La Paeria es marca com a repte resoldre les mancances del dret a l’accés a un habitatge

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha manifestat que l’Ajuntament de Lleida s’ha marcat com a repte desplegar totes les accions possibles com administració local, per a resoldre les mancances de la ciutadania d’accés a un habitatge. L’alcalde ha fet aquestes declaracions en l'obertura de la jornada jurídica ‘L’Habitatge com a Dret Vital de la persona’, que ha organitzat la síndica municipal de greuges i professora de Dret Civil de la UdL, Dora Padial, adreçada als alumnes de la Facultat de Dret i Economia, i que ha comptat amb la presència de la consellera de Justícia, Ester Capella, en la conferència inaugural.

Pueyo ha centrat la seva intervenció a reconèixer que s’arrosseguen unes mancances en tots els nivells de l’Administració en la constitució d’un parc públic d’habitatges de lloguer, que mai s’ha resolt del tot i que encara s’ha agreujat en els darrers temps, arran de la pandèmia.

“Com a Administració Local tenim un deure i una obligació, que té a veure amb la solidaritat i empatia amb les persones. Un repte que ens motiva profundament, dins les possibilitats que tenim com a ajuntament. Una motivació que vehiculem a través de l’Oficina Local d’Habitatge, però també des d’altres àmbits de la Paeria com la mateixa Sindicatura”, ha dit el paer en cap, que ha recordat que la gestió del dret a l’habitatge és essencial en el Pacte d’Entesa del Govern municipal.
L’alcalde ha destacat les principals accions desplegades fins ara arran del pacte de govern, “amb les quals treballem amb tota la intensitat possible, algunes de les quals han estat innovadores”, segons Miquel Pueyo.
“Des de Lleida s'ha endegat el primer projecte de la demarcació territorial sobre habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, en un edifici de 30 pisos, 24 dels quals van a aquesta finalitat i els 6 restants a casos d’emergència social”, ha explicat l’alcalde, que també ha informat del lliurament de les claus a 10 joves, que han participat en el projecte de masoveria urbana en 4 habitatges de la Bordeta i la Mariola.
El paer en cap també ha esmentat altres iniciatives realitzades des de la Paeria com l’exercici del dret de tempteig i retracte, per adquirir habitatges procedents d’execucions hipotecàries, i acords amb entitats per a incorporar habitatges de lloguer social al parc públic.
En conjunt, l’alcalde ha informat que actualment l’Ajuntament de Lleida gestiona 528 habitatges en el Parc Públic d’Habitatges de Lloguer, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), entre els de titularitat pública i els cedits per a la xarxa de mediació.
La jornada
La secretària general de la Universitat de Lleida, Dolors Toldrà, ha estat l’encarregada de conduir l’acte, en què també ha intervingut la Dora Padial, síndica de greuges municipal i impulsora de la jornada, i la consellera de Justícia, Ester Capella.
La consellera, que ha fet la conferència inaugural de la jornada, s’ha centrat a explicar la regulació de les mesures que des del Govern de la Generalitat s’han aprovat per a millorar l’accés a l’habitatge, així com les accions endegades per a seguir treballant en aquest àmbit, tot i les limitacions competencials de la matèria.
Els regidors, Sandra Castro i Sergi Talamonte també han estat presents en la jornada inaugural. Aquest darrer, ha participat en la taula de debat sobre ‘La protecció de l’habitatge per part de les diferents Administracions, en la qual també ha intervingut Cristina Casol, diputada i excap de l’Agència d’Habitatge de Catalunya a Lleida.
La cloenda de la jornada ha estat a càrrec de la regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferre, que ha recordat que el dret a l’habitatge, “probablement un dels més importants que tenim reconeguts, és també un dels que més es vulneren a causa de la mercantilització que l’economia capitalista ha fet d’aquest dret”.
Ferre ha afegit que “assegurar que aquest dret es garanteixi per a tothom ha de ser una de les principals ocupacions de la política”, per tot seguit assenyalar els deures de l’administració. “Hem de treballar per crear habitatge social assequible, per evitar desnonaments injustos, per combatre que s’especuli amb un dret com és el de tenir on viure, per ser sobretot curosos amb els col·lectius en risc d’exclusió social. És un treball necessari, però difícil, perquè de la mateixa manera que som molts els que volem lluitar per garantir el dret a l’habitatge, també tenim poderosos adversaris que ens ho posen difícil des de la seva posició de privilegi econòmic i social”, ha clos.