Lleida alinea voluntats institucionals, acadèmiques i econòmiques en sumar esforços per a liderar la transformació econòmica i aconseguir ser el ‘hub’ agroalimentari del sud d’Europa

El paer en cap, Miquel Pueyo, participa en la jornada on s’afronta el pla estratègic recordant que aquesta aposta s’ha d’exercir sempre amb el màxim respecte i coparticipació amb la resta de municipis del territori El president de la Diputació, Joan Talarn, assenyala que la força tractora de la reactivació està en el sector primari i especifica l’oportunitat de l’aposta per l’economia circulant amb projectes que poden generar fins a 6.000 llocs de treball en l’horitzó 2026 La consellera d’Agricultura destaca que la bioeconomia té l’oportunitat de liderar aquesta transformació i que Lleida ha de jugar un paper estratègic, “perquè té tots els ingredients per a fer-ho”

L’Auditori Municipal Enric Granados ha acollit aquest matí la primera Jornada de la Transformació Econòmica de Lleida, Pirineu i Aran, una trobada que ha servit per alinear voluntats institucionals, acadèmiques i econòmiques, perquè Lleida sumi els esforços de tots plegats per a liderar la recuperació econòmica i aconseguir ser el ‘hub’ agroalimentari del sud d’Europa.

La trobada, en la qual s’ha escenificat aquesta voluntat de treball en comú del denominat G-6 (Generalitat, Diputació, Ajuntament, Universitat i Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega), ha estat inaugurada per la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que ha destacat el paper que ha de jugar Lleida i el seu territori, perquè gaudeix dels ingredients per protagonitzar aquest lideratge.
Prèviament, el paer en cap, Miquel Pueyo, ha situat el context que ens ha deixat la pandèmia, la qual ha comportat un canvi de paradigma i, de retruc, ha fet que valoréssim molts aspectes i qualitats que fins ara menysteníem. Ha estat llavors quan ha afirmat que Lleida, per la seva situació geoestratègica, econòmica i peculiaritats és un dels millors exemples a l’hora d’exemplificar com hem d’encarar aquesta transformació econòmica que tant necessitem. “Lleida és capital del territori, però també ho ha de ser de la bioeconomia i del sector agroalimentari, sempre amb la tecnologia al servei d’aquesta innovació”, ha dit.
L’alcalde ha explicat que tenim els elements per a ser-ho: un terme amb 19.000 hectàrees a l’Horta, un parc científic al servei del sector agroalimentari, una situació estratègica desitjable i una ciutat amable, pràctica i saludable per acollir aquella ciutadania que vulgui participar en l’assumpció d’aquest lideratge. Dit això, Miquel Pueyo ha assenyalat que “aquesta aposta lleidatana s’ha d’exercir sempre amb aquest clima de respecte i coparticipació amb la resta de municipis del territori. Perquè sempre és sumant esforços i talent que els resultats es multipliquen. No tindria cap sentit que les rivalitats i la incomprensió limitessin les oportunitats que tenim”.
Fruit d’aquests esforços, el paer en cap ha dit que “creixerem exponencialment en qualitat i sostingudament en volum per esdevenir el ‘hub’ agroalimentari del sud d’Europa”, i ha convidat a “arremangar-se, perquè hi ha molta feina a fer. El nostre encàrrec és fer-la possible. La ciutadania no només ens la reclama sinó que s’ho mereix”, ha clos.
El paer en cap també ha participat durant el matí en una taula rodona, que sota el títol “La visió compartida de les principals entitats empresarials i institucionals del territori”, ha aplegat el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó; el rector de la UdL, Jaume Puy; el delegat del Govern, Ramon Farré, i el president de la Diputació, Joan Talarn.
Acte inaugural
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha trencat tòpics en afirmar que “Lleida no és la ventafocs de Catalunya”, perquè la nostra força tractora està en el sector primari, punt de partida de la reactivació econòmica per un territori ple d’oportunitats.
“La força del sector agroalimentari no finalitza en la producció d’aliments. La gran transformació que proposem és posar en valor tot el que fins ara era considerat rebuig”, ha començat dient el president provincial. “L’economia circular no gestiona residus, gestiona recursos”, ha explicat, per assenyalar tot seguit que aquesta gestió implica un desenvolupament tecnològic i industrial obert a nous productes i nous mercats.
Talarn ha dit que darrere d’aquests projectes hi ha la voluntat que Lleida sigui el ‘hub’ de l’economia circular a Catalunya, amb els 8 projectes que s’estan treballant, amb un pressupost de 500 milions, per als quals esperen rebre l’ajut dels fons europeus. Una iniciativa que permetrà la creació de 6.000 llocs de treball d’aquí al 2026.
La intervenció de la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà, ha anat a ressaltar el paper estratègic de la bioeconomia per a liderar la transformació econòmica del nostre país, un rol en el qual Lleida està cridada a jugar un paper important, “perquè té tots els ingredients per a fer-ho, i és que la pandèmia ha posat en evidència el caràcter essencial i estratègic del sector agroalimentari”.
Teresa Jordà ha explicat l’aposta del seu departament en aquesta línia de treball, malgrat que ha recordat que la iniciativa no és de fa quatre dies, sinó que parteix de l’època de la seva antecessora, Meritxell Serret, “que va marcar l’inici d’una estratègia, que ara continuem”.