Josep Maria Llop centra el pregó de la Festa Major a explicar el mestratge que li ha donat Lleida en la seva trajectòria professional i personal

 Un espectacle musical, que precedeix el pregó a la plaça Sant Joan, obre els actes de la Festa Major de Lleida L’alcalde Miquel Pueyo anima els lleidatans i lleidatanes a fer ciutat sumant, convivint, respectant la diversitat i reforçant els valors que donen sentit al nostre present i futur El paer en cap elogia la figura de Llop, “que ha jugat un paper essencial en la definició de la ciutat on vivim”

L’arquitecte urbanista Josep Maria Llop ha estat l’encarregat d’obrir oficialment aquesta tarda la Festa Major de Lleida amb la lectura del pregó, que enguany s’ha traslladat del Saló de Sessions de la Paeria a la plaça Sant Joan, a causa de les mesures sanitàries per la Covid i que ha estat precedit d’un espectacle musical, al qual ha assistit una nodrida representació de la corporació municipal i representants de les entitats ciutadanes.

Durant l’acte, el paer en cap, Miquel Pueyo, ha animat als lleidatans i lleidatanes a fer ciutat plegats, perquè “una ciutat no es fa en una generació, ni en una legislatura, ni en una alcaldia. No es fa tampoc des de l’enfrontament ni des de l’egoisme, sinó des de la capacitat de sumar, de conviure, de créixer, respectant la diversitat, però reforçant els valors que li donen sentit al nostre present i futur”.
L’alcalde de Lleida s’ha dirigit d’aquesta manera als presents que omplien la plaça Sant Joan per escoltar el pregó de l’urbanista Josep Maria Llop. “Per això enguany adquireix un sentit especial que el pregoner de la Festa sigui Josep Maria Llop, una de les persones que ha jugat un paper essencial en la definició de la ciutat on vivim”, ha dit en presentar el pregoner.
Miquel Pueyo ha remarcat que la pandèmia ens havia permès aprendre moltes coses, una de les quals era que el Segle XXI és i serà el Segle de les Ciutats. “Tant per les relacions solidàries que es donen entre els seus ciutadans, com les que s’estableixen entre les altres ciutats”, ha apuntat.
Ha estat llavors quan l’alcalde ha assenyalat que una ciutat com la nostra es fa al llarg dels segles. “No és una superposició de barris, sinó una comunitat d’afectes mutus, un passat compartit i projectes de futur on ningú no pot quedar-se enrere, ni ningú és més que l’altre”. I tot seguit ha afegit que “tenim la sort de viure en una ciutat pràctica, raonablement tranquil·la, saludable, connectada i planificada amb la voluntat de no deixar ningú a la perifèria”.
El pregó
Per la seva part, Josep Maria Llop ha introduït el pregó fent militància de lleidatà, nascut i arrelat en un Centre Històric, que s’ha anat transformant urbanísticament des de la seva infantesa. Però el protagonista de la planificació urbana de Lleida en les dues darreres dècades del segle XX, en comptes de parlar de la seva empremta en la ciutat ha volgut centrar el seu missatge a explicar el mestratge que n’ha extret d’ella en la seva trajectòria professional i personal. “Lleida m’ha ensenyat coses tan bàsiques, que superen les que vaig aprendre a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, un centre d’elit els anys 60 i 70 al nostre país”.
Llop ha explicat algunes d’aquestes lliçons que li havia ensenyat la ciutat. “En el treball urbanístic, vaig aprendre què era una persona, un arbre, un bosc, un riu i altres aspectes de ciutat i comunitat, com també el fet que dos metres quadrats no són mai iguals, malgrat que sembli possible que la geometria sigui relativa”, ha dit per centrar-se en la lliçó del 8 de novembre de 1982, mirant la Mitjana des del pont del ferrocarril, quan els militars parlaven de dinamitar els ponts.
El pregoner ha clos la seva intervenció explicant la tasca de la Càtedra Unesco de la Universitat de Lleida, que en els darrers 8 anys ha impartit 42 cursos en 20 països, a través dels quals s’han format 1.545 tècnics en planejament urbanístic, una tasca que s’ha realitzat d’una manera solidària i col·laborativa majoritàriament al continent africà. “Fer urbanisme com ètica de servei a la humanitat i al planeta, fer urbanisme a Lleida ha estat la meva escola”, ha dit abans de donar la benvinguda a la Festa Major en diversos idiomes.
L’espectacle
El pregó de la Festa Major ha tingut enguany un format especial en haver canviat el tradicional escenari del Saló de Sessions de la Paeria per la plaça Sant Joan, per aconseguir un major espai a l’aire lliure i fer front a les restriccions per les mesures de seguretat, que minimitzaven l’aforament.
Aquest trasllat d’escenari també ha permès canviar al format d’altres anys, ja que els parlaments han estat precedits de l’espectacle ‘Balconetis Cultura des del Balcó’, una sèrie d’actuacions musicals i de percussió.
Mireia Casado ha estat l’encarregada d’introduir l’espectacle amb una performance, abans de l’actuació d’acrobàcia amb teles de Mònica Riba. Els Músics dels Diables del Prat, des de la passarel·la; el grup Pernil Salat, a l’escenari, i David Riberas Saxattack, des del flam de la plaça, han precedit els parlaments del paer en cap i el pregoner.
Abans del pregó, l’alcalde ha rebut de forma institucional en el despatx noble de la Paeria a Josep Maria Llop, acompanyat d’una nodrida representació de regidores de tots els grups municipals del consistori, moment en què el pregoner ha signat en el llibre d’honor de l’Ajuntament de Lleida.