<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/35630>>.

La Festa de Moros i Cristians de Lleida, la primera que es reprèn a l’Estat després de l’inici de la pandèmia

Lleida viurà les Ambaixades, l’Entrada de Gala i la Batalla els dies 25 i 26 de setembre amb limitacions per la Covid-19 Bon ritme d’inscripció del públic per reservar seient als actes, que cal fer a la web de l’entitat

Lleida viurà les Ambaixades, l’Entrada de Gala i la Batalla els dies 25 i 26 de setembre amb limitacions per la Covid-19 Bon ritme d’inscripció del públic per reservar seient als actes, que cal fer a la web de l’entitat

L’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida celebrarà els proper cap de setmana, dies 25 i 26 de setembre, la tradicional celebració que es va haver de suspendre l’any passat a causa de la pandèmia i que també es va optar per ajornar el passat mes de maig, a l’espera d’una millor evolució de la salut pública. Serà la primera festa de moros i cristians de l’Estat que reprèn l’activitat, segons ha confirmat avui el president de l’entitat festera, Josep Lluís Gàzquez, durant la presentació dels actes de la Festa.

D’aquesta manera, l’Associació podrà celebrar, per fi, el 25è aniversari de la Festa de Moros i Cristians encara que sigui amb diversos canvis, en una versió més reduïda i amb aforament limitat. Enguany només se celebraran els actes principals, com són les Ambaixades, l’Entrada i la Batalla, però en un format adaptat a les mesures restrictives a les que està obligada per les administracions a causa de la Covid-19.

Igualment, el fet de coincidir amb les Festes de Tardor de la ciutat també ha provocat que s’hagin modificat ubicacions i horaris dels actes en relació al programa tradicional. Però amb ganes i il·lusió, la Festa de Moros i Cristians torna i vol recuperar la presència de públic en aquests actes. Per això, a la web de l’associació hi ha un enllaç a la Festa d’enguany des d’on es poden fer les reserves de seient per a tots els actes i amb tota la informació detallada.

Fins ara el ritme d’inscripcions és molt bo, amb més de la meitat dels seients ja reservats, sobretot a les cadires que hi haurà a l’avinguda Blondel per veure la desfilada de gala. Cal recordar que aquest senzill tràmit de registre individual és necessari, ja que l’aforament estarà limitat a la capacitat de cadascun dels espais habilitats. També caldrà utilitzar mascareta durant la durada dels actes. Per poder assistir a qualsevol dels actes d’on es tingui reserva serà imprescindible presentar als responsables del control d’accessos la inscripció rebuda.

La Festa de Moros i Cristians començarà dissabte dia 25 a les 18.00 hores a la plaça Sant Joan amb les Ambaixades, acte que comptarà amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga.
En aquest primer acte, les tropes cristianes arriben a la ciutat i demanaran la rendició de l’exèrcit moro. Després de la batalla dialèctica entre els ambaixadors, el moros refusen l’oferta i els cristians es retiren anunciant la batalla de l’endemà. L’autora del text és Mireia González Antó, escriptora i periodista. L’ambaixador moro és Miguel Ángel Gil Sallen, de la comparsa dels Banu-Hud, mentre que l’ambaixador cristià és José Mª Secaduras Lujano, de la comparsa dels Anglesola.

Diumenge, dia 26, a les 17:30 hores es celebrarà la XXV Entrada de Gala, en un itinerari establert entre la plaça Bores, Pont Vell, Avinguda de Blondel i fins la passarel·la del Liceu Escolar on es preveu un aforament limitat a 700 persones assegudes al llarg de la desfilada de lluïment. Sortirà primer el bàndol moro amb les comparses dels Banu-Hud, els Al·leridís i els Musa. Tot seguit, desfilarà el bàndol cristià amb les comparses dels Anglesola, els Pallaresos i els Urgellencs. Unes 300 persones participaran de l’Entrada entre festers i músics de les bandes. Cal subratllar que hi haurà quatre bandes: les lleidatanes Ilerband i la Banda Simfònica Unió Musical, la Banda Valènia de Barcelona i la banda Miralbueno de Saragossa. Aquestes dues darreres, desfilaran a Lleida per primera vegada.

Finalment, el mateix diumenge, a les 20.00 hores i a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella se celebrarà l’escenificació de la batalla per conquerir la ciutat. L’autor del text de la Batalla és de l’historiador i activista cultural Pep Tort i la direcció artística va a càrrec de Ramon Caballol. El Caid Moro és Antoni Pomés, de la comparsa del Banu-Hud, mentre que la Comtessa Cristiana recau en aquesta edició a Mariona Franco, dels Anglesola. En aquest acte final s’ha previst un aforament de 300 persones.

El president de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida ha explicat que la pandèmia ha obligat a fer molt canvis, molt d’ells aliens a l’associació, com les dificultats de contractació de bandes de música de fora de Lleida a casa de la Covid. El mateix passa amb les empreses valencianes que lloguen el vestuari de gala o els grups d’animació, ball i recreació que formen el seguici de les capitanies. No obstant, segons Gàzquez, “sortirem amb vestuari propi, que per sort el tenim, no com altres ciutats”, afegint que “la idea és sortir com sigui. Si estem massa temps sense activitat la gent es desmotiva i els grans pleguen i els joves no s’animen a participar”. Mariona Franco, la comtessa cristiana, ha afegit en representació dels joves de l’entitat, que han perdut moltes dinàmiques d’activitats i hi ha risc que els joves deixin de participar en organitzacions de cultura popular, però es va mostrar segura de recuperar les inèrcies perdudes.

Finalment, el regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, ha clos la presentació elogiant l’Associació de la Festa de Moros i Cristians perquè “des d’un principi ha trobat solucions per mantenir activitats i estem molt agraïts per l’esforç, tot i els inconvenients”. Amor ha afirmat que “el missatge és que Moros i Cristians tornen al carrer i esperem que la gent en gaudeixi molt”. El regidor ha volgut descatar que la festa és cultura i també que també és un motor econòmic, ja que darrere de tota activitat cultural hi ha moltes empreses que en depenen i en viuen.