L’alcalde Miquel Pueyo cataloga la Festa de Moros i Cristians com a símbol cultural i festiu de Lleida amb un gran arrelament cívic i social

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha manifestat que la Festa de Moros i Cristians de Lleida ha esdevingut en un símbol cultural i festiu de la ciutat amb un gran arrelament cívic i social. L’alcalde s’ha dirigit d’aquesta manera als presents en la nau central de la Seu Vella, on ha tingut lloc aquest migdia el pregó-concert de la Festa, que ha anat a càrrec de Rafael Ferrero, president d’honor de la Societat de Festers d’Ontinyent, i de la Banda Municipal de Lleida.

Pueyo ha recordat que va ser gràcies a l’esforç i estima d’un grup de joves per la ciutat, que va fer possible recuperar als anys 90 una tradició perduda durant molt temps. Ha estat llavors quan ha dit que , “des d’aleshores, fa ja vint-i-sis anys, ha esdevingut de nou un dels símbols culturals i festius de la ciutat, amb un gran arrelament cívic i social, perquè la gran força d’aquesta festa, la seva ànima, són les persones que s’apleguen any rere any per fer-la possible”.
Aquesta comunitat i lligams de germanor que abasten diverses generacions és el profund sentit d’aquesta trobada i d’altres activitats culturals i festives de Lleida, perquè segons el paer en cap es teixeix “una xarxa de coneixences, amistats i interessos comuns que conformen el batec d’una societat sana, tolerant i inclusiva, com volem tots per a Lleida i pel nostre país”.
L’alcalde ha recordat que els darrers mesos han estat difícils per la cultura popular per culpa de la pandèmia, però ha adreçat un missatge d’optimisme en iniciar-se una recuperació de les activitats, malgrat que la festa gran s’hagi posposat fins al setembre. Tot i així, ha alabat la tasca de les persones que conformen l’Associació de la Festa de Moros i Cristians, “perquè heu sabut mantenir la flama encesa durant aquestes mesos difícils”.
El paer en cap, que ha agraït al pregoner la seva col·laboració en la gestació de la recuperació de la Festa a Lleida, i a la Banda Municipal el seu concert, ha encoratjat els festers lleidatans a fer front els reptes que tenen davant, com promoure l’entrada de joves per a garantir el relleu generacional necessari i aconseguir encara més ressò dins i fora de Lleida.
El pregó
Rafael Ferrero, president d’honor de la Societat de Festers d’Ontinyent, ha estat el primer a dirigir-se als assistents que omplien la nau central de la Seu Vella, tot garantint les mesures de seguretat, i entre els quals s’hi trobaven els tinents d’alcalde Jordina Freixanet i Paco Cerdà, i els regidors Ignasi Amor, Jaume Rutllant, Carme Valls, José María Córdoba i Marisa Xandri.
En un pregó emotiu, Ferrero, fester de llarga trajectòria i implicació a Ontinyent, ha assenyalat que “aquesta és una festa que neix i és del poble”. Tot seguit ha recordat els estrets lligams entre Lleida i aquesta ciutat del país valencià, ja que va ser la seva societat festera qui fa 25 anys va ajudar a crear la Festa de Moros i Cristians de Lleida.
Rafael Ferrero ha afirmat: “Ja sóc a casa” en arribar a Lleida, reiterant aquest lligam i recordant que si no hagués estat per la pandèmia, un centenar de festers d’Ontinyent l’haurien acompanyat avui. Igualment, ha anunciat que per la Festa de Moros i Cristians de Lleida hi haurà filades i representació de la Societat Festera d’Ontinyent.
En aquest sentit, Rafael Ferrero ha dit que el d’avui ha estat el primer pregó de l’era Covid-19 que s’ha fet en el món fester, ja que fins ara totes les entitats han hagut de suspendre activitats. Per això, ha subratllat l’enyorança i també la il·lusió de les entitats per recuperar la festa.
Per la seva part, el president de l’Associació de Moros i Cristians, Josep Lluís Gázquez, ha justificat els canvi d’activitats en el calendari amb motiu de la pandèmia i ha anunciat l’intercanvi de dates entre la Desfilada i Batalla, que queda posposada al setembre, i la Recreació de les Noces de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, que s’avança al 15 de maig.
L’acte l’ha tancat la música de la Banda Municipal de Lleida, dirigida pel mestre Amadeu Urrea.