L’alcalde de Lleida legitima les reivindicacions dels sindicats durant la celebració de l’1 de Maig
Afirma que el camí cap a la recuperació no es pot fer a canvi de reduir llocs de treball i restringir drets dels treballadors El paer en cap i diversos regidors assisteixen a la concentració convocada per Comissions Obreres i UGT a l’esplanada de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha donat aquest migdia tot el seu suport als sindicats de la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO), que han convidat la ciutadania a concentrar-se en l’esplanada de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, per a celebrar l’1 de Maig, amb sengles missatges reivindicatius.
El paer en cap ha remarcat l’encert del lema de la diada: “El país està en deute amb la gent treballadora”, que ha qualificat de “molt gràfic i just”, i ha recordat que “durant tota la crisi sanitària i socioeconòmica, alguns dels anomenats sectors essencials han estat en primera línia i ara no veuen reconeguts els seus esforços, per la qual cosa em sembla legítim el plantejament que fan els sindicats en el sentit que, si hem d’anar cap a la recuperació, aquesta recuperació no pot fer-se suprimint llocs de treball i reduint les condicions de treball dels treballadors”, ha dit l’alcalde. Tall de veu M. Pueyo
A més del paer en cap, també han assistit a la concentració de la Seu Vella les tinents d’alcalde Jordina Freixanet i Montse Pifarré, les regidores Marta Gispert, Elena Ferre i Carme Valls, i els regidors Fèlix Larrosa, Jaume Sellés i Ignasi Amor.
Els parlaments han anat a càrrec dels dos secretaris generals dels sindicats a les Terres de Lleida, Cristina Rodríguez (CCOO) i José Luis Aguilá (UGT), que han fet la lectura del manifest. El text rebutja els ERO “indecents” de la Banca, demana a l’Estat no cedir al “xantatge” de la CEOE i derogar la reforma laboral per donar una sortida digna i justa a la crisi. Al mateix temps, reclama als partits que formen l’executiu català que es posin d’acord per a la constitució d’un govern, que ara està absent en la política industrial.