<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/3568>>.

L'alcalde recull a Niça el guardó internacional concedit a la passarel·la dels Camps Elisis

L'Ajuntament rep el premi europeu al millor projecte desenvolupat a Espanya en els anys 2003-2004 en el marc del Simposi Internacional d'Arquitectura en Acer que se celebra a Niça

L'Ajuntament rep el premi europeu al millor projecte desenvolupat a Espanya en els anys 2003-2004 en el marc del Simposi Internacional d'Arquitectura en Acer que se celebra a Niça

L'alcalde Àngel Ros ha recollit aquesta tarda el guardó que l'European Convention for Constructional Steelwork (ECCS) ha atorgat a la passarel·la sobre el riu Segre situada a l'altura dels Camps Elisis. L'ECCS integra els fabricants i constructors d'acer que enguany lliuren els seus guardons a Niça, en el decurs del Simposi Internacional d'Arquitectura en Acer. El premi es concedeix cada dos anys i és el més important en l'àmbit europeu pel que fa a les estructures d'acer. La passarel·la dels Camps Elisis és l'únic projecte guardonat de l'Estat espanyol. El premi ha estat atorgat a la Paeria, com a promotora del projecte; als arquitectes de l'estudi PJ Ravellat; als enginyers del gabinet J Rui Wamba, i a les constructores Sorigué i CEMESA. La tinenta d'alcalde Marta Camps ha estat present també en la cerimòmia de lliurament dels guardons en la qual s'han distingit altres 19 projectes de la resta d'Europa. Els productors d'acer europeus han reconegut en l'obra lleidatana uns processos tècnics originals fora dels estàndards en l'ús de les estructures metàl·liques. I és que la passarel·la lleidatana està constituïda per un tipus d'acer especial que va requerir la intervenció de soldadors especialitzats provinents d'Astúries en el procés de bastiment de l'obra. A més, el cos central de la passarel·la el conforma una biga de secció asimètrica en forma de "z" que permet salvar la distància de 83 metres entre els pilars centrals sobre els quals reposa i que, alhora, confereix esveltesa a l'obra vista a distància. De la mateixa manera, aquesta estructura en forma de "z" dóna a la passarel·la dos alçats diferents: així, en el seu costat nord la mateixa biga actua com a barana opaca, mentre que aigües avall una barana de vidre amplia les vistes cap a la Seu Vella. La passarel·la dels Camps Elisis té 144 metres de llargada (repartida en tres trams de 31.65 m, 83 m i 29 m i amb un gàlib lliure d’uns 9.30 m sobre el nivell del canal d’aigües baixes) i 5'85 m d’amplada. A més, l'obra s'eixampla en una plataforma-mirador a la banda de l'avinguda Tarradellas que s'obre formant una plaça trapezial per damunt del Segre i del passeig de vianants. El paviment és d’asfalt microgrà de color negre per a la pròpia passarel·la i de llamborda de formigó per als accessos dels dos marges. Les obres de construcció van durar aproximadament un any amb un cost proper als dos milions d'euros. Cal recordar que una altra passarel·la lleidatana ja va ser guardonada temps enrere per les seves característiques tècniques. Es tracta del pas que comunica l'avinguda de l'Onze de Setembre amb la zona residencial de Ciutat Jardí pel damunt del traçat de l'AVE. L'obra va ser premiada per l'originalitat del seu material, la fibra de vidre.