L’actor Alex Brendemühl i la guitarrista Nora Buschmann porten ‘Exilio’ fins al Cafè del Teatre

El Cafè del Teatre de l’Escorxador ha acollit aquest vespre la representació d’‘Exilio’ de la mà de l’actor Alex Brendemühl i la guitarrista Nora Buschmann. Aquests dos artistes han col·laborat en la creació d’un programa poètic-musical a partir de textos i composicions entorn de l’exili resultant de la Guerra Civil espanyola, i mitjançant una col·laboració amb l’EUROM i del programa Europe for Citizens de la Unió Europea.

L’espectacle va néixer amb la voluntat d’oferir una visió personal sobre la problemàtica de l’exili, que segueix vigent i que resulta inspiradora gràcies a l’atractiva creació artística d’aquell moment històric. També participen en el muntatge teatral el director audiovisual Lalo García i la productora Txell Sabartés.
L’experiència d’Exilio és un recorregut que s’inicia amb el dolor de la guerra, la mort de Federico García Lorca, els relats dels bombardejos en els textos, i la tomba de Machado. Tot plegat, il·lustrat per la duresa dels dibuixos de Josep Bartolí, imatges dels bombardejos i la desolació de l’èxode cap a França amb els rostres de la derrota, transitant per l’estupor ocasionat per l’exili forçós (Rafael Alberti, José Hierro o Blas de Otero), per passar progressivament a l’acceptació dolorosa de la pròpia realitat (León Felipe, Angelina Muñiz-Hubermann o Luis Cernuda), i tot seguit introduir les imatges d’una Espanya adormida per la dictadura vivint en una estranya resignació (Jaime Gil de Biedma), les pel·lícules domèstiques del tardo-franquisme i el desig de pau i reconciliació final (Salvador Espriu i María Zambrano), que xoca amb les imatges actuals de la realitat de molts exiliats i refugiats.
Un camí cap a certa llum, des del blanc i negre. Amb un to crític, d’evocació d’experiències emocionals impactants, a vegades carregades de dolor, algunes altres, inclús, de cert humor. Tot això acompanyat per una selecció musical que transita per aquests llocs des de la proximitat, l’al·legoria o l’abstracció. Recalcant o tenyint de matisos i colors diferents el que suggereixen els textos i les imatges. Potenciant l’empatia de l’espectador amb l’experiència dolorosa de l’exili i el missatge de tolerància i comprensió
Aquesta funció s’inclou en les activitats programades per l’Àrea de Memòria Democràtica del Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, que el passat divendres va organitzar una altra xerrada sobre la mateixa temàtica (“Els primers exilis de la guerra civil, 1936: els catalans de Gènova”), que va anar a càrrec de l’historiador Rubèn Doll-Petit.