i hàbits sexuals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE, 2003), un de cada quatre homes va dir haver fet "ús de prostitució" alguna vegada a la vida. Un 7% va dir haver-ho fet en l'últim any.

Segons una dada més actual, de l'informe sobre tràfic amb fins d'explotació sexual de l'Associació per a l'Atenció, Prevenció, Reinserció de Dones Prostituïdes (APRAMP, 2011), gairebé quatre de cada 10 homes han consumit alguna vegada o són consumidors habituals de prostitució . Els pocs estudis realitzats coincideixen que Espanya ocupa el primer o segon lloc d'Europa en el consum de prostitució i tràfic de dones i nenes, i ha passat de ser un país de trànsit a un destí de dones traficades, en part, atribuït això últim a l'augment de la demanda.

Les enquestes i estudis sobre el demandant de prostitució són escassos i s'estima que només l'1% dels estudis sobre la prostitució tenen com a objecte principal d'investigació al demandant (Ranea, 2016). Una altra de les conclusions dels recents treballs acadèmics a Espanya sobre la demanda de la prostitució és que els demandants són cada vegada més joves i prenen a les prostitutes com a simples objectes de consum i entreteniment, i no reconeixen que aquestes dones són víctimes d'explotació sexual (Ranea, 2016)".