Els grups polítics de la Paeria debaten sobre l’Estat de la Ciutat
L’alcalde Miquel Pueyo demana ser capaços de tenir una mirada que faci possible arribar a consensos en els interessos de la ciutadaniaFèlix Larrosa (PSC) diu que el Govern no té un projecte de ciutat i que dona l’esquena a la ciutadaniaPaco Cerdà (JxCat) assenyala que “el Govern d’Entesa és un precedent de com es poden fer les coses posant per damunt els objectius de ciutat” Ángeles Ribes (C’s) suspèn el Govern en economia, comerç, serveis públics, cohesió social i futur El Comú de Lleida centra la seva intervenció a destacar les polítiques de transició ecològica i participacióXavier Palau (PP) diu que el tripartit, “que venia a defensar i donar veu a les minories, les ha silenciades” Sergio González (regidor no adscrit) defensa la seva actuació al capdavant d’Esports i diu que ha estat utilitzat com a cap de turc Jordina Freixanet (ERC) afirma que aquests dos anys “hem posat les persones al centre i treballat pel bé comú, amb la voluntat de fer les parets de les institucions cada cop més transparents”
L’Ajuntament de Lleida ha celebrat aquest matí el Ple de l’Estat de la Ciutat amb propostes de cercar línies de treball col·laboratiu per part de l’alcalde i algun grup polític del consistori, tot i que l’oposició no ha estalviat les crítiques al balanç positiu que els partits del govern han fet dels dos anys de gestió a la Paeria.
Abans d’iniciar-se el ple, l’alcalde Miquel Pueyo ha convidat els regidors a fer un minut de silenci pel darrer assassinat de violència masclista, en la figura de les nenes de Tenerife, desaparegudes fa setmanes, en trobar-se el cos d’una d’elles al mar.
Al principi, Miquel Pueyo també ha donat compte de l’informe fet pel vicesecretari sobre la participació en els plens del tinent d’alcalde Antoni Postius, mentre tingui la baixa mèdica. Les conclusions d’aquest informe garanteixen el dret del portaveu de JxCat a participar i exercir el sufragi, malgrat aquesta situació.
Cercar consensos en interessos generals
El paer en cap, que ha estat el primer a obrir la sessió plenària –la primera de forma totalment presencial des de l’inici de la pandèmia-, també ha estat el primer a demanar els grups del consistori un esforç per a ser capaços d’elevar el debat per damunt dels interessos partidistes. “Poder mirar cap al futur, fer una lectura coherent del present i esbrinar on podem ser capaços d’arribar a consensos en interès del conjunt de la ciutadania”, ha dit Pueyo com a filosofia de voluntat de servei.
L’alcalde, igual que la resta de portaveus dels grups del consistori, ha tingut paraules de record pels ciutadans que han patit i ens han deixat durant la pandèmia, així com d’agraïment als treballadors dels serveis assistencials, especialment de la salut.
Miquel Pueyo ha fet un repàs de l’acció de govern a mig mandat, marcada en el darrer any pels efectes de la pandèmia. Ha revisat les dades macroeconòmiques, com l’atur o el PIB, però també ha destacat les repercussions en l’àmbit de la salut mental o la violència masclista.
Després d’agrair als partits i la societat civil la constitució de la mesa transversal per a la recuperació de la ciutat, l’alcalde s’ha centrat a explicar l’acció de govern municipal, basant-se en els principis del pacte d’Entesa, signat fa dos anys, però que segueix sent vàlid en aquest camí cap a la recuperació ciutadana post-Covid. “Compromís, justícia, connexió, condició propera, emprenedoria, condició saludable, valentia i seguretat”, ha assenyalat.
En l’àmbit de la Lleida segura, Miquel Pueyo ha destacat entre altres el descens de l’índex de delictes i la transformació de la Guàrdia Urbana, així com el pla local de civisme endegat. Dins la Lleida Compromesa, el paer en cap ha presentat les dades d’atenció social dels serveis municipals, a més de destacar el nou protocol d’empadronament, l’aprovació del primer pla municipal de Polítiques LGBTIQ+ i l’App Co-resol contra la violència masclista, abans de parlar de l’Equipament Municipal de Múltiples Usos. “Una resposta del govern d’Entesa a un problema històric, davant el qual assumim els riscos, en comptes de fer veure que no existeix, com s’ha fet fins ara, en el tema dels temporers”, ha dit.
El paer en cap ha presentat la reformulació de les Escoles Bressol Municipal com a un altre repte superat, ja que malgrat totes les critiques, per primera vegada, el pròxim curs s’haurà equilibrat l’oferta i la demanda, amb una tarifació progressiva i garantint el segell de qualitat d’aquest servei.
En l’àmbit de la Lleida connectada, Miquel Pueyo ha fet esment a l’acord de municipalitzar la zona blava, el projecte de la nova estació d’autobusos, l’ordenança de l’Horta, l’impuls als polígons industrials, la recuperació del Mercat del Pla, que ha de servir com a ens vitalitzador del Centre Històric amb els nous usos que s’hi donaran, i el futur de la Mariola, que podrà aprofitar-se dels ajuts als barris sencers que preparen els governs de l’Estat i Catalunya.
La Lleida Propera, amb la reinvenció dels models de festes majors i populars i la construcció del Museu d’Art Jaume Morera, que revitalitzarà la Rambla Ferran, han estat altres elements destacats de l’acció de Govern. Les polítiques en l’àmbit energètic porten el segell de la Lleida Saludable. En aquesta, el paer en cap ha destacat la millora del reciclatge amb la implantació del servei de recollida Porta a Porta a Pardinyes i Balàfia; la plantació de més de 2.000 arbres en dos anys i les bonificacions per impulsar la instal·lació de plaques fotovoltaiques, que han fet de Lleida el sisè municipi de Catalunya amb aquest tipus d’energia.
Els ajuts al comerç i turisme, la tasca de l’Institut Municipal d’Ocupació, inserint 1.500 treballadors, en l’àmbit de la Lleida Emprenedora, i les actuacions en facilitar els mecanismes per a fiscalitzar una gestió més transparent i ètica han estat els darrers aspectes destacables de la intervenció de Miquel Pueyo.
Abans de cloure la seva intervenció, l’alcalde ha recordat la situació econòmica que es van trobar el nou govern en accedir a la Paeria. No tant com un retret, sinó com una mesura que ha limitat la capacitat d’inversió, a la qual han sabut donar resposta. “El juny del 2019, l’endeutament de l’Ajuntament de Lleida era el 107% del seu pressupost. El 2021, és el 95,8% i en cinc anys, el pla previst és que s’hagi reduït al 75%”, ha clos l’alcalde.
De menor a major
El primer portaveu a intervenir, després de l’alcalde, ha estat el regidor no adscrit, Sergio González, el qual ha aprofitat el seu temps per fer una valoració de la seva etapa com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Lleida.
Per la seva part, el portaveu del grup del Partit Popular, Xavier Palau, ha denunciat la decadència de la ciutat, governada per un tripartit “que venia a defensar i donar veu a les minories i les ha silenciades”.
Per a Palau, “el canvi que ens prometien s’ha convertit amb una ciutat més deixada, més bruta, més insegura, més incívica, amb més okupacions, amb menys seguretat jurídica, sense lleialtat institucional per trencar amb la neutralitat de les institucions menyspreant una part dels lleidatans, amb els barris i l’Horta més abandonats que mai, sense lideratge ni projectes de ciutat i això si, paguem més impostos i rebem menys serveis. L’Ajuntament actual té entre altres objectius arraconar el teixit veïnal de Lleida, les cases regionals, els propietaris dels pisos i comunitats afectades per okupacions, entre d’altres”.
Xavier Palau ha acusat al Govern de la Paeria d’estar teledirigit i ordenat des de Barcelona i l’ha acusat de manca d’idees i projectes per atreure inversions. “Veiem com empreses lleidatanes s’instal·len a la Franja per la ceguesa de les autoritats locals i regionals incapaces d’oferir més sol industrial, millors polígons industrials, defensar millors infraestructures i comunicacions, apostar per una línia de ferrocarril que ens connecti amb el nord d’Europa per transportar les mercaderies locals i instal·lar plataformes logístiques a Lleida”.
El portaveu popular ha distingit entre projectes imprescindibles, pel funcionament del dia a dia, i projectes transversal, per a preguntar primer què se n’havia fet de l’estació d’autobusos, el pla de les Basses, el pla de l’Estació, la remodelació de la Rambla o el nou POUM.
Tot seguit s’ha fixat en els projectes menys ostentosos per denunciar inseguretat ciutadana, la connivència amb les okupacions, el desordre en la promoció econòmica i els impostos municipals, la seguretat a l’Horta i la recuperació del Centre Històric.
Ha estat en el segon torn d’intervencions on Palau ha proposat al Govern un Pacte pel Centre Històric, en la línia de la moció que va presentar en el darrer Ple i que es va aprovar per unanimitat.
El Comú de Lleida, per la transició ecològica i la participació
La regidora Elena Ferre i el tinent d’alcalde Sergi Talamonte s’han repartit el temps d’intervenció del Comú de Lleida. Ferre ha destacat els avenços cap a una ciutat de drets (a l’habitatge, LGTBI, a l’educació), alhora que s’ha activat la Xarxa Solidària de Lleida, mantenint viva una eina comunitària per potenciar el voluntariat. Per altra part, ha assenyalat les passes que s’han fet cap a una ciutat amb una gestió més transparent i oberta, activant el Consell de Ciutat.
Entre altres realitats, Ferre ha assenyalat la primera Fira de la Contractació Pública i la Bústia Ètica, alhora que explicar les passes fetes en avançar cap a la descentralització dels serveis de l’Oficina d’Atenció Ciutadana.
Per la seva part, Sergi Talamonte ha centrat la seva intervenció en les accions per una Lleida més saludable, més verda i amable. La recollida selectiva, l’impuls a l’energia fotovoltaica, la plantació d’arbres i les millores al Refugi dels Peluts han estat els primers aspectes que ha tractat, abans d’abordar l’aposta per un nou model de mobilitat sostenible i segura, que faci realitat la Lleida Ciutat 30.
Talamonte, en defensar el model de ciutat comercial, s’ha posicionat contra el projecte de Torre Salses. “Som aquí per defensar el nostre comerç i això implica complir amb el compromís d’aturar el projecte de Torre Salses, un model de comerç depredador i caduc, tal com vam acordar els tres grups que integrem el govern en el Pacte d’Entesa”.
El suspens de Ciutadans
La portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, ha posat un suspens al govern en economia, comerç, serveis públics, cohesió social i futur, i ha anat aclarint tots els punts. En l’àmbit econòmic, ha manifestat que el govern d’Entesa no havia donat una bona notícia en dos anys. “Vostès són els campions en pujada d’impostos. Els han apujat tots i l’any vinent ho tornaran a fer”.
Després de responsabilitzar al Govern la fugida de futures inversions d’empreses de Lleida cap a la Franja, Ribes troba a faltar manca d’idees en el model comercial de ciutat. “Quines idees han posat en marxa amb èxit?”, s’ha preguntat. I tot seguit ha respost ella mateixa. “Una. Els ajuts directes per la Covid, que casualment portaven la nostra signatura”.
Després de suspendre al Govern de la Paeria en serveis públics, s’interrogava sobre què havien fet al marge d’encarir-los, externalitzar-los i tancar algunes escoles bressol. “Res”, seguia dient, per reprendre el fil amb el tema de la neteja dels carrers. “El 22% de les queixes veïnals a la Síndica són per la neteja. Lleida està bruta i vostès no hi posen remei”, deia per enllaçar-ho amb el malestar per la implantació del servei de recollida selectiva Porta a Porta.
Ángeles Ribes també ha titllat d’arrogant la forma de governar, que genera un enfrontament social, i ha posat com a exemples la instal·lació de l’alberg de temporers a Pardinyes o el tancament selectiu de les piscines municipals.
JxCat i els objectius de ciutat
El tinent d’alcalde Paco Cerdà ha exercit de portaveu de JxCat en absència de Toni Postius. Cerdà ha iniciat la seva intervenció recordant que fa dos anys Lleida va votar un canvi i que “el Govern d’Entesa és un precedent de com es poden fer les coses posant per damunt els objectius de ciutat i adaptant la ideologia de cadascú al bé comú del ciutadà”.
Paco Cerdà ha agrupat l’acció de govern en quatre grans eixos: Exercint la Capitalitat de Lleida, la Projecció i Promoció de la ciutat, el Compromís amb la Sostenibilitat i l’Optimització dels Recursos.
Dins l’àmbit de capitalitat, ha destacat “aquelles polítiques que ens estan conduint cap a la industrialització i la capitalitat de la ciutat de Lleida, per fer-ne d’aquesta la segona capital del país. En aquesta línia, considerem de gran rellevància l’inici de la tramitació del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de Torreblanca-Quatre Pilans. Aquest polígon dotarà a la ciutat de Lleida d’un potencial d’atracció d’inversions resolent una carència històrica de sòl industrial”.
Cerdà també ha destacat l’aposta per l’Horta, en impulsar la marca de referència i l’aprovació de l’Ordenança municipal, i la viabilitat de la nova estació d’autobusos, que permet desencallar el Pla de l’Estació després de 15 anys.
El tinent d’alcalde també ha parlat dels plans per a promoure una bona imatge de la ciutat, amb la redacció del Pla Estratègic de Turisme; de la posada en marxa de l’Oficina de Recuperació Econòmica, per acompanyar als petits i mitjans empresaris en moments de gran incertesa per tot el país, i de les campanyes per a reforçar el comerç local”.
La implantació de la Ciutat 30 i el compromís amb el Medi Ambient han estat altres elements introduïts en la intervenció de Cerdà.
Crítica i oferiment
El portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha començat la seva intervenció criticant el Govern de donar l’esquena a la ciutadania i de manca de projectes de ciutat. “Cada decisió que prenen genera divisió. No tenen propostes per a la cohesió de la ciutat, per la promoció econòmica, per projectar el seu rol de capitalitat, per reclamar les infraestructures necessàries ni tampoc per posicionar-la com a ciutat verda i amable”.
Larrosa ha anat explicant les acusacions genèriques. Ha dit que el govern no ha escoltat la ciutadania en propostes com la de l’alberg de Pardinyes, no ha fet cas els pares i mares de les Escoles Bressol i ha decidit suprimir la línia de bus del Centre Històric, essencial per a la gent gran”. Per tot això, li ha demanat a l’alcalde que posin les persones al centre de les polítiques públiques municipals.
Lleida és la segona capital de Catalunya, però segons el portaveu del PSC la passivitat del Govern ens fa perdre oportunitat, no avancem en l’ordenació urbanística de la ciutat. “I mentrestant només sentim paraules i Ponentia opta per instal·lar-se a Tamarit”.
Fèlix Larrosa també ha retret la pressió fiscal de la Paeria. “Passaran a la història per crear la nova taxa per a la tinença d’animals i per incrementar tots els impostos i taxes, fins i tot per ser enterrats en el cementiri”.
La llista de retrets s’ha estès a les vinculades al sector de l’hostaleria, turisme i comerç, abans d’assenyalar la manca de polítiques de promoció cultural i destacar que les polítiques de transició ecològica són projectes socialistes.
El portaveu socialista, que ha estat molt crític en la seva primera intervenció, en la segona ha volgut més conciliador. “Som rigorosos però pro positius, senyor alcalde. I per fer Lleida més gran, compti amb nosaltres”, ha clos Larrosa.
Valors republicans
La tinent d’alcalde Jordina Freixanet ha intervingut en nom del grup d’ERC per defensar els valors republicans com a constructors d’una societat cohesionada, que projecti un ideal de ciutadania lliure, critica participativa i compromesa. “Durant aquests dos anys de governança republicana a la Paeria hem tirat endavant projectes amb l’única finalitat – que no és pas poca – de posar les persones al centre, de treballar pel bé comú, amb la voluntat de fer les parets de les institucions cada cop més transparents”, ha dit a l’inici, per a continuació anar explicant amb detall algunes de les accions de govern.
Jordina Freixanet ha assenyalat que avui érem aquí per escoltar tothom i per fer-ho amb una mirada oberta, transversal i amplia. Per escoltar, per aprendre i per contribuir a fer-ho millor. I la tinent d’alcalde ha aprofitat el segon torn d’intervencions per advertir dels perills de conduir els debats ancorant-se en la total inestabilitat i professant la teoria del caos. “Només els recordo, als uns i als altres, que en tots els caos, només guanyen els populismes i la dreta. I aquí, no ens hi trobaran. Davant de la teoria del caos, la resposta és més governança republicana, més lideratge des de la Paeria i més Lleida. Via Àmplia a la nova política, a la política oberta i de grans consensos de ciutat”.
Freixanet ha reblat la intervenció dient que al seu grup els mou “situar la ciutadania al centre de la governança i de totes les polítiques socials, treballar per la igualtat efectiva entre dones i homes, fer de la justícia social el principi orientador de la nostra actuació, dinamitzar l’economia per contribuir a minimitzar desigualtats, fer de l’educació la principal eina de transformació social, i gestionar l’entorn i el model urbanístic des de la responsabilitat. Volem inspirar confiança i oferir representació a tothom que s’identifica amb la llibertat, la fraternitat i la justícia social. Tenim la missió de sumar i de donar veu a totes les persones”.
Abans d’iniciar-se el ple, l’alcalde Miquel Pueyo ha convidat els regidors a fer un minut de silenci pel darrer assassinat de violència masclista, en la figura de les nenes de Tenerife, desaparegudes fa setmanes, en trobar-se el cos d’una d’elles al mar.
Al principi, Miquel Pueyo també ha donat compte de l’informe fet pel vicesecretari sobre la participació en els plens del tinent d’alcalde Antoni Postius, mentre tingui la baixa mèdica. Les conclusions d’aquest informe garanteixen el dret del portaveu de JxCat a participar i exercir el sufragi, malgrat aquesta situació.
Cercar consensos en interessos generals
El paer en cap, que ha estat el primer a obrir la sessió plenària –la primera de forma totalment presencial des de l’inici de la pandèmia-, també ha estat el primer a demanar els grups del consistori un esforç per a ser capaços d’elevar el debat per damunt dels interessos partidistes. “Poder mirar cap al futur, fer una lectura coherent del present i esbrinar on podem ser capaços d’arribar a consensos en interès del conjunt de la ciutadania”, ha dit Pueyo com a filosofia de voluntat de servei.
L’alcalde, igual que la resta de portaveus dels grups del consistori, ha tingut paraules de record pels ciutadans que han patit i ens han deixat durant la pandèmia, així com d’agraïment als treballadors dels serveis assistencials, especialment de la salut.
Miquel Pueyo ha fet un repàs de l’acció de govern a mig mandat, marcada en el darrer any pels efectes de la pandèmia. Ha revisat les dades macroeconòmiques, com l’atur o el PIB, però també ha destacat les repercussions en l’àmbit de la salut mental o la violència masclista.
Després d’agrair als partits i la societat civil la constitució de la mesa transversal per a la recuperació de la ciutat, l’alcalde s’ha centrat a explicar l’acció de govern municipal, basant-se en els principis del pacte d’Entesa, signat fa dos anys, però que segueix sent vàlid en aquest camí cap a la recuperació ciutadana post-Covid. “Compromís, justícia, connexió, condició propera, emprenedoria, condició saludable, valentia i seguretat”, ha assenyalat.
En l’àmbit de la Lleida segura, Miquel Pueyo ha destacat entre altres el descens de l’índex de delictes i la transformació de la Guàrdia Urbana, així com el pla local de civisme endegat. Dins la Lleida Compromesa, el paer en cap ha presentat les dades d’atenció social dels serveis municipals, a més de destacar el nou protocol d’empadronament, l’aprovació del primer pla municipal de Polítiques LGBTIQ+ i l’App Co-resol contra la violència masclista, abans de parlar de l’Equipament Municipal de Múltiples Usos. “Una resposta del govern d’Entesa a un problema històric, davant el qual assumim els riscos, en comptes de fer veure que no existeix, com s’ha fet fins ara, en el tema dels temporers”, ha dit.
El paer en cap ha presentat la reformulació de les Escoles Bressol Municipal com a un altre repte superat, ja que malgrat totes les critiques, per primera vegada, el pròxim curs s’haurà equilibrat l’oferta i la demanda, amb una tarifació progressiva i garantint el segell de qualitat d’aquest servei.
En l’àmbit de la Lleida connectada, Miquel Pueyo ha fet esment a l’acord de municipalitzar la zona blava, el projecte de la nova estació d’autobusos, l’ordenança de l’Horta, l’impuls als polígons industrials, la recuperació del Mercat del Pla, que ha de servir com a ens vitalitzador del Centre Històric amb els nous usos que s’hi donaran, i el futur de la Mariola, que podrà aprofitar-se dels ajuts als barris sencers que preparen els governs de l’Estat i Catalunya.
La Lleida Propera, amb la reinvenció dels models de festes majors i populars i la construcció del Museu d’Art Jaume Morera, que revitalitzarà la Rambla Ferran, han estat altres elements destacats de l’acció de Govern. Les polítiques en l’àmbit energètic porten el segell de la Lleida Saludable. En aquesta, el paer en cap ha destacat la millora del reciclatge amb la implantació del servei de recollida Porta a Porta a Pardinyes i Balàfia; la plantació de més de 2.000 arbres en dos anys i les bonificacions per impulsar la instal·lació de plaques fotovoltaiques, que han fet de Lleida el sisè municipi de Catalunya amb aquest tipus d’energia.
Els ajuts al comerç i turisme, la tasca de l’Institut Municipal d’Ocupació, inserint 1.500 treballadors, en l’àmbit de la Lleida Emprenedora, i les actuacions en facilitar els mecanismes per a fiscalitzar una gestió més transparent i ètica han estat els darrers aspectes destacables de la intervenció de Miquel Pueyo.
Abans de cloure la seva intervenció, l’alcalde ha recordat la situació econòmica que es van trobar el nou govern en accedir a la Paeria. No tant com un retret, sinó com una mesura que ha limitat la capacitat d’inversió, a la qual han sabut donar resposta. “El juny del 2019, l’endeutament de l’Ajuntament de Lleida era el 107% del seu pressupost. El 2021, és el 95,8% i en cinc anys, el pla previst és que s’hagi reduït al 75%”, ha clos l’alcalde.
De menor a major
El primer portaveu a intervenir, després de l’alcalde, ha estat el regidor no adscrit, Sergio González, el qual ha aprofitat el seu temps per fer una valoració de la seva etapa com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Lleida.
Per la seva part, el portaveu del grup del Partit Popular, Xavier Palau, ha denunciat la decadència de la ciutat, governada per un tripartit “que venia a defensar i donar veu a les minories i les ha silenciades”.
Per a Palau, “el canvi que ens prometien s’ha convertit amb una ciutat més deixada, més bruta, més insegura, més incívica, amb més okupacions, amb menys seguretat jurídica, sense lleialtat institucional per trencar amb la neutralitat de les institucions menyspreant una part dels lleidatans, amb els barris i l’Horta més abandonats que mai, sense lideratge ni projectes de ciutat i això si, paguem més impostos i rebem menys serveis. L’Ajuntament actual té entre altres objectius arraconar el teixit veïnal de Lleida, les cases regionals, els propietaris dels pisos i comunitats afectades per okupacions, entre d’altres”.
Xavier Palau ha acusat al Govern de la Paeria d’estar teledirigit i ordenat des de Barcelona i l’ha acusat de manca d’idees i projectes per atreure inversions. “Veiem com empreses lleidatanes s’instal·len a la Franja per la ceguesa de les autoritats locals i regionals incapaces d’oferir més sol industrial, millors polígons industrials, defensar millors infraestructures i comunicacions, apostar per una línia de ferrocarril que ens connecti amb el nord d’Europa per transportar les mercaderies locals i instal·lar plataformes logístiques a Lleida”.
El portaveu popular ha distingit entre projectes imprescindibles, pel funcionament del dia a dia, i projectes transversal, per a preguntar primer què se n’havia fet de l’estació d’autobusos, el pla de les Basses, el pla de l’Estació, la remodelació de la Rambla o el nou POUM.
Tot seguit s’ha fixat en els projectes menys ostentosos per denunciar inseguretat ciutadana, la connivència amb les okupacions, el desordre en la promoció econòmica i els impostos municipals, la seguretat a l’Horta i la recuperació del Centre Històric.
Ha estat en el segon torn d’intervencions on Palau ha proposat al Govern un Pacte pel Centre Històric, en la línia de la moció que va presentar en el darrer Ple i que es va aprovar per unanimitat.
El Comú de Lleida, per la transició ecològica i la participació
La regidora Elena Ferre i el tinent d’alcalde Sergi Talamonte s’han repartit el temps d’intervenció del Comú de Lleida. Ferre ha destacat els avenços cap a una ciutat de drets (a l’habitatge, LGTBI, a l’educació), alhora que s’ha activat la Xarxa Solidària de Lleida, mantenint viva una eina comunitària per potenciar el voluntariat. Per altra part, ha assenyalat les passes que s’han fet cap a una ciutat amb una gestió més transparent i oberta, activant el Consell de Ciutat.
Entre altres realitats, Ferre ha assenyalat la primera Fira de la Contractació Pública i la Bústia Ètica, alhora que explicar les passes fetes en avançar cap a la descentralització dels serveis de l’Oficina d’Atenció Ciutadana.
Per la seva part, Sergi Talamonte ha centrat la seva intervenció en les accions per una Lleida més saludable, més verda i amable. La recollida selectiva, l’impuls a l’energia fotovoltaica, la plantació d’arbres i les millores al Refugi dels Peluts han estat els primers aspectes que ha tractat, abans d’abordar l’aposta per un nou model de mobilitat sostenible i segura, que faci realitat la Lleida Ciutat 30.
Talamonte, en defensar el model de ciutat comercial, s’ha posicionat contra el projecte de Torre Salses. “Som aquí per defensar el nostre comerç i això implica complir amb el compromís d’aturar el projecte de Torre Salses, un model de comerç depredador i caduc, tal com vam acordar els tres grups que integrem el govern en el Pacte d’Entesa”.
El suspens de Ciutadans
La portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, ha posat un suspens al govern en economia, comerç, serveis públics, cohesió social i futur, i ha anat aclarint tots els punts. En l’àmbit econòmic, ha manifestat que el govern d’Entesa no havia donat una bona notícia en dos anys. “Vostès són els campions en pujada d’impostos. Els han apujat tots i l’any vinent ho tornaran a fer”.
Després de responsabilitzar al Govern la fugida de futures inversions d’empreses de Lleida cap a la Franja, Ribes troba a faltar manca d’idees en el model comercial de ciutat. “Quines idees han posat en marxa amb èxit?”, s’ha preguntat. I tot seguit ha respost ella mateixa. “Una. Els ajuts directes per la Covid, que casualment portaven la nostra signatura”.
Després de suspendre al Govern de la Paeria en serveis públics, s’interrogava sobre què havien fet al marge d’encarir-los, externalitzar-los i tancar algunes escoles bressol. “Res”, seguia dient, per reprendre el fil amb el tema de la neteja dels carrers. “El 22% de les queixes veïnals a la Síndica són per la neteja. Lleida està bruta i vostès no hi posen remei”, deia per enllaçar-ho amb el malestar per la implantació del servei de recollida selectiva Porta a Porta.
Ángeles Ribes també ha titllat d’arrogant la forma de governar, que genera un enfrontament social, i ha posat com a exemples la instal·lació de l’alberg de temporers a Pardinyes o el tancament selectiu de les piscines municipals.
JxCat i els objectius de ciutat
El tinent d’alcalde Paco Cerdà ha exercit de portaveu de JxCat en absència de Toni Postius. Cerdà ha iniciat la seva intervenció recordant que fa dos anys Lleida va votar un canvi i que “el Govern d’Entesa és un precedent de com es poden fer les coses posant per damunt els objectius de ciutat i adaptant la ideologia de cadascú al bé comú del ciutadà”.
Paco Cerdà ha agrupat l’acció de govern en quatre grans eixos: Exercint la Capitalitat de Lleida, la Projecció i Promoció de la ciutat, el Compromís amb la Sostenibilitat i l’Optimització dels Recursos.
Dins l’àmbit de capitalitat, ha destacat “aquelles polítiques que ens estan conduint cap a la industrialització i la capitalitat de la ciutat de Lleida, per fer-ne d’aquesta la segona capital del país. En aquesta línia, considerem de gran rellevància l’inici de la tramitació del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de Torreblanca-Quatre Pilans. Aquest polígon dotarà a la ciutat de Lleida d’un potencial d’atracció d’inversions resolent una carència històrica de sòl industrial”.
Cerdà també ha destacat l’aposta per l’Horta, en impulsar la marca de referència i l’aprovació de l’Ordenança municipal, i la viabilitat de la nova estació d’autobusos, que permet desencallar el Pla de l’Estació després de 15 anys.
El tinent d’alcalde també ha parlat dels plans per a promoure una bona imatge de la ciutat, amb la redacció del Pla Estratègic de Turisme; de la posada en marxa de l’Oficina de Recuperació Econòmica, per acompanyar als petits i mitjans empresaris en moments de gran incertesa per tot el país, i de les campanyes per a reforçar el comerç local”.
La implantació de la Ciutat 30 i el compromís amb el Medi Ambient han estat altres elements introduïts en la intervenció de Cerdà.
Crítica i oferiment
El portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha començat la seva intervenció criticant el Govern de donar l’esquena a la ciutadania i de manca de projectes de ciutat. “Cada decisió que prenen genera divisió. No tenen propostes per a la cohesió de la ciutat, per la promoció econòmica, per projectar el seu rol de capitalitat, per reclamar les infraestructures necessàries ni tampoc per posicionar-la com a ciutat verda i amable”.
Larrosa ha anat explicant les acusacions genèriques. Ha dit que el govern no ha escoltat la ciutadania en propostes com la de l’alberg de Pardinyes, no ha fet cas els pares i mares de les Escoles Bressol i ha decidit suprimir la línia de bus del Centre Històric, essencial per a la gent gran”. Per tot això, li ha demanat a l’alcalde que posin les persones al centre de les polítiques públiques municipals.
Lleida és la segona capital de Catalunya, però segons el portaveu del PSC la passivitat del Govern ens fa perdre oportunitat, no avancem en l’ordenació urbanística de la ciutat. “I mentrestant només sentim paraules i Ponentia opta per instal·lar-se a Tamarit”.
Fèlix Larrosa també ha retret la pressió fiscal de la Paeria. “Passaran a la història per crear la nova taxa per a la tinença d’animals i per incrementar tots els impostos i taxes, fins i tot per ser enterrats en el cementiri”.
La llista de retrets s’ha estès a les vinculades al sector de l’hostaleria, turisme i comerç, abans d’assenyalar la manca de polítiques de promoció cultural i destacar que les polítiques de transició ecològica són projectes socialistes.
El portaveu socialista, que ha estat molt crític en la seva primera intervenció, en la segona ha volgut més conciliador. “Som rigorosos però pro positius, senyor alcalde. I per fer Lleida més gran, compti amb nosaltres”, ha clos Larrosa.
Valors republicans
La tinent d’alcalde Jordina Freixanet ha intervingut en nom del grup d’ERC per defensar els valors republicans com a constructors d’una societat cohesionada, que projecti un ideal de ciutadania lliure, critica participativa i compromesa. “Durant aquests dos anys de governança republicana a la Paeria hem tirat endavant projectes amb l’única finalitat – que no és pas poca – de posar les persones al centre, de treballar pel bé comú, amb la voluntat de fer les parets de les institucions cada cop més transparents”, ha dit a l’inici, per a continuació anar explicant amb detall algunes de les accions de govern.
Jordina Freixanet ha assenyalat que avui érem aquí per escoltar tothom i per fer-ho amb una mirada oberta, transversal i amplia. Per escoltar, per aprendre i per contribuir a fer-ho millor. I la tinent d’alcalde ha aprofitat el segon torn d’intervencions per advertir dels perills de conduir els debats ancorant-se en la total inestabilitat i professant la teoria del caos. “Només els recordo, als uns i als altres, que en tots els caos, només guanyen els populismes i la dreta. I aquí, no ens hi trobaran. Davant de la teoria del caos, la resposta és més governança republicana, més lideratge des de la Paeria i més Lleida. Via Àmplia a la nova política, a la política oberta i de grans consensos de ciutat”.
Freixanet ha reblat la intervenció dient que al seu grup els mou “situar la ciutadania al centre de la governança i de totes les polítiques socials, treballar per la igualtat efectiva entre dones i homes, fer de la justícia social el principi orientador de la nostra actuació, dinamitzar l’economia per contribuir a minimitzar desigualtats, fer de l’educació la principal eina de transformació social, i gestionar l’entorn i el model urbanístic des de la responsabilitat. Volem inspirar confiança i oferir representació a tothom que s’identifica amb la llibertat, la fraternitat i la justícia social. Tenim la missió de sumar i de donar veu a totes les persones”.