L’alcalde Miquel Pueyo i la consellera de Cultura inauguren la 12a Biennal d’Art Leandre Cristòfol

La 12a edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol ha obert les portes aquest migdia al Centre d’Art La Panera en un acte inaugural en què han participat l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i al qual també han assistit els regidors Jaume Rutllant i Ignasi Amor.

La directora del centre, Cèlia del Diego, ha estat l’encarregada de presentar la 12a edició de la Biennal i de fer un repàs a les obres dels 13 artistes escollits pel comissariat, abans de passar la paraula a les autoritats.
L’alcalde Miquel Pueyo ha destacat la importància del projecte de la Panera, el qual ha titllat de sòlid i de tenir una importància que va més enllà de la ciutat. Al mateix temps ha assenyalat la relació de la Biennal amb el nom de Leandre Cristòfol, “que és per a nosaltres un pare, una divisa i un emblema”.
Per la seva part, la consellera Natàlia Garriga ha reconegut el mèrit del sector creador del país, que malgrat la pandèmia s’ha mantingut actiu, per encoratjar tothom, ja que “la cultura no es fa sola i la construïm entre tots dia rere dia”.
Garriga també ha manifestat que “la Biennal és el resultat de la feina de molts professionals, que fan de les arts visuals un ofici amb criteri i qualitat i que aconsegueixen encomanar l’estima per la cultura de la gestió, programació i creació”.
Per la seva part, Cèlia del Diego ha explicat que la Biennal d’Art Leandre Cristòfol és un esdeveniment que precedeix fins i tot l’equipament mateix del Centre d’Art la Panera, però que amb els anys s’ha anat fent un lloc destacat en el calendari artístic nacional.

El comissariat
Aquest any, i d’acord amb els canvis que es van implementar fa un parell d’edicions, la Biennal ha estat comissariada per un equip format per dues comissàries independents, Alexandra Laudo i Soledad Gutiérrez, conjuntament amb Cèlia del Diego, directora del Centre. També han participat en la selecció els responsables del projecte Javelina —Jordi Antas, Roc Domingo i Antoni Jové—, encarregats de triar un artista del territori d’entre els que integren l’arxiu del projecte, i la responsable del Centre de Documentació —Anna Roigé–, que vetlla per la presència de les arts gràfiques i l’edició a la mostra i escull un projecte editorial, el qual també s’incorpora o se n’amplia la representació en el fons d’edicions especials i de llibres d’artista de la Panera. Cèlia del Diego ha explicat que el plantejament de la Biennal no és temàtic, sinó nominal, en tant que posa èmfasi en uns noms, en la tria d’uns artistes, més que no pas en unes obres determinades. Per descomptat, hi ha també una selecció curosa de l’obra o de les obres amb què cada un d’aquests artistes són representats a la Biennal, però es podria dir que aquests treballs volen ser, sobretot, un detonant, una circumstància que convidi a revisar el conjunt de la pràctica d’aquests creadors i que els assenyali com a agents rellevants de l’escena artística present i futura. És interessant, tanmateix, que, malgrat no haver escollit cada treball atenent al conjunt final resultant, sinó a la seva especificitat i al fet que fossin obres recents i rellevants en la pràctica d’aquests artistes, la selecció final evidencia nombrosos punts de connexió, d’intersecció i de diàleg entre les peces.
A excepció d’alguns treballs datats anteriorment, el conjunt de les obres presentades ha estat realitzat entre l’any 2019 i el 2021, un temps que coincideix en bona part amb el de la crisi pandèmica. Tot i haver estat concloses en aquest període, les obres són el resultat d’interessos i de processos de recerca i de treball de llarg recorregut, iniciats amb anterioritat a la pandèmia.
Els projectes exposats no són reactius, no ofereixen comentaris explícits a la crisi, que es va iniciar poc després de la celebració de l’anterior edició de la Biennal i que, possiblement, es prolongarà més enllà del final de l’edició d’enguany, i, tanmateix, el conjunt dels treballs presentats dibuixa, sense pretendre-ho, certes temàtiques i línies discursives que resulten especialment significatives per pensar el moment present i per anticipar qüestions que seguiran sent rellevants en un futur proper.
Cèlia del Diego ha clos dient que “any rere any, la Biennal ha esdevingut un observatori de l’escena artística centrada en els darrers dos anys de producció. Entre l’anterior edició i l’actual, el devastador 2020 ha fet que l’esdeveniment sigui testimoni d’un canvi de paradigma sense precedents, enmig del qual la institució artística s’ha vist abocada més que mai a assajar noves maneres de fer, reinventar-se per donar respostes a l’emergència, entesa ja no tant com l’escena artística jove en procés de desenvolupament —en la qual la Biennal posa una atenció especial—, sinó com un seguit d’urgències que se succeeixen en un panorama que ja no entén d’estabilitat i ordre, i que integra l’assaig-error com un mètode més que legítim, necessari, en la recerca de nous espais de reconeixement, resistència i desenvolupament de la pràctica artística contemporània”.