El Museu de Lleida inaugura les sales dedicades al gòtic de la baixa Edat Mitjana

El Museu de Lleida ha estrenat aquest divendres la remodelació de les sales del gòtic en un acte que ha estat presidit per la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que ha estat acompanyada del paer en cap, Miquel Pueyo, així com de la resta de patrons de l’equipament cultural: el president de la Diputació, Joan Talarn; el bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, i president del Consell Comarcal, David Masot.

Durant el seu parlament, la consellera ha emfatitzat el fet d’escollir Lleida per a celebrar el primer acte amb motiu de Dia Internacional dels Museus, d’entre els més de 200 que hi ha programats arreu del país. “Aquest tret de sortida és intencionat i té una significació especial, ja que vol mirar cap al futur del Museu de Lleida”, ha dit.
Àngels Ponsa ha destacat aquest gest: “Posar en valor aquest museu, perquè s’ho mereix, perquè explica un territori i perquè ho fa a través d’un equip humà, que no és just que hagi patit el que ha passat”, ha apuntat la consellera referint-se al conflicte de l’art de les parròquies de la Franja.
La consellera ha remarcat que la nova col·lecció permanent de l’art gòtic incorpora peces de primer nivell, i ha agraït la generositat del MNAC, del Museu del Disseny, així com de l’Arxiu Arqueològic Municipal i del mecenatge de ciutadans com Tatxo Benet i Antoni Gelonch, aportant peces de les seves col·leccions.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida ha destacat que, “seguint amb allò que ens vam comprometre amb el pla de rellançament del museu, avui inaugurem aquesta renovació important de l’espai per donar cabuda a noves peces i millorar el discurs museístic. Malgrat el sentiment de pèrdua derivat dels litigis, aquesta inauguració ha de renovar la confiança amb la capacitat del museu de reaccionar amb una mirada àmplia, llarga i poderosa”.
Miquel Pueyo que també ha destacat l’aportació que fan a la col·lecció el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny, ha manifestat que “els lleidatans tendim a reflexionar sobre una certa melangia vers el nostre paper en el marc de la comunitat nacional catalana. Avui és un bon dia per reforçar el nostre orgull i la nostra convicció, que estem cridats a fer coses importants en el conjunt del país i en aquesta part del sud d’Europa”.
Renovació
Les obres a les sales de l’època del gòtic, que es van iniciar el passat 1 de febrer, han consistit en la reforma de més de 200 m2 de superfície, que comprèn l’àrea que explica la segona meitat del segle XIV fins a la de finals del segle XV, un període històric i artístic molt important dins del discurs del museu.
El cost total de la reforma ha estat de 351.294 €, dels quals la Generalitat de Catalunya ha aportat un 50% (175.647 €) mentre que l’altre 50% l’ha assumit el mateix Museu de Lleida.
Les sales de l’època del gòtic incorporen un recull d’obres que expliquen la segona meitat del segle XIV fins a la de finals del segle XV, un període històric i artístic molt important dins del discurs del museu. Pueyo ha explicat que “per part de l’Ajuntament de Lleida hi hem participat amb el fragment de plata, una peça de ceràmica d’entre 1370 i 1400 procedent de Paterna, País Valencià i compartirem espai amb donacions com les de Tatxo Benet, de qui és indubtable l’aposta que fa per la cultura”. Així mateix, tal com es va anunciar, la Paeria treballa paral·lelament en l’adscripció de l’arxiu arqueològic municipal per continuar reforçant el discurs del museu, en aquest cas, amb una mirada cap a la ciutat.
Una evolució en el discurs museístic
Aquesta reforma ha permès una evolució en el discurs museogràfic des d’un punt de vista eminentment artístic cap a una narració més històrica, sense deixar de banda el vessant artístic.
Així mateix, aquesta actuació ha suposat una aposta per l’accessibilitat, que implicava reformar aspectes museogràfics com la il·luminació i el cos de lletra de textos i cartel·les, així com solucionar aspectes del recorregut. En definitiva, fer més accessible l’exposició a la diversitat de públic del museu.
Aquestes noves sales també pretenen ser una resposta a la retirada forçosa d’una sèrie d’objectes fonamentals per al discurs del museu, primer amb els que es van endur al Monestir de Sixena, i després amb els del litigi que ha afectat als béns de les parròquies aragoneses segregades del Bisbat de Lleida, que actualment han estat traslladats al Museo Diocesano de Barbastro-Monzón. Les obres de remodelació haurien d’haver-se realitzat l’any 2020, però la pandèmia de la Covid-19 va fer retardar el seu inici fins al 2021. Mentrestant, el litigi de les obres de la Franja ha anat avançant i la remodelació del gòtic no es podia fer sense contemplar aquesta qüestió.
Una nova lectura de l’exposició incorporant conceptes d’història, societat i territori
Pel que fa als principals canvis que es veuen després de les obres de remodelació, hi ha una reducció dels objectes exposats, que passen de 54 a una trentena. Així, permet una lectura més reposada de l’exposició i del discurs, al qual s’incorporen els conceptes d’història, societat i territori.
La reforma ha propiciat el moviment i reubicació de pràcticament tots els objectes de l’àrea afectada per la remodelació, així com la incorporació d’obres de primer nivell procedents, sobretot, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu del Disseny de Barcelona, però també dels dipòsits de la Generalitat de Catalunya, de l’Arxiu Arqueològic de la Paeria i de Tatxo Benet, així com alguna obra dels propis fons del Museu de Lleida.
El discurs de les sales del gòtic
La reforma de l’espai del gòtic ha comportat, també, una revisió del discurs museològic. Les sales del gòtic s’han dividit en quatre àmbits, més un altre d’introductori, “La Lleida baixmedieval”, que contextualitza la situació de la ciutat de Lleida en aquest període cronològic.
L’àmbit 1, “Caminant cap a la fi del món medieval”, parla de les transformacions socials, polítiques i econòmiques i ens mostra un eix cronològic amb algunes dates i esdeveniments claus. En aquest àmbit es destaca també el treball de la pedra a les terres de Lleida i la importància del mecenatge per part de les elits.
En l’àmbit 2, “Febre constructiva a la Lleida baixmedieval”, es destaca Sant Joan com a punt neuràlgic de Lleida i es parla de quatre pintors destacats que treballen en un ampli territori fronterer entre Catalunya i Aragó, que ara es coneix com a Franja. L’àmbit 3 aprofundeix en aquest territori de la Franja durant el segle XV, definint-la com a terra de trobada. I en un últim àmbit es parla d’uns anys de malestar polític i social.