Miquel Pueyo: “El 2030 Lleida serà un referent en tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda”

El paer en cap, Miquel Pueyo, es marca com a objectiu convertir la ciutat en la capital AgroBioTech del sud d’Europa dins del pla de reactivació econòmica per superar els efectes de la pandèmia: “el 2030 Lleida serà un referent en la manera de posar la tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda i provocar simultàniament millores en altres sectors”.

El paer en cap ha presentat aquest projecte estratègic en la conferència Lleida 2030, de la recuperació a la capital AgroBioTech del sud d’Europa que ha pronunciat a l’Auditori Enric Granados.

Pueyo ha assenyalat que la principal prioritat del Govern d’Entesa és revertir la situació generada per la crisi sanitària, amb un triple objectiu. A curt termini, treballar pel bé comú de la ciutadania; a mitjà termini, construir una Lleida més justa, més saludable, més emprenedora i més valenta i, finalment, planificar la ciutat del 2030.

La capital AgroBioTech és la idea central que ha de contribuir a la transformació integral de la ciutat al llarg de la pròxima dècada, sota els principis de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. “Considerem estratègic el rellançament de la nostra economia, el plantejament de Lleida com a una ciutat més verda, sostenible i saludable i la modernització i digitalització del teixit industrial i de les PIME, així com la recuperació del turisme i l’impuls de l’emprenedoria”, ha dit l’alcalde.

Canvi d’era

La Lleida que es projecta com a capital AgroBioTech, referent en tecnologia agroalimentària i energia verda, és ja l’epicentre del segon node tecnològic del Principat -amb més de 160 empreses TIC i 2.000 professionals-, una atractiva plataforma logística, ciutat universitària i pol cultural i de recerca científica. Pueyo ha remarcat que “Lleida és més del que aparenta, més del que projecta i més del que nosaltres mateixos de vegades creiem”. El paer en cap ha posat com a exemple ciutats mitjanes -Màlaga, Dundee (Escòcia) o Wageningen (Països Baixos)- que en els darrers temps han captat projectes d'indústries tecnològiques les quals aposten per la deslocalització. 

D'altra banda, l'alcalde ha donat especial importància a la capacitat d'atreure i de retenir el talent jove per fer realitat la nova Lleida que es vol bastir. Caldrà reforçar l'oferta educativa, d'oci, cultural i de lleure de la ciutat. 

El projecte de la capital AgroBioTech comença a caminar en un canvi d’era marcat per l’emergència climàtica i per la transformació digital -accentuada encara més per la pandèmia- que comporta l’aparició de noves professions. En aquest sentit, l'alcalde ha anunciat que, aquesta tardor, la Paeria presentarà el Pla de Transformació Digital, amb l’objectiu de disposar d’una administració personalitzada, proactiva i eficient.

Pueyo ha subratllat que el XXI serà el segle de les ciutats i que la història de Catalunya no s’entén sense la de Lleida. El creixement del Principat, ha remarcat el primer edil, no es pot desvincular del creixement de la capital del Segrià i del territori que ha de liderar, des de la cooperació lleial i el respecte per les altres administracions i pels altres municipis de la Plana de Lleida.

Recuperació econòmica

Per aconseguir superar els efectes de la crisi i construir la capital AgroBioTech, ja s’ha activat l’Oficina per la Recuperació Econòmica i es disposa d’un pla de reactivació socioeconòmica -dissenyat amb la participació de la Mesa Transversal- amb més de 30 programes i una inversió de més de 2 milions d’euros. Es vol recuperar abans d'un any l'activitat econòmica de la Lleida preCovid.

El sector agroalimentari, la resta de sectors productius i l’administració estan obligats, segons ha asseverat Pueyo, a introduir la sostenibilitat i l'economia circular en els processos, i Lleida ho liderarà en els quatre eixos següents que són la base de la capital AgroBioTech.

• Impuls a l’ecosistema innovador del sector agroalimentari i la bioeconomia, que representen el 40% del PIB de Lleida. El Digital Innovation Hub i l’Agroliving Hub se sumaran a l’ecosistema d’innovació que ja representen el PCiTAL, el Fruitcentre, Agrotecnio i Inno4Agro. D'aquesta sinergia en sorgirà la capitalitat de Lleida, reforçada amb l'acceleradora sectorial d'startups, que impulsarà convocatòries d'àmbit europeu. Cal sumar-hi el paper de MercoLleida, Edullesa i Fira de Lleida, a partir d'un nou pla estratègic orientat a reforçar la innovació i la internacionalització de les empreses i el mercat. La suma d'aquestes apostes ha de permetre atreure coneixement i tendències, i establir una xarxa de connexions i contactes internacionals.

• Reimpulsar el PCiTAL. És un dels grans casos d'èxit de Lleida i una de les principals plataformes del sector TIC en l'àmbit català i espanyol, amb més de 100 empreses i hi treballen prop de 2.000 persones. El Parc serà líder en la transformació digital del territori i bressol de la xarxa empresarial d'innovació. Es preveuen accions i polítiques de promoció Women Tech i projectes com el FabLab previst a l’antic Mercat del Pla.

• Formació en noves habilitats digitals. L'objectiu és formar més de 10.000 persones en aquest camp. Se centralitzarà des de l’Institut Municipal d’Ocupació, amb la complicitat de la Diputació, la UdL i la Cambra de Comerç. Es crearà una nova seu de l’IMO al barri de la Mariola, on s’impartiran programes d’orientació i formació per promoure el reciclatge professional i el talent.

• Creació de nous espais per al desenvolupament i creixement d’activitats econòmiques. Entre Torreblanca-Quatre Pilans i Torre Solé, es duplicarà la suma de la superfície dels 11 polígons actuals i farà possible l’aterratge a Lleida i a Catalunya de grans projectes que actualment tenen difícil ubicació. És imprescindible continuar reforçant les connexions amb el corredor mediterrani i el Port de Tarragona i reforçar l’aliança per l’Eix de l’Ebre-Castelló amb Europa-Pirineus-Tolosa.

L’alcalde ha anunciat que, en paral·lel, es desenvoluparan dues iniciatives de participació mixta en l'àmbit del retail: un laboratori per impulsar la competitivitat i la transformació digital dels comerços i una Àrea de Promoció Econòmica Urbana que promogui i dinamitzi la zona comercial. La bioeconomia serà el denominador comú, “perquè la contaminació és un cost que s'ha d'incorporar al procés productiu, de manera que ecologia i economia verda i productiva siguin dos conceptes coincidents”.

Next Generation

En l’inici de la conferència, l’alcalde ha incidit en el desafiament que ha suposat la gestió de la pandèmia i ha destacat les “xarxes de suport que es van articular, la difuminació de les jerarquies i les ganes de superar plegats aquell malson”. Lleida, amb la ciutadania, les empreses, els col·lectius, les associacions i la Paeria va estar a l’altura, ha destacat el paer en cap.

Pueyo ha recordat que el Pla d’Acció Municipal dissenyat inicialment pel govern municipal va ser profundament modificat a partir de les conclusions de l'Àgora postCovid i de la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat. “Aquest full de ruta es complementa ara amb l'aposta pels fons europeus Next Generation, per als quals hem redactat 14 projectes propis més 7 de compartits amb 46 activitats i un pressupost de 124,64 milions d’euros. És un punt de partida, al qual anirem incorporant nous actors i noves actuacions”.

A la conferència han assistit regidores i regidors del govern i dels grups polítics municipals de l'Ajuntament de Lleida; el president de l'EMD de Sucs, Guillem Boneu; diputades i diputats al Parlament de Catalunya; Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida; José Crespín, subdelegat del Govern; Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida; David Masot, president del Consell Comarcal del Segrià; Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Carmel Mòdol, director general Alimentació i Qualitat Generalitat; Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega, i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, entre altres.