Lleida col·loca deu noves llambordes Stolpersteine en record dels deportats lleidatans als camps d’extermini nazi, davant els domicilis on van viure

Lleida ha col·locat aquest matí deu noves llambordes Stolpersteine en record dels deportats lleidatans als camps d’extermini nazi, que se sumen a les 11 ja existents i que han de completar fins a 45 el cens de víctimes de conciutadans que van patir aquesta barbàrie. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha reivindicat el seu record i memòria per poder defensar les llibertats, durant l’acte institucional que ha tingut lloc al Mercat del Pla i en el qual també ha participat la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha assenyalat que recordant-los “estem fent una defensa dels valors de la democràcia, la justícia, la llibertat, els drets fonamentals i humans, i sobretot de la fraternitat”.

El paer en cap ha manifestat que hem viscut massa temps tapant records, evitant obrir ferides o fent-nos creure que si ho exterioritzàvem causaria dolor. “Però no ha de ser així, perquè la realitat ens evidencia que la defensa de les llibertats no s’atura. No hem de tenir por a recordar. De fet, fer-ho és necessari, com a persones i com a comunitat”, ha emfatitzat, tot apuntant que a l’Estat espanyol es feia tarda pel que fa a polítiques de Memòria Democràtica.
Miquel Pueyo ha fet referència al treball de recuperació de la Memòria Democràtica que fa l’Ajuntament de Lleida, no només amb actes com el d’aquest matí, sinó també amb el programa que desenvolupa amb el Centre de Recursos Pedagògics i instituts de Secundària. Un projecte pedagògic per a fomentar els valors i el coneixement de la història entre les generacions més joves. Alguns d’aquests alumnes han participat en l’activitat d’aquest matí, ja que han llegit la biografia de les persones homenatjades amb les llambordes, en el moment de la seva col·locació. “És convenient seguir treballant en xarxa i involucrant la societat civil. I és cabdal la tasca que es fa en l’àmbit educatiu per promoure i enfortir la cultura de la pau”, ha dit.
L’alcalde de Lleida ha assenyalat que és de justícia reparar el sofriment patit i tenir-lo present, per no dubtar mai quins són els nostres referents, i ha explicat que aquestes llambordes Stolpersteine, que traduït de l’alemany volen dir “entrebancs”, ens volen fer ensopegar per no caure en l’oblit. “És el projecte més gran descentralitzat de memòria, ja que aquestes empremtes a la via pública, dignificant les víctimes del nazisme, són una iniciativa universal que ens uneix en aquest homenatge”.
El paer en cap ha tornat a recordar que l’homenatge d’avui era “un deure per a la ciutat, en reconèixer a les víctimes del nazisme deportades als camps de concentració, que van patir una deshumanització despietada i cruel i que van ser convertides en ‘simples’ números d’identificació. En aquest esforç col·lectiu per a fer present la memòria en l’espai públic, fem que aquests números esdevinguin les persones que són, amb nom, cognoms i una història ‘única’ al darrere. I que es recordin pel que van ser i el que van aportar en la lluita per les llibertats i els drets socials”, ha clos l’alcalde.
Acte institucional
El grup Guerrilla Folk ha estat l’encarregat d’obrir amb música l’acte institucional d’aquest matí, en el qual també hi han intervingut Joan Ramon Segura, de la Secció de Memòria Democràtica del Centre Excursionista de Lleida, i Josep San Martín, del Comitè Internacional de Mauthausen, a més de la consellera de Justícia.
Ester Capella ha assenyalat que “amb l’acte d’avui es combat l’oblit i fem que simbòlicament aquests deportats tornin a casa, que es recordi qui eren, per què van ser deportats i empresonats i també perquè ens conjurem que mai més torni a passar ni aquí, ni enlloc”.
La consellera de Justícia ha explicat la voluntat a continuar amb la col·locació d’aquestes llambordes, de les quals ja n’hi ha 270 a tot Catalunya, i ha felicitat la tasca que està duent l’Ajuntament de Lleida, un dels municipis que més ha avançat en aquest homenatge a la memòria.
“És important que siguin recordats avui, demà i sempre, perquè quan col·loquem una llamborda estem fent una defensa dels valors de la democràcia, de la justícia, de la llibertat i dels drets fonamentals i humans, i sobretot de la fraternitat”, ha clos la consellera.
A l’acte institucional també han assistit la tinent d’alcalde Sandra Castro, la regidora Marta Gispert i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domènech.
Ruta per la ciutat
Des de primera hora del matí, un equip de voluntaris de l’Ajuntament de Lleida, el Grup de Memòria del Centre Excursionista i l’Amical de Mauthausen han realitzat una ruta per diversos carrers i places de la ciutat per a col·locar les deu llambordes Stolpersteine, dedicades a altres tants lleidatans deportats en camps d’extermini nazi, en els domicilis on van viure.
Amb la col·locació de les llambordes d’avui, que estan dedicades a Josep Paul, Joan Fontova, Antonio Vidal, Josep Baqué, Benet Morelló, Josep Rodes, Joan Cascarra, Josep Agulló, Juanito Mayora i Casimir Vila, Lleida recorda 21 dels 45 ciutadans censats que van ser deportats a camps d’extermini, una tasca que es continuarà realitzant fins a la seva conclusió, segons la voluntat de l’equip de govern municipal.